Estètica Dental, Provisionals i Propietats de la Ceràmica en Odontologia

Estètica i Harmonia Dental

Estètica és sinònim d'harmonia. Aquesta harmonia es busca en:

• Dents individuals
• Relació interdentària
• Relació entre dents i geniva, llavis i cara

Paràmetres Estètics

• Línia del somriure
• Línia labial
• Línia mitjana
• Espai interincisal
• Posició de les vores incisals
• Punts de contacte
• Àrees de connexió proximal
• Inclinació de l'eix dental axial
• Troneres cervicals
• Posició i forma de la geniva
• Color dental

Restauracions Provisionals (Provis)

La pròtesi fixa o el provisional proporciona estètica, estabilitat i funció per un temps limitat. Ajuda a planificar el tractament definitiu.

Característiques d'un Bon Provisional

• Protecció pulpar
• Estabilitat posicional
• Funció oclusal
• Fàcil neteja
• Marges adequats i ben acabats
• Solidesa i retenció
• Estètica

Tècniques de Fabricació

• Preformades: Tècnica directa
• No preformades: Tècnica híbrida, Tècnica indirecta

Resines Utilitzades

• Auto (autopolimeritzables)
• Termo (termopolimeritzables)
• Foto (fotopolimeritzables)

Tècnica Directa

Avantatges (A)

• Fabricació ràpida i fàcil
• Tallat senzill
• Ajust marginal adequat
• Relacions oclusals adequades
• Fàcil de reparar
• Bons contorns i contactes interproximals
• Facilitat i rapidesa en el canvi estètic diagnòstic

Desavantatges (D)

• Canvi de color amb el temps
• Porositat del material
• Duració limitada
• Reacció pulpar per calor de polimerització
• Reacció irritativa als teixits (monòmer)
• No es poden utilitzar ciments provisionals a base d’eugenol

Tècnica Indirecta

Avantatges (A)

• Més duració
• Més estètica
• Més resistència
• Més resistència a la fractura a nivell cervical
• Manteniment de la salut periodontal (menys porosa, més adaptada a cervical)
• Mínima irritació pulpar i gingival
• No hi ha xoc tèrmic a la polpa dental

Desavantatges (D)

• Necessitat de protecció provisional de les preparacions mentre es realitza el provisional
• Impressions similars a les restauracions definitives
• Procediments de laboratori més complexos
• Major cost

Passos

1. Presa de bones impressions
2. Buidat i encerat diagnòstic
3. Materials de resina

Tècnica Híbrida

1. Presa d'impressió de les peces abans de fer el tallat
2. El protètic talla les peces
3. Elaboració dels provisionals
4. Elaboració de la matriu amb resina
5. El dentista adapta el provisional

Tècnica BOPT

Busca que la geniva quedi ben adaptada a les pròtesis fixes amb el temps, evitant la recessió. Es busca el sagnat i la nova cicatrització de la geniva per tal que s’adapti bé a la pròtesi.

Provisional de Metall-Resina

Són provisionals de llarga durada.

• Perles de retenció: Element d'unió entre el metall i la resina (retenció mecànica).
• Metall: S'utilitza un opacador (agent d’unió química) que bloqueja el color gris del metall.

Mock-up i Cut-back

Mock-up

És la pròtesi amb encerat diagnòstic per ensenyar al pacient el resultat final. Es realitza amb encerat diagnòstic i una clau de silicona. A la clínica, es buida la clau amb resina autopolimeritzable i es col·loca al pacient.

Cut-back

Consisteix a rebaixar el volum vestibular i incisal d’una restauració per tornar-lo a fer amb resina incisal (translúcida). L'objectiu és aconseguir més estètica.

Restauracions de Metall-Ceràmica

El tipus de metall condiciona el tipus de ceràmica que es pot utilitzar.

Requisits de Gruix Mínim

• 1,2 mm a cervical
• 1,5 mm a la zona incisal
• 2 mm a la vora incisal

Preparació del Metall

El disseny de la còfia ha de tenir una forma anatòmica, buscant contorns el més rodons possible. Els angles generen tensions a la ceràmica, la qual cosa pot provocar fractures.

• Gruix mínim de la còfia: de 0,3 a 0,5 mm.

Coeficient d'Expansió Tèrmica (CET)

El Coeficient Lineal d’Expansió Tèrmica dels materials indica el canvi dimensional que pateixen els materials en aplicar calor. És l'interval on el material es deforma sotmès a temperatura.

• Còfies de Cr Ni, Cr Co (13,8).
• El CET del metall i de la ceràmica han de ser semblants per aconseguir la unió dels materials (el CET del metall ha de ser lleugerament més alt que el de la ceràmica).

Materials Ceràmics

• Matriu Vítrea: Aporta estètica.
• Fase Cristal·lina: Aporta resistència.

Estructura i Tipus de Ceràmica

Abans d'aplicar la ceràmica, s'aplica un element d'unió (opacador).

• A base d’opacador: Per bloquejar el color gris del metall.
• A base de dentina
• A base d’incisal

Oxidació

És el tractament del metall que permet la unió entre el metall i la ceràmica.

Composició de la Ceràmica

• Pols: Feldespat, quars, caolí.
• Líquid: Additius, aigua destil·lada.

En la primera cuita, s’evaporen els líquids amb additius. S'utilitza aigua destil·lada perquè té les mateixes propietats a tot arreu.

Classificació de la Ceràmica

Segons la Temperatura de Processat

• Alta (1300 °C)
• Mitjana (1300 °C - 850 °C)
• Baixa (660 °C - 850 °C)
• Molt baixa (menys de 660 °C)

Segons la Composició Química

• Ceràmiques de Silicats: Feldespàtiques convencionals (les més utilitzades), feldespàtiques d’alta resistència.
• Ceràmiques d’Òxids: Aluminoses, zirconioses.
• Vitroceràmiques

Segons la Tècnica

• Tècnica de condensació sobre monyó refractari
• Tècnica de substitució de cera perduda (injecció)
• Tècnica CAD-CAM (mecanitzada)

Propietats de la Ceràmica

Propietats Tèrmiques

• CET: Coeficient d'Expansió Tèrmica.
• Contracció per cocció: Cal sobredimensionar un 20%.
• Piroplasticitat: Capacitat de deformar-se a altes temperatures, provocant canvis dimensionals.
• Leucita: Evita que la ceràmica canviï de forma i li aporta resistència a la torsió (consistència).

Propietats Mecàniques

Duresa i Resistència a la Fractura

El nombre de coccions, la correcta condensació i la correcta cocció i refredament influeixen en aquestes propietats.

Propietats Òptiques

L'esmalt dental natural, format per cristalls d’hidroxiapatita, refracta la llum creant reflexos lluminosos (brillantor) i, alhora, transmet la llum, generant translucidesa.

• Les ceràmiques feldespàtiques tenen bones propietats òptiques.
• Els materials opacs de ceràmica augmenten el valor (opacitat i brillantor).
• Els materials translúcids transmeten la llum amb escassa interferència, produint un valor baix de la restauració.

Llum i Color en Odontologia

Hi ha una diferència de color entre cervical i incisal: a cervical hi ha reflexió de la llum en superfície translúcida (esmalt) més superfície mat (dentina). A incisal, només hi ha incisal.

Dimensions del Color (Model Munsell)

1. To o Matís (Color)

   És el to principal, situat al terç mitjà (groc i vermell).

2. Croma o Saturació

   És la puresa del color. El grau de saturació de les dents és baix. És més alt en volums grans de dentina (el terç cervical té major saturació). Blanquejar les dents implica baixar el grau de saturació.

3. Valor o Lluminositat (Brillantor)

   És la dimensió de la claredat del color, la quantitat de gris o blanc. Més blanc significa més valor. El valor és el factor més important per determinar el color final de la restauració. Les dents més allunyades de la línia mitjana tenen més saturació i menys valor.

Altres Propietats Òptiques

• Translucidesa: Deixa passar la llum, però no permet veure els objectes a través.
• Opalescència: Transmet la llum ataronjada i reflecteix la llum blava.
• Fluorescència: Habilitat del material per irradiar llum dins de l'espectre visible quan absorbeix energia d'una font lluminosa. La dentina i l'esmalt són fluorescents.

Esquerdes i Fractures Ceràmiques

Origen i Control d'Esquerdes Superficials

Origen

• Problemes estructurals de la ceràmica
• Disseny de l'estructura
• Manipulació de la ceràmica

Control d'Esquerdes Superficials

Es pot realitzar un tractament químic de la peça amb àcid fluorhídric o amb glacejat.

Micro-esquerdes de Griffith

Els materials ceràmics contenen a la superfície diminutes fissures que els debiliten i poden provocar fractures.

Mecanismes de Control

• Substàncies reforçadores: S'incorporen a la composició de la ceràmica. La més destacada és l'alúmina.
• Sinterització: Cocció de la ceràmica. Gràcies al tractament tèrmic, les partícules (pols) s’uneixen fortament, augmentant la resistència i duresa de la ceràmica.

Causes d'Esquerdes i Fractures

• Contracció de la ceràmica: Per una mescla poc equilibrada d'aigua i ceràmica o per un refredament incorrecte. Les zones amb més gruix de ceràmica tenen més possibilitats d'esquerdes (major contracció). La zona cervical i oclusal són delicades.
• Xoc tèrmic: Cal programar el forn (la temperatura ha de pujar progressivament per evaporar els líquids) i el refredament ha de ser progressiu.
• Superfície ceràmica irregular: Partícules de pols, cera, revestiment, metall, etc., poden provocar l'aparició d'esquerdes no estructurals.
• Deformació metàl·lica: En zones amb gruix fi, el metall es contreu i es dilata de forma repetida amb les coccions de la ceràmica, provocant pèrdua.
• Porus superficials: Porus externs al metall que provoquen la fractura de la ceràmica (per un assentament insuficient).
• Contaminació metàl·lica: Després de l'oxidació i el sorrejat, cal manipular la peça amb pinces per evitar contaminar. Es recomana la neteja amb vapor.

Forces Aplicades a la Ceràmica

• Tracció: La ceràmica la pateix i pot provocar fractures.
• Compressió: És bona per a la ceràmica, ja que ajuda a tancar esquerdes.
• Flexió: És una combinació de força de tracció i compressió. Pot provocar una fractura sobtada de la ceràmica.
• Tangencials: La ceràmica és poc resistent a aquest tipus de forces.