Estatut de Núria, Revolució d'Octubre i Bienni Reformista a la Segona República

L’Estatut de Núria i l'Autonomia Catalana

L’Estatut de Núria establia que Catalunya seria un Estat autònom dins de la República espanyola, amb poder propi per governar-se en moltes coses, però formant part d’Espanya. La sobirania, és a dir, el poder final, residia en el poble de Catalunya.

Competències i Limitacions de l'Autonomia

El govern central de Madrid només controlava qüestions generals com:

• Defensa i exèrcit.
• Relacions amb altres països.
• Aranzels i comerç exterior.
• Relacions entre l’Església i l’Estat.

La Generalitat de Catalunya tenia competències pròpies en molts àmbits:

• Idioma català com a oficial.
• Sanitat, educació i cultura.
• Policia i ordre públic.
• Agricultura.
• Dret civil i lleis locals.
• Organització dels municipis i tribunals de justícia.

Pel finançament, la Generalitat gestionava els impostos directes, mentre que els impostos indirectes quedaven per al govern central.

Oposició i Debat de l'Estatut

Quan es va presentar l’Estatut de Núria a Madrid, hi va haver molta oposició anticatalanista (catalanofòbia), amb boicots a productes catalans i manifestacions contra l’autonomia. El 18 d’agost es van portar els documents al Parlament per ser debatuts. Els problemes principals eren:

• Espanya no era un Estat federal, segons la Constitució, així que donar autonomia plena a Catalunya no estava clarament permès.
• Hi havia tres posicions clarament diferents:

↪Govern central: només volia donar una autonomia moderada.

↪Parlamentaris catalans: defensaven una autonomia àmplia per Catalunya.

↪Oposició de dretes: rebutjava l’Estatut perquè creien que posava en perill la unitat d’Espanya i la llengua espanyola.

L’Estatut de Núria, aprovat el 9 de setembre de 1932, va ser molt retallat respecte a la proposta inicial. Catalunya conservava les seves institucions, com la Generalitat i el Parlament, però no era un Estat complet, sinó una regió autònoma dins d’Espanya. El català i el castellà eren idiomes oficials, i la Generalitat podia decidir sobre temes com administració i dret civil, però moltes decisions s’havien de compartir amb Madrid. A més, els diners que rebia Catalunya no eren suficients per fer tot el que necessitava.

La Revolució d'Octubre de 1934

La revolució d’octubre de 1934 va començar quan la CEDA, un partit de dreta, va entrar al govern espanyol el 4 d’octubre de 1934. L’esquerra ho va veure com una amenaça per a la República i va organitzar una vaga revolucionària a través de l’Aliança Obrera, en un context europeu de creixement dels moviments autoritaris i de radicalització del socialisme.

Aixecaments i Repressió

A Astúries, la revolta va tenir més força perquè socialistes, comunistes i anarquistes es van unir i van ocupar les zones mineres i la ciutat d’Oviedo els dies 5 i 6 d’octubre, intentant implantar un sistema de poder obrer. El govern va respondre amb una repressió militar molt dura dirigida per l’exèrcit i la Legió sota el comandament de Franco.

A Catalunya, el moviment tenia objectius diversos, com defensar l’autonomia, aconseguir la independència o impulsar una revolució social. El 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys va proclamar l’“Estat Català dins la República Federal Espanyola”, però la revolta va fracassar per la falta d’unitat, la mala organització i perquè la CNT no hi va participar.

Conseqüències de la Revolta

Com a conseqüència, hi va haver una forta repressió. A Astúries va ser militar, mentre que a Catalunya es van detenir els dirigents de la Generalitat, es va suspendre l’autonomia catalana i molts líders polítics van ser condemnats a presó, fet que va augmentar la tensió i la radicalització política.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Durant el Bienni Reformista (1931-1933), el govern d’Azaña va impulsar reformes per modernitzar Espanya i fer-la més democràtica.

Principals Reformes

• Treball: Largo Caballero va aprovar la jornada de 8 hores i millores laborals.
• Agrària (1932): es volia donar la terra a qui la treballa, però hi va haver poques expropiacions, cosa que va decebre els camperols i va generar oposició dels grans propietaris.
• Església i laïcisme: separació Església-Estat, creació d’escoles laiques, introducció del divorci, secularització de cementiris i hospitals. L’Església s’hi va oposar (Vidal i Barraquer, Segura).
• Exèrcit: renovació militar amb retirada d’oficials, tancament de l’Acadèmia de Saragossa, supressió de privilegis antics i creació de la Guàrdia d’Assalt; provoca el cop de Sanjurjo (1932).
• Autonomia i descentralització: les regions podien tenir autogovern; País Basc i Galícia van tenir avenços desiguals.
• Educació i cultura: construcció d’escoles, augment del sou dels mestres (15%), educació laica i reducció de l’analfabetisme (30-50%).

Crisi de Govern i Eleccions de 1936

La crisi de govern i les eleccions de 1936 es van produir per la gran tensió política del moment. La CEDA volia canviar la Constitució i eliminar lleis socials, i això, juntament amb casos de corrupció, va provocar inestabilitat. Per aquest motiu, el president Alcalá Zamora va convocar eleccions el febrer de 1936.

Victòria del Front Popular i Inici de la Guerra

Les eleccions les va guanyar el Front Popular, una coalició de partits d’esquerres. A Catalunya es va anomenar Front d’Esquerres i defensava l’alliberament dels presos dels fets d’octubre de 1934, el retorn de l’autonomia catalana i la recuperació de lleis socials. Després de la victòria, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República.

El nou govern va aplicar aquestes mesures, però la tensió social va continuar amb vagues, conflictes i oposició de la dreta. Alguns militars preparaven un cop d’estat, que es va accelerar després de l’assassinat del polític José Calvo Sotelo el 13 de juliol de 1936. Finalment, el 17 de juliol de 1936, un aixecament militar al Marroc va iniciar la Guerra Civil espanyola.