Estatut de Núria (1932) i la Generalitat: reformes i conflictes

1. Estatut de Núria (1932) i obra de la Generalitat

• Estatut (1932): Catalunya com a regió autònoma dins l'Estat espanyol. Competències en cultura, educació, ordre públic i dret civil. El català i el castellà, oficials.

• Presidents: Francesc Macià (fins 1933) i Lluís Companys.

• Obra de govern: Creació de col·legis i millora de condicions laborals i de la salut pública.

• Conflicte clau: Llei de Contractes de Conreu (protecció als rabassaires).

• L'Estatut: Fruit de la Constitució de 1931, defineix Catalunya com a regió autònoma dins l'Estat espanyol. Atorga competències exclusives en ordre públic, justícia, dret civil i educació. Estableix la cooficialitat del català.

• Obra de Govern: La Generalitat republicana es va centrar en la modernització educativa (escoles mixtes, laiques), la reforma sanitària i l'impuls d'infraestructures. El conflicte principal va ser la Llei de Contractes de Conreu, que buscava protegir els rabassaires davant els propietaris, provocant una crisi amb el govern central de dretes el 1934.

3. Definicions de conceptes

• Manuel Azaña: Polític republicà, president del Govern i de la República. Líder de les reformes modernitzadores.

• Partit Republicà Progresista: Partit de dreta republicana fundat per Niceto Alcalá-Zamora.

• Llei de Contractes de Conreu (1934): Llei catalana que permetia als pagesos (rabassaires) comprar la terra que treballaven després de 15 anys. Anul·lada pel Tribunal de Garanties.

• Constitució de 1931: Democràtica i laica. Sufragi universal (també femení), separació Església-Estat i dret a l'autonomia regional.

4. Identificació de personatges

• A: Manuel Azaña (ulleres rodones, rostre seriós).

• B: Niceto Alcalá-Zamora (bigoti gran, primer president de la República).

• C: Francesc Macià (cabell blanc, bigoti fi, president de la Generalitat).

Opció A: Reformes de la Segona República (1931-1936)

1. Militar: Reducció d'oficials per assegurar la lleialtat republicana.

2. Religiosa: Llei de congregacions (tancament d'escoles religioses) i divorci.

3. Agrària: Llei de Reforma Agrària per redistribuir terres als jornalers (molt lenta i polèmica).

4. Educativa: Creació de milers d'escoles primàries i impuls de la cultura (Missions Pedagògiques).

5. Dona: Concessió del vot femení i igualtat legal.

Ex. 3 (Opció A): Les reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Pregunta: Analitza les principals reformes empreses per la República.

1. Reforma Militar (Llei Azaña): Reducció de l'excés d'oficials i jurament de lleialtat a la República per evitar cops d'estat.

2. Reforma Religiosa: Separació Església-Estat, prohibició de l'ensenyament per ordres religiosos i llei del divorci per laïcitzar el país.

3. Reforma Agrària (IRA): Intent d'expropiar terres no conreades per assentar camperols. Va ser lenta i va decebre els jornalers mentre enemistava els terratinents.

4. Reforma Educativa: Creació de 7.000 escoles i impuls de la cultura popular (Missions Pedagògiques) per reduir l'analfabetisme.

Opció B: Polarització i conflicte social

• Modernització vs. tradició: Les reformes van xocar amb l'Església, l'Exèrcit i els grans propietaris.

• Radicalització: L'esquerra volia canvis més ràpids (revoltes anarquistes, fets d'octubre) i la dreta (CEDA, Falange) volia aturar les reformes.

• Violència: Augment de la tensió al carrer, vagues i assassinats polítics que van culminar en el cop d'estat del 1936.

Ex. 3 (Opció B): El fracàs de la convivència i la polarització

Pregunta: Causes de la inestabilitat política i el camí cap a la Guerra Civil.

• Crisi del Bienni de Dretes (1933-1935): L'arribada de la CEDA al poder va paralitzar les reformes anteriors, provocant la Revolució d'octubre de 1934 (Astúries i el 6 d'octubre a Catalunya).

• Victòria del Front Popular (1936): L'esquerra guanya les eleccions i reprèn les reformes, però la tensió social es dispara.

• Polarització: La societat es divideix en dos blocs irreconciliables. L'assassinat de Castillo (esquerra) i Calvo Sotelo (dreta) va ser el detonant final per al cop d'estat militar del 17-18 de juliol de 1936.

2. Activitat agrícola i industrial (inicis S. XX)

• Agricultura: Sector predominant però endarrerit. Latifundis (sud) amb jornalers pobres i minifundis (nord) poc rendibles.

• Indústria: Concentrada a Catalunya (tèxtil) i al País Basc (siderúrgia). L'arribada de l'electricitat i del petroli va diversificar el sector.

• Proteccionisme: L'Estat posava aranzels (impostos a la importació) per protegir la indústria nacional.

Ex. 2: L'activitat econòmica (principis S. XX)

Pregunta: Explica l’activitat agrícola i industrial a principis del segle XX.

• Agricultura: Era el sector majoritari (65% de la població). Marcada per la desigualtat: latifundis al sud (molta terra en poques mans i jornalers miserables) i minifundis al nord (terres massa petites per ser rendibles).

• Indústria: Concentrada a Catalunya (tèxtil) i al País Basc (siderúrgia). Es va produir el pas del carbó a l'electricitat i al petroli (Segona Revolució Industrial). El sector depenia del proteccionisme estatal (aranzels) per sobreviure a la competència estrangera.