L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC 2006): Competències, Drets i Institucions

L'Exercici de les Competències en l'Estat Autonòmic Espanyol

L’exercici de les competències dins l’Estat autonòmic espanyol es fonamenta en el reconeixement del dret a l'autonomia política de les nacionalitats i regions, tal com estableix l'article 2 de la Constitució Espanyola (CE). Aquest dret es concreta a través del principi dispositiu, que permet als territoris constituir-se com a Comunitat Autònoma (CA) mitjançant l’aprovació d’un Estatut d'Autonomia (EA). Aquest Estatut delimita les competències que assumeix cada CA i, per tant, determina l’àmbit en què pot exercir-les. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006 recull una sèrie de competències que poden ser exercides per la Generalitat de Catalunya.

L'Estatut és la norma institucional bàsica de la CA i, a més, té la consideració de Llei Orgànica (LO) estatal (art. 147 i 81 CE). Aquesta naturalesa jurídica li dona la capacitat de configurar l’organització institucional de la CA i d’atribuir competències polítiques pròpies. L'exercici de les competències requereix que aquestes hagin estat prèviament assumides per l’Estatut.

El sistema de distribució competencial parteix d’un model no homogeni i de caràcter evolutiu. La CE (arts. 148 i 149) estableix un repartiment inicial entre competències exclusives de l’Estat i competències transferibles a les CCAA. A més, a través de l'article 150 CE, l'Estat pot ampliar competències autonòmiques mitjançant:

• Lleis marc.
• Lleis d’harmonització.
• Lleis de delegació.

El sistema espanyol no parteix d’un model tancat, sinó que permet una evolució competencial. Així, les reformes estatutàries poden atribuir noves competències, i aquestes només poden ser exercides un cop formalment atribuïdes. L'EAC 2006 es proposava, entre altres objectius, una delimitació clara de les competències amb l’Estat, però la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010 va establir que aquesta delimitació no podia condicionar l’exercici de les competències estatals. El TC va declarar que és l’Estat qui defineix el contingut material dels tipus competencials, no l’Estatut. L'exercici de les competències a Catalunya es basa en l'EAC com a norma fundacional que atribueix facultats legislatives i executives dins el marc de la CE. Aquest exercici està subjecte al control constitucional i a la distribució de competències establerta per la CE i interpretada pel TC, com es constata en la STC 31/2010.

Recursos d'Inconstitucionalitat contra l'EAC 2006

L'EAC 2006 (LO 6/2006, de 19 de juliol), publicat al BOE el 20 de juliol, va entrar en vigor el 9 d'agost de 2006. Fruit del seu ampli contingut i del nou enfocament sobre drets, competències i identitat nacional, va crear gran polèmica jurídica i política. En els tres mesos següents a la seva entrada en vigor, es van presentar un total de set recursos d’inconstitucionalitat, la majoria concentrats en qüestions de competències, llengua, drets i estructura territorial.

Recurs del Partit Popular (PP)

Presentat el 31 de juliol de 2006 per 50 diputats del Congrés del Grup PP. Va impugnar 114 articles i 12 disposicions addicionals, gairebé una tercera part de l’Estatut. Les impugnacions afectaven àmbits com:

• Noció de Catalunya com a nació.
• Regulació dels drets estatutaris.
• Règim lingüístic, especialment el caràcter preferent del català.
• L'organització del Poder Judicial (PJ) a Catalunya.
• El sistema de finançament i la bilateralitat amb l’Estat.

Aquest recurs va donar lloc a la STC 31/2010, que va declarar 14 preceptes inconstitucionals i en va reinterpretar 27, sense anul·lar globalment l’Estatut.

Recurs del Defensor del Poble

Presentat el 19 de setembre de 2006, aquest coincidia en bona part amb el del PP, però des d’una perspectiva institucional. Es centrava en:

• Fonamentació dels poders de la Generalitat.
• Drets estatutaris i la seva relació amb els Drets Fonamentals (D.F.).
• Caràcter preferent del català com a llengua vehicular.
• Figura del Síndic de Greuges.
• Estructura i govern del PJ a Catalunya.
• Establiment d'un model de finançament propi.

Recurs del Govern de La Rioja

Interposat el 28 de setembre de 2006, aquest recurs es va focalitzar en conflictes de competències. Va impugnar preceptes sobre:

• Denominacions d’origen, especialment vinícoles.
• Gestió de les aigües, amb afectació interterritorial.
• Medi ambient i transports.
• Relacions institucionals amb l’Estat i model de finançament.

Altres Recursos Autonòmics

A més dels tres recursos principals, es van presentar altres recursos d’inconstitucionalitat per part de diversos governs autonòmics:

• Govern de les Illes Balears, Aragó i Comunitat Valenciana: Contra la regulació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, considerat un patrimoni comú de l’antiga Corona.
• Govern de la Comunitat Valenciana: També va impugnar preceptes sobre finançament autonòmic i competències hidràuliques.
• Govern de Múrcia: Va recórrer articles sobre gestió de l'aigua, per considerar que vulneraven la unitat de la conca hidrogràfica.

Efectes de la Sentència del TC 31/2010

La STC 31/2010 va tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de l'autogovern català:

Interpretació del concepte “nació” sense valor jurídic

L'EAC 2006 afirmava en el seu preàmbul que Catalunya és una nació. La STC 31/2010 va declarar que aquest enunciat no té valor jurídic normatiu, ja que el preàmbul no és aplicable per interpretar normes. Així, es va negar qualsevol conseqüència jurídica derivada d’aquest reconeixement simbòlic, limitant la capacitat de l'EAC per redefinir el subjecte polític de Catalunya.

Reducció de l'abast competencial de Catalunya

Un dels objectius de l'EAC 2006 era establir una delimitació clara de competències amb l’Estat. Tanmateix, la Sentència va afirmar que la delimitació que fa l’EAC no pot condicionar l’Estat en l’exercici de les seves competències. Això vol dir que l'Estat pot continuar exercint les seves competències sense estar vinculat per la forma en què les regula o concreta l’Estatut.

Reforç del paper del TC com a garant del model

El TC es reafirma com a àrbitre suprem del sistema autonòmic, amb capacitat per reinterpretar o anul·lar preceptes estatutaris, fins i tot si han estat aprovats en referèndum. Aquesta decisió va generar desafecció a Catalunya perquè molts ciutadans van percebre que el que havia estat votat democràticament podia ser alterat per una instància judicial.

Impacte sobre el principi de bilateralitat i el finançament

L'EAC introduïa mecanismes de bilateralitat en les relacions entre la Generalitat i l’Estat, i un model propi de finançament. La Sentència va declarar inconstitucionals o va reinterpretar diverses disposicions en aquests àmbits, recordant que el règim de finançament ha de respectar el marc general estatal i que la bilateralitat no pot excloure la multilateralitat del Consell de Política Fiscal i Financera.

Procés d'Elaboració i Objectius de l'EAC 2006

L'EAC 2006 no és simplement una reforma del text del 1979, sinó que constitueix una revisió profunda i gairebé total del model anterior. Va ser pensat amb vocació expansiva, amb l’objectiu de reforçar l’autogovern de Catalunya dins del marc constitucional espanyol.

Procés d’elaboració

L’origen de la reforma es remunta a les eleccions de 2003, on quatre de les cinc forces polítiques amb representació parlamentària incloïen la reforma de l’Estatut als seus programes. Això va permetre formar un govern tripartit, encapçalat per Pasqual Maragall, que va iniciar el procés:

• 9 de febrer de 2004: Comença formalment la reforma.
• Setembre de 2005: El Parlament de Catalunya aprova el text.
• El text es remet a les Corts Generals, on s’introdueixen diverses esmenes a través d’una comissió paritària.
• Finalment, és aprovat per les Corts i sotmès a referèndum a Catalunya (juny de 2006), amb una participació del 48%.
• Promulgat com a LO 6/2006, entra en vigor el 9 d'agost de 2006.

Objectius i característiques generals

L'EAC 2006 es presenta com un text polític i jurídic ambiciosament renovador, que volia:

• Augmentar el nivell d’autogovern.
• Ampliar les competències de la Generalitat.
• Reforçar la identitat catalana dins d'Espanya.
• Consolidar els drets socials i els drets de participació.
• Regular aspectes no previstos de manera explícita per la CE, aprofitant els marges interpretatius que aquesta permet.

A més, presenta una tècnica normativa molt més elaborada que el text del 79.

Contingut i Estructura de l'Estatut de 2006

L'EAC 2006 inclou tant el contingut mínim obligatori establert per l'article 147.2 CE com altres matèries dins del seu àmbit competencial.

Contingut mínim obligatori:

• Denominació de la Comunitat (Catalunya).
• Delimitació territorial.
• Institucions pròpies d’autogovern (Parlament, President, Govern).
• Competències assumides i bases per al traspàs de serveis.

Altres aspectes regulats:

• Règim lingüístic (cooficialitat català-castellà).
• Drets i deures dels ciutadans (Títol I).
• Principis Rectors de les polítiques públiques.
• Organització institucional.
• Participació en la designació de senadors (69.5 CE).
• Convenis de col·laboració entre CCAA (145.2 CE).
• Gestió tributària (156.2 CE).

Estructura formal:

• Preàmbul.
• Títol Preliminar i Títols I a VII.
• Disposicions addicionals, transitòries i finals (15 addicionals, 2 transitòries...).

Aportacions destacades:

• Declaració de drets, deures i Principis Rectors (novetat respecte al text anterior), que es despleguen normativament i orienten l’acció pública.
• Reforç de l’autonomia institucional: regulació detallada dels òrgans de la Generalitat i de les relacions entre el Parlament i el Govern.
• Consolidació del sistema competencial i regulació més precisa dels procediments de traspàs i reforma.
• Proposta de Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya (37.2 EAC), encara pendent d’aprovació.

Titularitat dels Drets Estatutaris (Activa i Passiva)

L'EAC 2006 introdueix un catàleg de drets que, sense alterar el règim constitucional, complementa els drets reconeguts per la CE. En aquest marc, cal distingir entre titularitat activa (qui pot exercir els drets) i passiva (qui està obligat a respectar-los), tal com es recull als articles 7.1, 15.3 i 37.1 EAC.

Titularitat activa

Fa referència a les persones o col·lectius que poden exercir els drets. Segons cada precepte de l’EAC:

• Alguns drets s’atribueixen a “totes les persones” (ex: dret a la salut).
• Altres a col·lectius específics (dones, menors, treballadors, famílies...).
• Per als drets de participació política, es parla de “ciutadans”, definits a l’art. 7.1 EAC com a ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya (residència habitual i inscripció al padró).

Estrangers i menors d’edat queden exclosos d’entrada, però l’art. 15.3 EAC permet estendre drets mitjançant llei. Per exemple, la Llei 10/2014 va reconèixer el dret a participar en consultes a majors de 16 anys i estrangers amb 3 anys de residència regular.

Titularitat passiva

Segons l'art. 37.1 EAC, els poders públics de Catalunya són els principals responsables de garantir els drets. Ara bé, també poden ser titulars passius:

• L’Administració General de l’Estat a Catalunya, en aspectes com el dret lingüístic (dret d’opció de llengua en DNI, tràmits...).
• Els particulars, quan les seves accions poden vulnerar drets d’altres (ex: el dret de les dones a viure lliures de violència comporta un deure de respecte també entre persones particulars).

Això significa que els drets estatutaris poden tenir eficàcia tant vertical com horitzontal, en funció del seu contingut.

Garanties Estatutàries dels Drets i Principis Rectors

L'EAC 2006 reconeix un catàleg de drets i deures, així com principis rectors, que requereixen un sistema de garanties específiques per tenir eficàcia jurídica real. Aquestes garanties es regulen principalment als articles 37, 38 i 39 EAC, i es divideixen en tres tipus: normatives, institucionals i jurisdiccionals.

Garanties normatives

• Els drets estatutaris vinculen directament els poders públics de Catalunya (art. 37.1 EAC), i en alguns casos també els particulars (p. ex. dret de les dones a viure lliures de violència).
• Les normes sobre drets han de ser interpretades amb el principi de màxima eficàcia, és a dir, de manera més favorable al titular del dret.
• El desplegament dels drets s’ha de fer per llei del Parlament; no poden regular-se per decret ni per reglament (reserva de llei).

Garanties institucionals

• Síndic de Greuges (art. 78 EAC): Vetlla pel respecte dels drets reconeguts a l'Estatut i la CE. L’EAC pretenia atribuir-li exclusivitat, però el TC va establir que comparteix competències amb el Defensor del Pueblo.
• Consell de Garanties Estatutàries (arts. 38 i 76 EAC): Emet dictàmens sobre lleis que afecten drets estatutaris. Els dictàmens no són vinculants (el TC va anul·lar la vinculació obligatòria).
• Autoritat Catalana de Protecció de Dades (art. 31 EAC): Garanteix els drets en matèria de dades personals.

Garanties jurisdiccionals

L'article 38.2 EAC preveu que els drets reconeguts pels capítols I, II i III del Títol I puguin ser protegits judicialment davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tanmateix, aquesta via no s’ha desplegat perquè requereix una reforma legal estatal (Llei Orgànica del Poder Judicial, LOPJ). Per tant, avui dia no és operativa.

Principis rectors i Carta de drets

Els Principis Rectors (art. 39 EAC) no són exigibles directament, però orienten l’actuació dels poders públics i poden esdevenir exigibles si una llei així ho preveu. A més, l’art. 37.2 EAC preveu la futura Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, aprovada per majoria absoluta del Parlament. Encara no ha estat aprovada per manca de consens polític.

Límits Constitucionals al Reconeixement de Drets

Tot i que l'EAC pot reconèixer drets propis, aquests han de respectar el marc constitucional i les competències estatals. Aquests són els principals límits, segons el document:

• No poden entrar en conflicte amb els drets fonamentals de la CE.
• Els drets reconeguts estatutàriament no poden tenir el mateix rang ni la mateixa protecció reforçada que els drets fonamentals constitucionals (no poden accedir a l’empara del recurs d’empara davant el TC).
• El seu desplegament depèn del respecte a la distribució competencial entre l’Estat i la CA.
• La seva efectivitat pot requerir desenvolupament legislatiu, i per tant poden quedar com a mandats de legislació futura, sense eficàcia directa fins que no es dicti la norma corresponent.

També el TC va establir que els estatuts són normes subordinades a la CE i que no poden “crear” drets fonamentals nous, només reconèixer-ne altres de caràcter estatutari o desenvolupaments de drets constitucionals.

Contingut del Títol I de l'EAC: Drets, Deures i Principis

El Títol I de l'EAC 2006 s’anomena “Drets, deures i principis rectors” i constitueix una de les principals novetats respecte de l’Estatut de 1979. Aquest títol inclou cinc capítols:

• Capítol I. Disposicions generals: Defineix l'abast, la naturalesa i l'eficàcia dels drets. Determina que el seu exercici s’ha d’interpretar segons els tractats internacionals sobre drets humans.
• Capítol II. Drets i deures dels ciutadans: Regula drets civils, socials, culturals, ambientals i polítics. També inclou els deures bàsics (solidaritat, respecte, sostenibilitat...).
• Capítol III. Drets lingüístics: Reconeix el català com a llengua pròpia. Estableix el dret a usar el català i el castellà en l’àmbit privat i públic. Reconeix el dret de les persones a no ser discriminades per raó lingüística.
• Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris: Regula els mecanismes de garantia (vinculació, interpretació favorable, reserva de llei, Síndic de Greuges, Consell de Garanties, via judicial...). Preveu la futura Carta de drets i deures aprovada per majoria absoluta del Parlament.
• Capítol V. Principis rectors: Són orientacions per a l’acció dels poders públics. No són exigibles directament, però poden esdevenir-ho si una llei ho preveu.

Institucions de la Generalitat de Catalunya

El Síndic de Greuges (Arts. 78 i 79 EAC + Llei 24/2009)

Funcions:

• Protegir i defensar els drets i llibertats reconeguts per la CE i l’EAC.
• Supervisa l'activitat de:
  • L'Administració de la Generalitat i els seus organismes vinculats.
  • Empreses privades que gestionen serveis públics o activitats d’interès general.
  • L'Administració local de Catalunya i organismes vinculats.

Col·laboració i cooperació:

• Col·labora amb el Defensor del Pueblo en l'exercici de les funcions respectives.
• Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre projectes i proposicions de llei que afectin drets estatutaris.
• Pot col·laborar amb defensors locals i figures similars.
• Les administracions i persones tenen obligació de cooperar amb el Síndic.

Elecció i estatut:

• Elegit pel Parlament amb majoria de 3/5.
• Mandat: 6 anys, no reelegible.
• Exerceix amb imparcialitat, independència i inviolabilitat. És inamovible, excepte per causes legals.
• Ha de tenir autonomia reglamentària, funcional, organitzativa i pressupostària.

Maneres d’actuar:

• Pot actuar d'ofici o a partir d’una queixa de particulars o institucions.
• No pot intervenir en assumptes ja sotmesos a decisió judicial.
• Formula recomanacions i recordatoris de deures a autoritats i funcionaris, però no pot modificar ni anul·lar actes administratius.
• Presenta un informe anual al Parlament.

La Sindicatura de Comptes (Arts. 80 i 81 EAC + Llei 18/2010, 7 juny)

Funcions:

És l'òrgan fiscalitzador extern de la Generalitat. Controla:

• Comptes i gestió econòmica del sector públic de Catalunya.
• Eficiència de la gestió.
• Subvencions, contractes públics, variacions de patrimoni i modificacions pressupostàries.

Àmbit de fiscalització:

• Generalitat de Catalunya.
• Ens locals.
• Resta del sector públic català.

Posició institucional:

• Depèn orgànicament del Parlament.
• Exerceix funcions per delegació del Parlament.
• Té autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, segons llei.

Informes i responsabilitats:

• Presenta memòria anual al Parlament amb: infraccions, pràctiques irregulars o abusos detectats, responsabilitats derivades i mesures proposades per exigir responsabilitats.
• Estableix relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes, mitjançant conveni.

Composició:

• 7 síndics, designats pel Parlament per majoria de 3/5.
• Entre ells, elegeixen el Síndic Major.
• Mandat: 6 anys, renovable una sola vegada. Designació irrevocable.
• Els síndics han d'exercir les seves funcions amb independència.

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (Arts. 76 i 77 EAC + Llei 2/2009, 12 febrer)

Funció principal:

És la institució de la Generalitat que vetlla per la constitucionalitat i estatutarietat de les normes. Dictamina si les lleis, decrets o reformes s’ajusten a la CE i a l'EAC.

Composició:

• 9 membres, juristes de reconeguda competència.
• Nomenats pel President de la Generalitat: 2/3 a proposta del Parlament (amb majoria de 3/5), 1/3 a proposta del Govern.
• Elegits per 6 anys, no reelegibles. Els del Parlament es renoven per meitats cada 3 anys; els del Govern, d’un en un cada 2 anys.
• Trien un president entre ells.

Autonomia:

Té autonomia funcional, orgànica i pressupostària.

Funcions concretes:

Pot dictaminar sobre:

• Projectes i proposicions de reforma de l’EAC abans de la seva aprovació.
• Projectes i proposicions de llei del Parlament i decrets llei abans de la seva convalidació.
• Decrets legislatius aprovats pel Govern.
• Projectes de norma que afectin l’autonomia local segons l'EAC.

També dictamina abans de recórrer al TC en casos de:

• Recurs d’inconstitucionalitat del Parlament o Govern.
• Conflictes de competències del Govern.
• Conflictes en defensa de l’autonomia local.
• Tutela dels drets estatutaris (Capítols I, II i III del Títol I + Carta de drets i deures de ciutadans).

La STC 31/2010 va declarar inconstitucional el caràcter vinculant dels seus dictàmens sobre lleis que desenvolupin drets reconeguts per l’EAC.

Sol·licitud de dictamen:

Poden sol·licitar-lo: el Govern, el Parlament, el Síndic de Greuges (si afecta drets), municipis o comarques. Cal presentar-ho per escrit indicant els preceptes que podrien ser inconstitucionals, els vots particulars i les esmenes rellevants. El Consell pot ampliar l’objecte del dictamen. La decisió inclou la motivació i votació (majoria o unanimitat). Es publica al BOPC o DOGC, segons qui el sol·liciti.

El Parlament de Catalunya

Composició i elecció (art. 56 EA i LOREG):

• El Parlament de Catalunya es compon de 135 diputats.
• Catalunya no té llei electoral pròpia, per la qual cosa s'aplica la LOREG de manera supletòria.
• Les eleccions es fan amb un sistema de representació proporcional, en 4 circumscripcions provincials.
• Els diputats es trien per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

Estatut dels diputats (art. 57 EA i RPC):

• Inviolabilitat: No poden ser perseguits per les opinions i vots emesos en exercici del càrrec.
• Immunitat: Només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant.
• No hi ha mandat imperatiu: actuen amb llibertat de criteri.
• El TSJC és l'òrgan competent penalment.

Drets dels diputats (arts. 4-13 RPC):

• Dret d'assistència i vot.
• Dret d'assistència tècnica i accés a la informació de la Generalitat.
• Dret a assignació econòmica i afiliació a la Seguretat Social (SS).

Òrgans del Parlament:

• President: Tercera autoritat de Catalunya. Elegit/ida per votació (majoria absoluta i després simple).
• Mesa: Gestiona tràmits, pressupost i administració.
• Junta de Portaveus: Formada pels portaveus dels grups parlamentaris.
• Grups parlamentaris: Mínim 5 diputats.
• Comissions parlamentàries: Legislatives, Específiques (per temes concrets), D’investigació, De Govern.
• Plenari: 135 diputats. Sessions ordinàries i extraordinàries.
• Diputació Permanent (59.4 EA i 74 RPC): Actua entre períodes de sessions, en dissolució o finalització del mandat.

Funcions del Parlament de Catalunya:

• Legislativa: Aprova lleis.
• Pressupostària: Aprova els pressupostos de la Generalitat.
• Política: Impulsa i controla el Govern (42 a 46 Llei 13/2008).
• Funcions de control polític: Moció de censura, qüestió de confiança, compareixences...

Autonomia parlamentària (art. 58 EA):

Té autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. Aprova el seu reglament i el pressupost.

El Govern de la Generalitat

Naturalesa i funcions generals:

Segons l'article 68 EAC i la Llei 13/2008, el Govern de la Generalitat és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva, la potestat reglamentària i la iniciativa legislativa, entre d’altres.

Composició (68 EAC):

Està format per:

• El President de la Generalitat.
• El Conseller Primer (si s'ha nomenat).
• Els Consellers.

Elecció i cessament del President (67 EAC i Llei 13/2008):

• Elecció: El President és elegit pel Parlament entre els seus membres (67.2 EAC). Després d’un debat d’investidura, ha d’obtenir majoria absoluta (o simple en segona votació). Si en dos mesos no hi ha investidura, es dissol el Parlament i es convoquen eleccions (67.3 EAC i Llei 13/2008, art. 4).
• Cessament (67.7 EAC i 7 Llei 13/2008): Per renovació del Parlament, per moció de censura aprovada, per denegació d’una qüestió de confiança, per dimissió, incapacitat, defunció o condemna penal ferma.

Funcions del President (67.6 EAC i Llei 13/2008, art 10-12):

• Com a representant de la Generalitat: Mantenir relacions amb altres governs, convocar eleccions i referèndums, signar convenis i nomenaments.
• Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya: Promulgar lleis catalanes en nom del Rei, ordenar la publicació de nomenaments de càrrecs estatals a Catalunya.
• Com a director del Govern: Convocar i presidir el Consell Executiu, nomenar i cessar consellers, coordinar polítiques i conflictes interns, i plantejar qüestions de confiança i compareixences.

Relacions amb el Parlament (45 i 46 EAC Llei 13/2008):

• El Govern està sotmès al control del Parlament.
• El President i els consellers poden ser cridats a compareixences.
• Es poden fer preguntes orals en ple o sol·licituds d’informació.
• El President pot plantejar una qüestió de confiança.
• El Parlament pot aprovar una moció de censura per fer-lo cessar.

Estatuts personals dels membres del Govern (57 i 70 EAC):

Gaudixen d'inviolabilitat i immunitat: no poden ser detinguts (excepte en delicte flagrant) ni jutjats fora de Catalunya sense autorització. Només pot actuar penalment contra ells el TSJC (o el Tribunal Suprem fora del territori català).

Cessament del Govern (68.4 EAC):

• El Govern cessa automàticament quan cessa el President.
• Malgrat el cessament, es manté en funcions fins que es nomeni un nou govern.

Publicitat dels actes (68.5 EAC):

Els actes i disposicions del Govern es publiquen al DOGC. Aquesta publicació és suficient per donar-los eficàcia legal.

El President de la Generalitat

Posició institucional (67.1 EAC i 2 Llei 13/2008):

És la més alta representació de la Generalitat i també representa ordinàriament l'Estat a Catalunya. A més, dirigeix i coordina l'acció del Govern.

Elecció (67.2 i .3 EAC i 4 Llei 13/2008):

L’elegeix el Parlament d’entre els seus membres. Procediment:

• El President del Parlament proposa un candidat.
• El candidat presenta el seu programa de govern.
• S’ha de votar en primera volta (majoria absoluta) o segona volta (majoria simple).
• Si en dos mesos no hi ha investidura, es dissol el Parlament i es convoquen eleccions.

Nomenament (67.4 EAC i 5 Llei 13/2008):

El President és nomenat pel Rei, a proposta del President del Parlament. El nomenament es publica al DOGC i pren efectes amb la presa de possessió (en màxim 5 dies).

Cessament (67.7 EAC i 7 Llei 13/2008):

Causes de cessament:

• Renovació del Parlament per eleccions.
• Aprovació d’una moció de censura.
• Denegació d’una qüestió de confiança.
• Dimissió, defunció o incapacitat permanent.
• Condemna penal ferma amb inhabilitació.

En alguns casos (com la dimissió), es manté en funcions fins al relleu.

Funcions:

Com a representant de la Generalitat (10 Llei 13/2008):

• Relacions amb altres administracions i governs.
• Convocar eleccions, referèndums i la sessió constitutiva del Parlament.
• Nomenar membres del Consell de Garanties Estatutàries.
• Presidir la Junta de Seguretat de Catalunya.

Com a representant ordinari de l’Estat (Llei 13/2008 i 67.6 EAC):

• Promulgar, en nom del Rei, les lleis i decrets catalans.
• Publicar nomenaments de càrrecs estatals a Catalunya.
• Sol·licitar la col·laboració de les autoritats estatals.

Com a director del Govern (12 Llei 13/2008):

• Presidir el Govern i dirigir-ne l'acció política.
• Nomenar i cessar consellers.
• Convocar i presidir sessions del Consell Executiu.
• Plantejar qüestions de confiança i compareixences.
• Coordinar la política del Govern i la seva acció legislativa.
• Acceptar la delegació de competències estatals.

Relacions amb el Parlament (45 i 46 Llei 13/2008):

• Ha de comparèixer si ho sol·licita la majoria del Parlament.
• Pot presentar qüestions de confiança.
• Pot ser objecte d'una moció de censura.
• Ha de donar resposta a preguntes i sol·licituds d’informació.

Estatut personal (70 EAC):

Garanteix inviolabilitat i immunitat: no pot ser detingut/da (excepte en cas de delicte flagrant). Només pot ser jutjat/da pel TSJC (o pel Suprem fora del territori).

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)

Naturalesa jurídica:

El CAC és una autoritat independent, no jeràrquica, i especialitzada. La seva funció és vetllar per la transparència, el pluralisme i el respecte a la legalitat en els mitjans de comunicació audiovisuals a Catalunya. Està regulat per la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Funcions principals:

• Garanteix la llibertat d'expressió i informació en l’àmbit audiovisual.
• Vetlla pel compliment de la normativa aplicable als serveis de comunicació audiovisual.
• Controla i regula els continguts, tant pel que fa a publicitat com a protecció dels menors.
• Pot emetre informes, dictàmens i resolucions, amb valor jurídic o orientatiu.
• Actua sobre ràdio, televisió i altres serveis audiovisuals, tant públics com privats.
• També pot sancionar conductes que vulnerin les normes audiovisuals.

Composició i designació:

• Format per membres elegits pel Parlament de Catalunya, per majoria qualificada (2/3).
• Garanteix un alt grau de consens i independència dels seus membres.
• Els membres del CAC tenen un mandat fix i gaudeixen d’una posició que els protegeix de pressions polítiques o comercials.

Relació amb altres institucions:

• Encara que és independent, coopera amb el Parlament, el Govern i altres autoritats.
• Dona compte de la seva activitat mitjançant informes periòdics al Parlament.
• Pot col·laborar amb altres organismes reguladors de l’Estat o de la Unió Europea (UE).

Importància constitucional i estatutària:

El CAC materialitza el dret a la informació lliure i plural, reconegut per la CE (art. 20) i l’EAC. És una institució clau per garantir l'autogovern comunicatiu dins el marc de l’Estat de les autonomies.

Mecanismes de Control Parlamentari del Govern

Moció de Censura

És el mecanisme que permet al Parlament retirar la confiança al President de la Generalitat i al Govern. L'objectiu és fer cessar el President actual i substituir-lo per un de nou.

Requisits:

• Proposta per un mínim d'un cinquè dels diputats o dos grups parlamentaris.
• Ha d’incloure un candidat alternatiu a la presidència (que accepti la candidatura).

Procediment:

• La Presidència del Parlament ho comunica immediatament a la Presidència de la Generalitat.
• El debat es convoca en 5 dies des de la presentació.
• Durant el debat, el candidat proposat ha d’exposar el seu programa de govern.
• Es pot retirar la moció en qualsevol moment.
• Per ser aprovada, cal majoria absoluta del Parlament.

Conseqüències:

• Si s’aprova: el president actual cessa automàticament i el candidat de la moció queda investit com a nou president.
• Si es rebutja: No es pot presentar cap altra moció en el mateix període de sessions.

Qüestió de Confiança (article 44 Llei 13/2008)

És l’instrument que el President pot utilitzar per demanar el suport del Parlament.

Objectiu:

Aconseguir suport parlamentari sobre el programa de govern, una declaració política general, o una decisió de transcendència especial.

Procediment:

• La planteja el President, després de deliberació del Govern.
• Debat i votació segons el Reglament del Parlament.
• No pot fer-se la votació fins passades 24 hores com a mínim des de la presentació.
• Es vota per majoria simple (més vots a favor que en contra).

Conseqüències:

• Si s’aprova: es manté la confiança i el President continua.
• Si es rebutja: el President cessa automàticament, i s’ha d’elegir un nou president/a (segons l'art. 4 de la llei).