L'Estatut d'Autonomia de 1932 a Catalunya

L'Estatut d'Autonomia de 1932

Context i debat parlamentari

Aquest text de font primària, de caràcter polític i jurídic, analitza l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, aprovat durant el Bienni d'Esquerres. Les eleccions del 28 de juny de 1931 van donar la victòria a Esquerra Republicana a Catalunya, consolidant el suport a l'Estatut de Núria. Francesc Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid el 18 d'agost de 1931.

Fora de Catalunya, sectors de la dreta es van oposar a l'Estatut, organitzant mítings i boicots a productes catalans. La Constitució de 1931, en proclamar una única sobirania espanyola i prohibir la federació de regions, va dificultar l'aprovació de l'Estatut.

Els debats parlamentaris van començar al maig de 1932, amb tres posicions: el govern central, que volia una autonomia moderada; els parlamentaris catalans, que demanaven una autonomia àmplia; i l'oposició de dretes, defensora d'una Espanya unitària. La posició de Manuel Azaña i l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo van ser factors clau per a l'aprovació de l'Estatut el 9 de setembre de 1932.

Contingut de l'Estatut

L'Estatut aprovat presentava diferències amb l'Estatut de Núria, tot i que conservava institucions com el Parlament i el Consell de la Generalitat. Catalunya es constituïa com a regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb el català i el castellà com a llengües oficials. Les competències de la Generalitat van ser retallades, compartint-ne la majoria amb l'Estat central. S'obtenien plenes competències en dret civil català, règim administratiu i justícia, amb la creació del Tribunal de Cassació de Catalunya. Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat es resoldrien al Tribunal de Garanties Constitucionals.

Punts clau de l'Estatut

• Catalunya com a regió autònoma: A diferència de l'Estatut de Núria, que la definia com a estat autònom dins una república federal.
• Cooficialitat del català: Juntament amb el castellà, amb l'obligació d'usar el castellà en tractes amb autoritats de l'Estat.
• Drets i llibertats: Garantia dels drets i llibertats de la Constitució, igualtat davant la justícia i la feina, sufragi femení, majoria d'edat als 23 anys, aprovació del divorci i el matrimoni civil.
• Reforma educativa: Educació laica, introducció del català a les escoles, creació d'instituts-escola i autonomia de la Universitat de Barcelona.
• Mossos d'Esquadra: Constituïts com a policia autonòmica de Catalunya.
• Competències de la Generalitat: Hospitals, carreteres, xarxes telegràfiques i telefòniques, entre d'altres.

Conclusió

L'Estatut de 1932 va significar la recuperació d'institucions d'autogovern a Catalunya després de la Nova Planta, establint una autonomia moderada. Va estar vigent des de novembre de 1932 fins a octubre de 1934.