Estatus social i globalització

L’estatus social

Un element fonamental de l’estructura social és l’estatus, que és la posició que ocupa un individu dins la societat i que els altres reconeixem. L'estatus implica una expectativa recíproca de conducta entre dues o més persones. Dins del conjunt d’estatus hi ha una posició que en diem estatus dominant que esdevé cabdal i destaca davant de les altres. L’estatus adscrit és la posició social que ocupa una persona pel fet de tenir unes característiques d’origen (sexe, edat o ètnia). L’estatus adquirit és la posició social que assoleix una persona gràcies al mèrit i al esforç.

Crisi del model patriarcal:

La incorporació laboral de la dona ha afavorit una major igualtat en les relacions familiars i ha posat en perill el patriarcat. El patriarcat és una forma d’organització social en la qual el sexe masculí com a categoria social té la màxima autoritat política i jurídica.

Tipus de família:

• Família nuclear: família formada pels cònjugues i els fills.
• Família extensa: Estructura familiar composta per dues o més generacions i per diversos matrimonis que conviuen en la mateixa llar amb llurs fills.
• Família plàstica: les unitats familiars poden experimentar diverses etapes de canvi i transformació en la seva estructura.
• Família monoparental: família en què conviuen o bé el pare o bé la mare.
• Famílies reconstituïdes: tipus de família constituïda per una nova parella en la qual un o els dos membres i els fills procedeixen d’una unió anterior.
• Cohabitació (parelles de fet): parella que conviu i manté una relació estable sense estar casada.
• Parelles LAT (líving apart together): parelles que fan vida en comú sense residir a la mateixa llar.
• Famílies homosexuals: famílies formades per parelles homosexuals.
• Llars unipersonals: El 25% de les llars la formen persones que viuen soles.

La globalització

La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món. És un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. La macdonalització és el principi d’organització basat en les característiques d’un restaurant de menjar ràpid que comporta la uniformització dels processos productius a escala global. Globalisme: consisteix a entendre la globalització des d’una perspectiva només econòmica.

Conseqüències de la globalització:

• La globalització comporta un nou cosmopolitisme.
• Comporta noves experiències.
• Comporta una acceleració important de la vida social.
• Comporta una intensificació dels intercanvis.
• Comporta una reducció de les distàncies territorials.

El consum es converteix en un potent mitjà d’expressió i comunicació. Thorstein Veblen fou el primer economista que va parlar del consum ostentós relacionat amb l’afany de presumpció i de distinció social per part dels membres de les classes benestants.

Veblen sosté que qualsevol despesa que contribueixi a la bona fama de l’individu s’ha de fer en coses cares i supèrflues. El consum d’objectes de luxe, que no tenen cap utilitat aparent, esdevé socialment honorable.

Les societats modernes estableixen un sistema educatiu per a transmetre de generació en generació els seus valors, normes, coneixements, habilitats... En aquest sentit, l’educació constitueix una forma estructurada de socialització.

Tipus d’educació:

1. Educació formal: El sistema educatiu constitueix l’anomenada educació formal. Té lloc a través del currículum oficial. Inclou matèries com filosofia, literatura, matemàtiques. Abasta des dels primers anys d’escolarització fins a l’educació universitària. L’educació formal (formació reglada) és aquell aprenentatge institucionalitzat que té un caràcter institucional, està totalment estructurat i es troba graduat cronològicament.
2. Educació no formal. Parlem d’educació no formal quan es donen una sèrie d’aprenentatges estructurats i que tenen un caràcter intencional però que es donen fora de l’àmbit escolar.
3. Educació informal. L’educació informal són aquells aprenentatges que s’assoleixen de forma espontània en les activitats de la vida quotidiana a partir d’interaccions amb l’entorn més proper com la família o en la nostra relació amb els mitjans de comunicació.

La pobresa absoluta comporta una privació extrema de recursos que posa en perill la mateixa supervivència de la persona. La pobresa relativa fa referència a les persones d’un país que tenen cobertes les necessitats bàsiques (alimentació, salut i habitatge), però no assoleixen el “mínim” indispensable per portar “una vida digna i confortable”.

Exclusió social: situació de separació o privació en la qual es troben determinats grups o individus respecte a les possibilitats laborals, econòmiques, polítiques, socials i culturals a les que tenen accés la major part dels ciutadans.