Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: Anàlisi i Context Històric
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,48 KB
Marc Aureli
Aquest retrat eqüestre de Marc Aureli data de l’any 175 dC, d’autor desconegut, i és una escultura exempta de bronze daurat amb una alçada de 4,24m. La podem trobar al Palazzo dei Conservatori, Museus Capitolins, Roma.
Context Històric: L'Imperi Romà
Al període imperial (31 aC-476 dC), atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, es va optar per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, dividint el vast territori en províncies.
Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre la influència cultural grega.
L’art va ser un instrument bàsic de l’ostentació de poder i es van construir edificis públics i privats a totes les ciutats romanitzades.
Aquesta nova organització política que representava l’Imperi implicava la necessitat de destacar qui ocupava el cim jeràrquic: l’emperador o cèsar.
La Imatge com a Eina de Poder
Els romans van recórrer a la imatge per a assolir una magnificació del càrrec. Es van establir unes tipologies de representació imperial que indicaven de manera pregona la preeminència del cèsar sobre tots els altres homes (recorrent, si s’escau, a la divinització). Per altra banda, es van multiplicar les representacions que multiplicaven arreu la seva presència en imatge. L’objectiu era familiaritzar i fidelitzar la població amb el seu gran i poderós dirigent, màgicament present en efígie arreu, presidint i/o controlant qualsevol acte de la vida pública en tots els racons de l’imperi. Les principals tipologies de representació imperial van establir-se sota el regnat d’Octavi.
Marc Aureli: Emperador i Filòsof
L’emperador Marc Aureli, tot i que va haver de recórrer permanentment a la guerra per a mantenir la seguretat de l’Imperi, era home d’ideals humanitaris i molt conscient dels beneficis d’una convivència pacífica i enriquidora. Format en sòlids ideals filosòfics estoics.
Es conserva d’ell un text, les Meditacions, de caràcter reflexiu i d’auto consell, molt valorat des dels humanistes ençà.
El gest d’estendre la mà dreta està carregat d’una gran força expressiva; com a gest de la crida d’atenció abans de començar l’arenga a les tropes, de reconeixement i benedicció a les multituds que l’aclamen i, per últim, com a clemència sobre l’enemic derrotat. Una guia medieval del segle XII “Marabilia urbis Romae” diu que sota la pota davantera aixecada originàriament hi havia un bàrbar suplicant.
Anàlisi de l'Escultura
El conjunt emperador-cavall presenta una composició equilibrada i tancada. És una figura asimètrica. Presenta formes geomètriques, cara rodona ovalada, línies rectes i corbes. És un grup tancat que expressa serenitat, mesura i equilibri. La figura de l’emperador està desproporcionada respecte a la grandària del cavall, per ressaltar poder i grandesa. Representa moviment aconseguit amb la pota aixecada, i una lleugera inclinació de la roba i el cos.
Es pot apreciar que és un home madur encara que no ancià. Vesteix a l’estil de l’època, amb una túnica curta, un paludamentum (manta de l’exèrcit) i unes botes de patrici.
El fet que no posseeixi cap armadura ni cap tipus d’arma ens el presenta com un emperador pacífic. No hi ha estreps sobre el cavall, perquè en aquella època no existien i no es van començar a utilitzar fins al segle VI dC.
El cavall és representat com un animal potent, amb les venes exaltades i voluminoses, plecs a la pell i un coll de grans dimensions.
Models i Influències
Pel que fa als models i influències, observem que l’estàtua té una funció propagandística. En aquest cas, l’estampa d’un home a cavall, recorda que una influència anterior seria l’anomenat Cavaller Rampín, del Segle VI aC de l’època grega antiga que representa un Kuorus sobre un cavall.
Va ser una gran influència en l’època del renaixement, com ara en l’estàtua la Gattamelata de Donatello (1453) i el Verrocchio Colleoni (1479-88) del mateix autor, Donatello, Venècia.
La Gattamelata: en aquest cas sí que porta armadura i estreps, però la pota davantera del cavall està aixecada.
Verrocchio Colleoni: en aquest cas el cavall té més grandària que el cavaller, però no porta cap tipus d'arma. La pota davantera esquerra està aixecada també.