Els estaments socials a la Península Ibèrica al segle XVI

Grups socials i política social

Les classes privilegiades, noblesa i clergat, representaven un 2% de la població, mentre que les no privilegiades (pagesos, artesans, classes modestes, jornalers) representaven un 98%. A més també trobem les minories confessionals: musulmans, jueus i conversos.

La noblesa

El primer problema que es planteja a Castella un cop acabada la guerra civil va ser el restabliment de l'ordre i de l'autoritat reial, tan relaxats en èpoques anteriors a causa de la debilitat de la monarquia front a la prepotència dels grans. El primer pas va ser la submissió de la noblesa, la qual cosa va ser diferent segons les circumstàncies: repressió o negociació. La noblesa castellana va conservar quasi intactes les seves possessions i el seu prestigi social, però davant l’evidència del reforçament dels reis, va deixar de ser un element de discòrdia per convertir-se en fidel col·laboradora de la monarquia.

Encara que l’alta noblesa (unes 500 famílies que procedien la majoria de parentiu amb la monarquia) va ser desplaçada dels càrrecs polítics més importants, va mantenir rellevants càrrecs militars i diplomàtics i va continuar ocupant el primer lloc de la societat. La seva potència econòmica i la seva influència social eren considerables; era propietària d’enormes latifundis (posseïen un 98% del sòl peninsular) dels quals obtenia importants rendes i gaudia de notables privilegis, com l’exempció fiscal (no pagaven impostos) o la immunitat nobiliària (no podien patir turment ni presó per deutes).

• Lleis de Toro (1504) confirmen la facultat d'establir les primogenitures o mayorazgo, és a dir la transmissió hereditària que vinculava una propietat al primogènit de la família.
• Enllaços matrimonials entre els grans, fet que afavoreix la concentració de la propietat.
• Repartiment de terres del regne de Granada.

La petita noblesa, cavallers, hidalgos, ciutadans honrats, proporcionaran a la monarquia capitans i funcionaris i a l'església la major part de les seves jerarquies.

Un altre col·lectiu privilegiat era l’alt clergat, que a diferència de la noblesa, contribuïa a l’estat de forma indirecta a través del lliurament del terç dels delmes i la venda de butlles d’indulgència. A més, periòdicament, havia de lliurar una donació, que no era més que un impost disfressat.

L’estament no privilegiat estava compost per les classes mitjanes, dèbils numèricament, dedicades normalment a la indústria i el comerç, eren els notaris, barbers, patrons, pintors, orfebres, amos de tenda, mercaders, artesans més bons.

Durant el s.XV i XVI, les classes mitges dissidents, jueus i conversos, foren eliminades, aquestes ocupaven llocs claus dins l’economia: finances, càrrecs públics relacionats amb la cort i els municipis, i eren un esgraó superior de l'artesania.

Les classes modestes urbanes eren els artesans i jornalers, de vida no massa dura sempre i quan poguessin treballar. Els pagesos van ser el grup més dèbil i pobre de la societat hispana, sotmesos a la fam, les males collites i l'èxode rural. Hi ha no obstant variants regionals: A Catalunya la Sentència Arbitral de Guadalupe (1481) alliberava els pagesos dels abusos feudals, mentre que a Castella no.