L'Estall de la Revolució Francesa: Causes i Etapes

Per què va esclatar la Revolució Francesa?

La difusió dels nous ideals propugnats per la il·lustració, el desenvolupament de la burgesia al segle XVIII i l'exemple de la Revolució Americana varen estimular els anhels de canvi a Europa. Una onada revolucionària que es va iniciar a França l'any 1789 es va estendre per tot Europa al llarg de la primera meitat del segle XIX, per posar fi a l'absolutisme i a l'antic Règim.

L'impacte de la il·lustració i la Revolució Americana

La declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica i la seva Constitució (1787) defensaven els drets inalienables del ciutadà, la separació de poders, els principis d'igualtat i llibertat, i el dret d'elegir els governants. Això va proporcionar el cicle revolucionari que es va iniciar a França l'any 1789.

Crisis social i econòmica

A finals del segle XVIII, el tercer estat o poble planer, compost per la burgesia, els camperols i els artesans, aspirava a profundes reformes socials. Els camperols (el 80% de la població) s'oposaven a les feixugues càrregues feudals imposades pels senyors. La crisi econòmica va ser conseqüència de les males collites que s'estaven produint des del 1760. L'alça del preu dels aliments va generar un gran descontentament i un esperit de rebel·lia entre la població. Les crisis financeres tenien l'origen en la manca de doblers de la monarquia per sufragar les despeses de l'Estat. Es va proposar que els privilegiats paguessin impostos, però aquests es varen negar a acceptar-ho i varen exigir a Lluís XVI que convocàs els estats generals, l'únic organisme que podria provar una reforma fiscal.

1789: esclat revolucionari

Els estats generals es varen obrir a Versalles el maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. La negativa dels privilegiats (noblesa i clero) a acceptar una representació més gran del Tercer Estat i que el vot fos per persona i no per estaments va portar a que el Tercer Estat es varen erigir en Assemblea Nacional i es varen comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos. El poble de París va donar suport a les propostes de l'assemblea i el 14 de juliol va assaltar la presó de la Bastilla. A la tardor del 1789, Lluís XVI va acceptar l'Assemblea Nacional.

Les etapes de la revolució

La revolució va ser un procés llarg. El rei i el sector privilegiat es varen negar a acceptar els canvis proposats per l'Assemblea Nacional i les classes populars lluitaven per aconseguir una igualtat social més gran. La monarquia constitucional (1789-1792) impulsada per la burgesia moderada, va elegir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució. La República Social (1792-1794) va ser proclamada per la burgesia radical, que va emprendre una transformació de la societat. La república conservadora (1794-1799) va ser el resultat de la radicalització de la revolució, on la burgesia moderada va arribar al poder i va tornar a implantar el liberalisme moderat.