Pla d'estabilització llei de representació familiar

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,17 KB

  • neurologia de la percepció:  estudia els procesos neuronals de recepció i elaboració de l’estímul físic en la percepció

  • psicologia de la percepció:  s’ocupa de la representació sensorial i de com els seus elements són organitzats i interpretats en la percepció final del món.

  • psicologia de la gestalt;
    principi fonamental: els comportaments i els fets mentals s'han d'estudiar com a conjunts. Si ens fixem en les seves parts/elements sense referir-los a les seves totalitats aquests fenòmens es perden. psicologia de la gestalt: PRINCIPALS REPRESENTANTS: -Max Wertheimer -Kurt Koffa -Wolfgang Kholer

  • principi de la percepció: en general, tendim a reduir allò múltiple a allò simple i allò desordenat a formes reconeixibles. FENÒMEN PHI il·lusió òptica que fa percebre moviment continu on hi ha una successió d'imatges: la diversitat estàtica és transformada en unitat en moviment. Lleis de la gestalt:

-
llei de la similitud:  tendim a unificar els elements d'una percepció segons la seva semblança

- llei proximitat:  agrupem els elements d'una representació amb els que estàn més pròxims, formant totalitats.

-llei continuïtat:  tendim a veure les parts separades, però que tenen una certa relació d'alineació, com si fossin mútues prolongacions i constituïssin una unitat.

-llei del tancament: tendim a veure figures completes quan ho estan o quan estan insinuades pels elemnets de l'entorn.

-llei del fons i la figura: el que percebem només es constitueix com a figura definida deixant la resta d'elements de la percepció com a fons indeterminat.

- llei de la bona forma:    un conjunt de parts tendeix a ser percebut com una forma unificada, forma geomètricament simple i simètrica, coma  bona forma. llei dle destí comú:   les parts en moviment que tenen la mateixa trajectòria són percebudes com si formessin part de la mateixa forma.

INDICIS DE PROFUNDITAT I DISTÀNCIA:

- Factors binoculars:

visió bonocular: els dos ulls s'utilitzen conjuntament donant la percpció de la profunditat

 - convergència: l'esforç musuclar dels ulls és interpretat com a senyal de distància

- Disparitat binocular: els dos ulls miren des d'angles diferents, donant dues imatges lleugerament diferents. La itegració de les dues imatges dona sensació de profunditat

FACTORS MONOCULARS SENSE MOVIMENT:

-L'acomodació o enfocament: dona informació sobre distàncies

  - CLAUS PICTÒRIQUES: són indicis de distància i espacialitat que es troben dintre de la pròpia representació visual.

    -INTERPOSICIÓ: un objecte vist que tapa a un altre fa l'impressió d'estar més a prop   - CONSTÀNCIA DE LA GRANDÀRIA: la grandària aparent d'un objecte familiar indica a quina distància es troba.   Empetetiment de la imatge=allunyament Grandària dela imatge= es manté en la realitat

CLAUS PICTÒRIQUES:

  • Gradient de la textura:     els elements o detalls d’una superfície es concentren en la imatge a mesura que s'allunyen en la realitat.

  • Perspectiva lineal: les línies són paral·leles en la realitat en l’aparença visual convergeixen en un punt focal.  Efecte: quan més a prop del punt focal, més lluny

  • Perspectiva atmosfèrica:    el fet que l’atmosfera no sigui completament transparent fa que rl més allunyat aparegui més difuminat

  • Ombrejat:  el joc d’ombres en un cos ajuda a percebre el seu volum

  • Distància de l’horitzó: la proximitat aparent a la línia de l’horitzó indica llunyania

Entradas relacionadas: