L'Essència Humana: Intel·ligència, Consciència i Evolució

Intel·ligència Animal vs. Intel·ligència Humana

Si per intel·ligència entenem la capacitat de modificar el medi o utilitzar instruments per satisfer necessitats vitals, aleshores aquesta capacitat ja es troba en alguns animals. Malgrat això, cal distingir entre accions fixades en forma d'instints i les accions inventades per resoldre necessitats vitals urgents.

Però si per intel·ligència entenem la capacitat de comprendre les coses com a reals, convertir signes en símbols o concebre idees universals i abstractes, aleshores només l'ésser humà té intel·ligència.

D'altra banda, cal preguntar-nos si la intel·ligència humana és un desenvolupament quantitatiu del que fa un ximpanzé o si existeixen diferències qualitatives.

La diferència rau en el fet que l'animal, fins i tot el més desenvolupat, no transcendeix el pla de l'esquema operatiu estímul-resposta. Pot respondre a un estímul modificant el medi, però la seva resposta està limitada a la situació present. En canvi, l'Homo habilis, que va inventar la talla de pedres per fabricar destrals de sílex, les feia servir no només per a una situació concreta, sinó per a qualsevol situació semblant més enllà del temps i l'espai.

Som un Cos...

Quan percebem la realitat pels sentits, quedem sentimentalment afectats i ens sentim impulsats a respondre determinant les nostres accions. Hi ha una unió entre els tres vessants de l'ésser humà: la intel·ligència (intel·ligència sentent), el sentiment (sentiments afectant) i la voluntat (voluntat tendent).

I una Consciència...

Tots els éssers vius tenen consciència, la capacitat de rebre informació del medi i d'ells mateixos. Això els proporciona un cert grau d'independència i control sobre el medi. L'ésser humà, a més, gràcies a la consciència, s'adona de la realitat, la seva significació i les possibilitats que se li presenten.

La consciència humana té dues funcions essencials: considerar-nos una realitat pròpia ("jo" o "mi") i mantenir la continuïtat del jo.

L'Origen de l'Ésser Humà

Thomas Huxley, Charles Darwin i Ernst Haeckel van defensar al segle XIX que l'ésser humà procedeix evolutivament d'espècies animals anteriors.

Homo Sapiens

Va aparèixer fa uns 100.000 anys a l'Àfrica i Orient Mitjà, i fa uns 40.000 anys a Europa. Era nòmada i vivia de la caça, però va començar a practicar l'agricultura i la ramaderia. Fabricava armes i instruments, feia servir roba, enterrava els morts amb reverència i va produir obres d'art com les pintures rupestres d'Altamira i Lascaux. Tenia una capacitat cranial similar a la de l'home actual. En un procés anomenat humanització, l'home s'independitza del medi, adaptant-s'hi no només biològicament, sinó també a través de la cultura.

L'Especificitat de l'Ésser Humà

Diferències amb els Avantpassats Animals

Diferències Bioquímiques, Genètiques i Anatòmiques

Les diferències anatòmiques més importants són:

• Reducció de la mida de les dents i mandíbules.
• Forma i habilitat de la mà.
• Posició bípeda, que va ampliar la capacitat d'observació i va alliberar les mans.
• Desenvolupament del cervell, que va triplicar la seva mida i complexitat, fent possible la cultura.

Diferències de Comportament

• Capacitat de simbolització: L'ésser humà es comunica mitjançant símbols, mentre que els animals utilitzen signes naturals. Per això, alguns filòsofs han qualificat l'ésser humà d'animal simbòlic.