L'essència de l'ésser humà: una reflexió filosòfica

Reflexió filosòfica sobre l'ésser humà

L’ésser humà (EH) és un objecte d’estudi en una perspectiva global. Es pretén anar als fonaments de la noció de l’EH. Si hi arribem, potser sabrem què és, però és impossible perquè és molt complex. La reflexió és molt antiga, com la filosofia. L’ideal socràtic de “coneix-te a tu mateix” enllaça amb l’ideal aristotèlic d’“animal social”. L’EH és com un animal amb moltes perspectives. Al final, es tracta d’aclarir els factors de l'EH i el seu lloc. Problemes que es presenten: l’EH es pot estudiar en moltes disciplines. El requisit per poder parlar de la reflexió filosòfica és veure l'EH com una globalitat. És la condició de possibilitat d’altres ciències. L'EH està a l’origen d’altres disciplines i sense aquest no podríem existir. L’hem d’estudiar des d'un punt holístic: de manera que englobi tots els vessants.

Pel que fa i pel que és

Pel que fa: fabrica una cosa amb una finalitat concreta i es pot millorar encara que no tingui cap finalitat. Utilitza eines com a objecte lúdic (oci, temps lliure) i utilitza signes i símbols en la vida quotidiana: llenguatge oral i visual, ja que tenim referències. Pel que és: a priori té com a tret ésser racional, capacitat racional que el fa diferent: raó (dogmatisme), no sempre es comporta de manera racional. Malgrat que la capacitat racional a priori és allò que defineix l’EH, no sempre ho és.

Dualisme i monisme

Hi ha un conjunt de filòsofs que obren la polèmica entre cos i ànima (consciència).

• Dualistes (material): teoria que defensa l'existència d’un doble principi en tots i cadascun dels humans (cos/ànima). Som un recipient buit en el qual se’ns insufla vida. Això provoca preguntes com d’on prové, si la tenim gràcies a un agent extern o intern, si aquesta és determinada...

Plató (segle V aC)

L'EH està constituït per un doble principi. Cos: matèria que té origen i finalitat mortal; ànima: pertany a un altre ordre (món conceptual), immaterial, espiritual. L’ànima és pura. No ho és si es deixa portar per les passions. L’ànima lluita per escapar del cos. El cos empresona l’ànima, l’ànima equilibra les passions. Plató creia en la reencarnació, i pensava que la nostra ànima racional havia estat en contacte amb el món conceptual abans del naixement i que a través del procés de reminiscència, però només està a l’abast dels que estudien filosofia. Tres dimensions:

• Ànima concupiscible: està localitzada al ventre i és la seu dels desigs (interès en satisfer les necessitats).
• Ànima irascible: se situa al pit i correspon a les passions com la ira, la valentia (militar, aventurera).
• Ànima racional: resideix al cap i és l’àmbit de la raó i la intel·ligència (aprenentatge).

Les que aconsegueixen dominar les passions de l’ànima irascible i els desigs de la concupiscible tenen una vida justa i adequada.

Les concepcions monistes i dualistes busquen i aspiren a una definició, encara que no s'hi hagi arribat. Hi ha altres grups que donen respostes negatives respecte a si es pot predeterminar la natura humana, ja que no es pot donar una definició que perduri per sempre. Historicistes i existencialistes (llibertat + important): l'EH només es defineix vivint. Som un projecte, esperem donar sentit a la vida (serem capaços de fer grans coses, ser un model).

Sartre

En les persones, l’existència és anterior a l’essència. La llibertat és la característica fonamental que ens identifica com a humans.

Aristòtil

Deixeble de Plató, no menysprea tant els sentiments, sinó que els considera com a origen del coneixement. La raó i la paraula són el fonament de la moralitat i de la sociabilitat humanes. Defineix l’EH com un animal racional. L’ànima consolida un coneixement i el fa universal.

• Ànima vegetativa: respirem, ens nodrim (ens permet existir).
• Ànima sensitiva: dona la funció locomotora i ens ajuda a sentir.
• Ànima racional: permet elaborar conceptes que els animals no poden.

Tot el que existeix tendeix a aspirar als seus propis objectius. Finalitat concreta.

Descartes (segle XVII)

Coneix l'EH a través de l’autoconsciència. Pensa que l'EH té un principi material i un d'immaterial. Però l’ànima té cert matís, la consciència. El cos no pot existir sense ànima, però el cos és secundari. L’EH té sensacions que passen pel cor, però aquestes poden viure sense ell, no són imprescindibles. Tenir o no tenir cos no afecta la nostra consciència. Dubta dels sentits, vivim en el món i el coneixem a través dels sentits que ens provoquen sensacions. La percepció no és motiu suficient per poder constatar la realitat (una cosa que no és). Dubta de la realitat a partir dels somnis, es tracta de generar el dubte raonable, no de si o no. Proposa la idea d’un geni maligne que ens confongui les veritats universals. Metàfora per dir que la realitat és inaccessible. Construïm paradigmes per entendre-la, però poden estar incomplets. Sempre hi ha una constant i és el dubte que es genera a la consciència.

Pascal i Amiel

El cor té raons que la raó no entén. L’home s’eleva per la intel·ligència, però no és home més que pel cor. Dualistes emotius: no és raó-cos sinó raó-cor. El cor és un símbol dels sentiments. Exaltació dels sentiments. Moltes vegades les emocions sobrepassen la lògica i allí es troba el coneixement.

• Monistes: diuen que sense organitzacions materials no podríem projectar coses immaterials. Som essencialment matèria. Únic principi vital. Però projectem idees, imatges que són immaterials. Aquestes idees són simplement un acte que fan organitzacions materials.

Karl Marx (segle XIX)

L’home és un ésser material i històric, és a dir, només es pot relacionar amb el sentit històric (si el traiem d’aquí, no seria res). Tesi (opressor) + Antítesi (oprimits): Síntesi (comunisme). L’únic obstacle per no ser feliç és l’alienació (desprendre’s de si mateix).

Nietzsche

A la seva teoria hi ha un fil conductor: el valor immens de la vida. Viure la vida com si fos l’últim dia. Viure-la amb ganes, plena d’intensitat i plenitud. Prendre decisions amb l’únic objectiu de buscar el que més vulguem. Cada dia afirmo que estic viu, tot ha de passar per l’afirmació de la vida. Actitud-voluntat de poder (fer el que vols amb l’objectiu de satisfer els teus desitjos). L'EH té una doble natura:

• Apol·línia: té a veure amb l’ordre, la raó, la mesura...
• Dionisíaca: festa, bogeria.

Aquestes dues tenen una convivència fins que arriba el cristianisme i mutila la segona.

• 1a etapa: camell, moment en què estem sotmesos als valors morals del cristianisme (càrrega, submissió).
• 2a etapa: lleó, una vegada t’alliberes de les cadenes del cristianisme, la persona és lliure i ataca els valors morals, però no proposa alternatives, només destrueix.
• 3a etapa: el superhome en estat pur està condemnat a la soledat, ja que fa el que vol.

Freud

L'EH desconeix una part d’ell mateix, sota la lògica i la consciència hi ha una arrel sobre la qual es fonamenta tot. L’inconscient és el principi de plaer, però intentem negar-ho. L’EH és reprimit per la cultura.