Esquizofrènia: Causes, Tipus i Tractament del Trastorn Mental

Introducció a l'Esquizofrènia

Aquest treball tracta sobre una de les malalties mentals més freqüents i conegudes: l'esquizofrènia. Potser no sabíeu que el concepte prové dels termes grecs: "schizo", que significa divisió, i "phrenos", que significa ment.

Les persones que pateixen aquest trastorn presenten, d'alguna manera, una ment partida en dues porcions: una que es relaciona amb la realitat i una altra que interactua amb un món imaginari.

L'esquizofrènia és relativament comú: afecta a més de 21 milions de persones a tot el món. Però, no us heu de preocupar, ja que, en ser un trastorn mental, no es pot contagiar.

Segons la RAE, l'esquizofrènia és un grup de malalties mentals que es caracteritzen per alteracions de la personalitat, al·lucinacions i pèrdua del contacte amb la realitat.

Tipus d'Esquizofrènia

• Esquizofrènia paranoide: És el tipus més freqüent. Predominen les idees delirants de persecució o de perjudici d'altres persones cap al pacient.
• Esquizofrènia hebefrènica: En ella predominen les alteracions en les emocions.
• Esquizofrènia catatònica: Es caracteritza per alteracions motores, generalment immobilitat persistent.
• Esquizofrènia indiferenciada: Quan una esquizofrènia no reuneix els criteris dels tipus anteriors o presenta varis d'ells, se'n diu esquizofrènia indiferenciada.

Símptomes de l'Esquizofrènia

Els símptomes principals inclouen:

Deliris

Aquest és el símptoma més evident i al qual més se li relaciona amb l'esquizofrènia: es defineixen com creences falses que la persona creu fermament i de les quals no és capaç de veure que no són reals.

Al·lucinacions

Són percepcions en les quals la persona escolta, veu o sent coses que només escolta/veu/sent la persona que pateix la malaltia. Aquestes percepcions s’originen al cervell d’aquesta i, encara que ell les viu com si fossin reals, no ho són.

Alteracions en el pensament

El pensament, a vegades, es desorganitza, i es pot perdre la capacitat d'associar idees. Per exemple, pot ocórrer que aquestes canviïn d'un tema a un altre encara que no hi hagi connexió entre aquests temes.

Alteracions en les mostres d’afecte

La persona que pateix això pot tenir alguna dificultat per expressar el que sent.

Alteracions en la conducta

El pacient pot abandonar la seva neteja personal, pot aïllar-se dels seus familiars i amics, tenir un sentiment de buit, etc.

Alteracions en la cognició

La persona amb esquizofrènia pot tenir certa dificultat per mantenir l’atenció i alguna errada de memòria.

Causes de l'Esquizofrènia

Com succeeix amb altres malalties comunes, es pensa que existeixen diferents factors que contribueixen al desenvolupament de l'esquizofrènia. Alguns d'aquests factors són els següents:

• Consum de drogues
• Canvis en l'horari del son
• Esdeveniments vitals estressants
• Factors socials (competitivitat/sobrereesforç)

Causes Biològiques

Alteracions bioquímiques

L’esquizofrènia podria ser conseqüència d’un problema de comunicació entre les neurones.

Alteracions en l'estructura del cervell

Prop de la meitat dels pacients presenten alteracions en l'estructura del cervell. Aquestes inclouen dilatació dels ventricles i disminució del volum de determinades àrees cerebrals.

Alteracions en el funcionament del cervell

La majoria dels estudis han assenyalat una disminució en la funció de l'escorça prefrontal en l'esquizofrènia, que és la part del cervell que controla el raonament.

Tractament de l'Esquizofrènia

El tractament de l'esquizofrènia és farmacològic. Es diferencien dos tipus d'antipsicòtics:

• Els clàssics.
• Els neurolèptics atípics.

Tots dos grups tenen en comú la capacitat de corregir desequilibris dels neurotransmissors. No obstant això, els neurolèptics atípics tenen a més l'avantatge de produir menys efectes secundaris.

N'hi ha casos molt concrets, com l'escassa resposta al tractament amb medicaments, amb greu risc de suïcidi o agressió cap als altres.

Els tractaments antipsicòtics han permès que, en la major part dels casos, el pacient amb esquizofrènia pugui viure en comunitat. Això és extremadament important: aprofitar aquesta possibilitat perquè el pacient estigui ocupat i actiu. Aquestes mesures constitueixen el que es denomina teràpia psicosocial.