Esquemes Electropneumàtics: Potència, Maniobra i Elements de Control

Esquemes Electropneumàtics

Esquema de Potència

Esquema de potència: Tots els aspectes relacionats amb el moviment del cilindre (l'actuador pneumàtic, l'electrovalvula de potència, vàlvules auxiliars de moviment o captació).

Esquema de Maniobra

Esquema de maniobra: L'esquema de comandament serà elèctric, i indicarà la forma com s'activa l'electrovalvula de potència i altres electrovàlvules que poden influir en el control del cilindre.

Electrovalvules

Les electrovalvules estan accionades elèctricament mitjançant una o dues bobines electromagnètiques (solenoides), les quals són monoestables o biestables, generalment són 5/2. També hi ha monoestables dobles que són 5/3. Estan formades per: cos de la vàlvula, nucli acoblat a la corredora de la vàlvula, bobina o solenoide, connector de la bobina.

Tipus d'Electrovalvules

• Monoestables: Disposa d'una bobina que mou un sol sentit de la vàlvula, l'altre sentit té retorn per molla.
• Biestables: Disposa de dues bobines elèctriques que mouen els dos sentits de la vàlvula, també s'anomenen vàlvules d'impulsos ja que no cal mantenir el senyal elèctric per mantenir estable una posició.
• Monoestables dobles o de tres posicions: Disposen de dues bobines elèctriques que mouen els dos sentits de la vàlvula, també disposen de molla a cada costat que fan que la posició estable sigui la central de la vàlvula de vies de forma que no s'alimenta cap bobina. Les més utilitzades són: de centres tancats, de centres oberts o d'aplicació a escapament.

Elements de Comandament o Senyal

Els elements de comandament o senyal són:

1. El polsador: Genera un senyal elèctric en prémer-lo.
2. L'interruptor, commutador o selector: Pot disposar dels mateixos contactes que un polsador, la diferència es troba en l'estabilitat. L'interruptor és un element biestable que conserva la posició sense la necessitat de mantenir-lo polsat. El commutador funciona igual que l'interruptor però pot disposar de diversos contactes independents o commutats.
3. El final de cursa: Encarregat de captar la posició on es troba el vastèg de l'actuador.
4. El detector magnètic (reed): És un microinterruptor magnetosensible que s'activa quan rep la influència d'un imant.
5. Els detectors de proximitat: Actuen per proximitat i no per contacte i no disposen de cap part mòbil. S'utilitzen quan es necessita una detecció d'objectes ràpida, sense manteniment i resistent al desgast. Els més utilitzats són els inductius, els capacitius i els òptics.

Característiques dels Detectors de Proximitat

• Sense manteniment i resistents al desgast.
• No hi ha contacte físic, per tant, lliures de rebots.
• Alta freqüència operativa.
• Es poden instal·lar en qualsevol posició.
• Temps de vida independent de la freqüència operativa.
• Insensibles a les vibracions.
• Insensibles a l'acumulació de pols.
• Estancs a l'aigua.
• Molt resistents als productes químics.

Tipus de Detectors de Proximitat

1. Inductius: Sense contacte físic i independentment de la forma de l'objecte, detecten qualsevol objecte metàl·lic dins la seva zona activa. S'utilitzen bàsicament com a finals de cursa, per mesurar distàncies, posició, velocitat i comptatge.
2. Capacitius: Sense contacte físic i independentment de la forma de l'objecte, detecten qualsevol objecte metàl·lic a més de substàncies no metàl·liques com aigua, vidre, plàstic, fusta, paper, etc. S'utilitzen per detectar la presència i el nivell de líquids, pols i granulats, boles i sòlids.
3. Òptics: Dispositius capaços de detectar la presència o absència d'objectes o qualsevol canvi en les característiques físiques, utilitzant únicament llum i sense necessitat de contacte físic.

6. El pressostat: Transforma un senyal pneumàtic en elèctric digital, molt utilitzat en instal·lacions pneumàtiques que han de controlar la pressió de treball. El funcionament és similar a la vàlvula de seqüència.

Elements de Memòria i Retardament

Els elements de memòria i retardament són:

1. El relé: Format bàsicament per una bobina, un nucli magnètic, una molla i diversos contactes elèctrics. En aplicar tensió a la bobina que disposa d'un nucli de ferro, genera un camp magnètic el qual atrau una placa que té fixats uns contactes elèctrics, que s'obriran o tancaran depenent de la seva configuració (n.o. o n.t.).
2. Contactor: Disposa de contactes de potència que estaran dimensionats en funció de la càrrega que s'hagi d'activar. També disposa de contactes de maniobra que poden ser n.o. i n.t.
3. El temporitzador: Té un funcionament similar al relé convencional, la diferència es troba en què els contactes no es mouen instantàniament quan s'aplica un senyal elèctric a la bobina, sinó que aquests es mouran en funció del temps. Depenent del tipus d'activació dels contactes podrà ser:

Tipus de Temporitzadors

• A la connexió (on delay): El contacte no s'activa fins després d'un temps d'haver aplicat el senyal a la bobina.
• A la desconnexió (off delay): El contacte s'activa instantàniament quan s'aplica tensió a la bobina.