Esquema de Tirant lo Blanc

Autor

Joanot Martorell, nascut a València entre 1405 i 1410 (generació coincident amb Alfons el Magnànim). Pertanyia a una família de la mitjana noblesa valenciana i va haver d’afrontar la pèrdua del prestigi del seu estament al llarg del segle XV.

Va comptar amb una vida plena de lluites i desafiaments, viatjant per diverses ciutats europees, participant en empreses militars d’Alfons el Magnànim i dirimint els seus litigis per la via de l’enfrontament armat. Tota una experiència vital que marcarà la seva obra.

Martorell va començar la redacció del Tirant el 2 de gener de 1460, però el 1464 es va veure obligat a empenyorar-lo al prestador Martí Joan de Galba, que se l’apropià a la mort de l’autor (1465) i finalment el va portar a la impremta el 1489. Anys enrere, Coromines i Riquer havien defensat que Galba havia participat refonent i ampliant amb afegits propis alguns sectors de la novel·la, però avui dia, i des de posicions autoritzades com el mateix Riquer (1990), considerem que el Tirant és obra de Joanot Martorell.

Gènere

Novel·la d’història i de ficció (una crònica falsa): en el Tirant ja no trobem pròpiament un cavaller itinerant a la recerca d’aventures, sinó que deixen pas a un guió biogràfic i a l’esdeveniment històric. Idò, les “aventures” prendran el format d’esdeveniments històrics. Així, segons Martí de Riquer, ens trobem davant d’una novel·la cavalleresca –que hem de distingir dels “llibres de cavalleries”– perquè manca d’elements meravellosos, sí que té uns protagonistes molt forts i molt valents, però això sempre dins d’una mesura humana, s’esdevé en terres conegudes i perfectament localitzables, en un temps pròxim i en un ambient immediat.

Personatges

Les relacions entre els personatges de la novel·la (Tirant i Carmesina, Diafebus i Estefania, Hipòlit i l’Emperadriu) es presenten amb una forta càrrega sensual i eròtica.

Tirant: el protagonista, natural de Bretanya, té 20 anys quan comença la novel·la. Anant a les justes de Londres, arriba a l’ermita de Guillem de Varoic, que l’adoctrina sobre l’ordre de cavalleria. A l’Imperi grec s’incorpora a l’exèrcit i s’enamora de la princesa Carmesina. És un cavaller fort i valent que lluita amb enginy, però que és ferit diverses vegades. Ara bé, en el terreny amorós es mostra tímid i vulnerable. El seu enamorament el porta a un estat malencòlic i a sofrir humorístics accidents. Emmalalteix a Andrinòpol i, quan el traslladen a Constantinoble, mor d’una manera gens heroica, al llit, d’una malaltia i després d’haver fet testament, qüestió que el desmitifica i simbolitza el punt i final de l’estament cavalleresc.

Guillem de Varoic: ermità que adoctrina Tirant en l’ordre de cavalleria durant la seva estada a Anglaterra.

Carmesina: filla de l’emperador de Constantinoble de qui Tirant s’enamora. Per suggeriment de Tirant deixa de ser dita infanta per prendre el títol de princesa. L’única idea que sembla moure-la, a banda de l’amor per Tirant, és la preservació de la seva virginitat.

Diafebus: cosí i company de Tirant, serà el seu confident en la relació d’aquest amb Carmesina.

Estefania: donzella de la Cort i cosina de Carmesina. Farà de confident amorosa de Carmesina i d’alcavota. Es casa amb Diafebus.

Plaerdemavida: minyona astuta i desvergonyida que, juntament amb Estefania, planeja afavorir els amors de Tirant i Carmesina. Practica l’alcavoteria i satisfà la seva sexualitat contemplan l’activitat amorosa dels altres.

La Viuda Reposada: dona de moral rígida i severa que s’enamora de Tirant i es trastorna. L’únic que guiarà la seva vida és separar-lo de la princesa, però descobertes les intencions, acabarà suïcidant-se per por de la venjança d’aquest.

Hipòlit: començada l’ofensiva pel Soldà, Tirant s’hagué de retreure al castell de Malveí, propietat d’un cavaller, el fill del qual, anomenat Hipòlit, va fer gran amistat amb Tirant. Al final es casa amb l’emperadriu i esdevé l’hereu.

Emperadors de Constantinoble: trenquen amb la imatge noble i solemne que puguin suggerir. Ell manté diàlegs eròtics amb la minyona Plaerdemavida i ella comet adulteri amb Hipòlit, que li recorda el seu fill mort i amb el qual finalment es casa una vegada és mort l’emperador.

Duc de Macedònia: sospites de ser el culpable de la mort de l’hereu. Mostra una ineptitud militar i guarda constants tensions amb Tirant.

Estructura i argument

a.Dedicatòria

b.Pròleg

c.Guillem de Varoic

d.Tirant i l’ermità

e.Tirant a Anglaterra

f.Tirant a Sicília i Rodes

g.Tirant a l’Imperi grec

h.Tirant al nord d’Àfrica

i.Tirant allibera l’imperi grec

j.Després de la mort de Tirant

Els primers capítols són dedicats a la narració de les aventures del cavaller-ermità Guillem de Varoic, que explica a Tirant els fonaments de la cavalleria. Quan Tirant i els seus amics tornen de la Cort anglesa, el seu amic Diafebus conta les proeses de Tirant als torneigs, on ha vençut tots els millors cavallers, entre els quals el gegant Kirieleison de Muntalbà. Després, Tirant i els seus companys passen a França, i d’allí a Sicília, amb el príncep Felip de França, un personatge ben ridícul. Posteriorment es traslladen a Rodes, on Tirant derrota els turcs i els genovesos que assetjaven l’illa. Després de rescatar els captius d’Alexandria, Tirant combat els moros de Trípoli i conquereix Tunis.

La part més important de la novel·la es desenvolupa a l’Imperi Binzantí, on Tirant és cridat per l’emperador perquè l’ajudi contra els turcs. A Constantinoble, les batalles contra els turcs es barregen amb les intrigues cortesanes i amb els amors de Tirant i els seus amics. Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, amb lla qual acabarà casant-se, i el seu company Hipòlit s’embolica amb l’emperadriu, amb la qual es casarà també després de la mort de l’emperador. En aquestes aventures amoroses apareixen dos personatges femenins extraordinaris: la Viuda Reposada i la donzella Plaerdemavida.

Tirant i Plaerdemavida arriben nàufrags a les costes africanes, i encara allà l’heroi organitza un exèrcit, derrota els sarraïns i funda un regne cristià. Aleshores torna a Constantinoble, es casa amb Carmesina i és nomenat César de l’Imperi. Però llavors, en el màxim de la glòria, es posa malalt, fa testament i mort al seu llit.

Tema

El propòsit de Martorell és oferir-nos la biografia d’un cavaller imaginari –imaginari malgrat tots els models vius que pugui tenir– que pel seu valor i pel seu talent d’estrateg aconsegueix alliberar l’Imperi grec del poder dels turcs, desig sentit per tots els pobles cristians del seu temps i hipotètica proesa que era aleshores actualíssima. Per altra banda, hi distingim tres parts pels temes tractats: segons Mario Vargas Llosa

-Cavalleresca: duels, parlaments, combats singulars i batalles, on l’heroi es destaca per damunt de tots (en Tirant, aquests episodis són més normals),

-Històrica: referències i evocacions de personatges i fets reals, de la vida de les corts, les guerres contra els turcs o la caiguda de Constantinoble.

-Realista, satírica i eròtica: exposició dels defectes i passions dels personatges, la descripció de la vida quotidiana, l’humorisme i la falta de prejudicis en les escenes amoroses i cortesanes.