Esquema Corporal i Control Psicomotriu

Esquema Corporal: Consisteix en la representació mental del propi cos, el segment, possibilitats dels moviments i limitacions espacials.

Fa referència a:

• Límits d’espais
• Possibilitats motrius
• Possibilitats d’expressió corporal
• Percepcions de les parts del nostre cos
• Coneixement de les parts del cos (verbalment)
• Capacitat de representació del propi cos

Desenvolupament i Elaboració de l’Esquema Corporal

Etapes segons P. Vayer

• Període maternal: 0-2 anys
• Període global d'aprenentatge i ús d’1 mateix: 5-7 anys
• Període de transició: 5-7 anys
• Elaboració definitiva de l’esquema corporal: 7-11/12 anys

Etapes segons J. Boulch

• Etapa del cos viscut: Fins als 3 anys
• Etapa de la discriminació perceptiva: 3-7 anys
• Etapa del cos representat: 7-12 anys

Etapes segons J. A. Garcia Núñez i F. Vidal

Dials tonicocorporals: Aspecte del fons tònic

• Sensomotriu: Es desenvolupa l’exploració
• Percepto Motriu: S’assoleixen les possibilitats motrius
• Projecció simbòlica o representació: S’ajusta a la noció del cos

Control Tònic: És l’activitat muscular encarregada de mantenir la postura mitjançant un cert grau de tensió o disminució muscular.

Funcions en les quals es manifesta el to:

• Aspecte motor: Assegurar l’equilibri del cos, progressió de les fases del mal, elasticitat, estabilitat, força
• Sensibilitat
  • Equilibri estàtic:
  • Emocions: La base del to muscular

• Objectius:
  • Desenvolupament de la capacitat tònica
  • Desenvolupar mecanismes que puguin inhibir la conducta
  • Controlar l’equilibri estàtic i dinàmic
  • Desenvolupar a través del gest, la capacitat expressiva

Control Postural: Es refereix a la manera habitual de mantenir la postura i l’equilibri.

→ Postura: Posició que adapta el cos en qualsevol moment.

→ Equilibri: S’aconsegueix modificant el to muscular per assegurar una sensació estable entre l’eix corporal i l’eix de la gravetat.

Equilibri estàtic: Posició fixa; Equilibri dinàmic: Postura de desplaçament

• El progrés i dificultats en el control postural

El progrés en el control postural permet que l’energia psíquica dedicada a mantenir l’equilibri es dediqui a nous aprenentatges.

Les dificultats en el control postural: Augment del cansament, dificultat en activitats d'exploració i aprenentatge cognitiu.

La Lateralització: És el procés mitjançant el qual es va desplegant la predilecció o domini d’un costat del cos respecte a l’altre.

Segons la naturalesa: Normal o Patològica; Segons el grau de predomini: (+ o - intensitat) Uniforme o Encreuada.

Importància de la lateralitat en l’econsecció psicomotriu:

• Facilita la representació de l’esquema corporal.
• Serveix per especialitzar-se en el domini de qualsevol acció.
• Afavoreix l’orientació i organització espacial.

El concepte dreta i esquerra: S’afavoreixen altres conceptes com; dalt, abaix, darrere… Un costat i l’altre (concepte).

Evolució de la lateralitat: Aquest procés es fa paral·lelament amb la mesuració i l'exercici de la lateralitat. Es produeixen tres moments:

• Planificació: 0-24 mesos
• D’alternança: 2-4 anys
• D'automatització: 4-7 anys

Educació de la lateralitat: L’educador facilita la naturalitat lateral dels infants. Si l’infant no té cap problema, no s’ha d’intervenir. Si no ha sofert, als 5 anys màxim s’intervé. L’infant complementa el procés espontàniament dins d’un límit. Si no mostra la lateralitat, s’ensenya cap a la dreta.

Control Respiratori: Es refereix al control conscient de la respiració.

Respiració: És l’intercanvi de gasos entre l’organisme i el medi extern. Es produeix a través de dos moviments:

• Inspiració: L’aire carregat de O2.
• Expiració: Sortida de l’aire carregat de CO2.

Millora el coneixement del funcionament del propi cos. Va associat amb el descobriment del to muscular.

Estimular la capacitat respiratòria: L’adquisició inadequada de l’hàbit respiratori pot donar lloc a una respiració incompleta. Respiració superficial de no omplir la capacitat pulmonar. Només es satisfan una part de les necessitats que s’han d’atendre. Per adquirir hàbits respiratoris adequats: cal estimular el control de la respiració mitjançant exercicis respiratoris.

La Respiració Profunda: La respiració lenta en la qual participen diversos grups musculars porta a la pràctica:

• Inspiració: S’omplen d’aire la primera base dels pulmons i després la resta. Els pulmons aconsegueixen la màxima dilatació.
• Expiració: S’expressa l’aire pressionant el diafragma. Els pulmons es comprimeixen i expulsen l’aire.

S’ha d’estimular els infants perquè ho practiquin.

Com qualsevol moviment voluntari, la respiració profunda s’automatitza.

L’Estructura del Temps: Es relaciona amb l’ordenació i la presa de consciència de la seqüència i durada dels esdeveniments.

Perceptives d’interpretació del temps: Subjectiu i Objectiu.

El procés d’interiorització del temps: S’inicia a partir de les ciències de rutines i hàbits diaris i, a partir d’aquí, l’infant adquirirà noves nocions i organitzarà la seva pròpia percepció temporal.

Estructuració del Temps:

Adquisició temporals segons Piaget:

• Estadi sensomotriu: Pot ordenar esdeveniments que es refereixen a la seva pròpia acció.
• Estadi preoperatori: Capta el temps subjectiu a través de les seqüències de les rutines més endavant per recordar-les.
• Estadi operatori: A partir d’aquest, podrà manejar conceptes temporals independents de la percepció espacial. Arriba a tenir conceptes abstractes del temps.

Etapes en l’organització de les relacions en el temps (L. Picq i P. Vayer):

1. 1a Etapa: Adquisició dels elements bàsics
2. 2a Etapa: Presa de consciència de les relacions en el temps
3. 3a Etapa: Abstracta del nivell simbòlic

L’Educació Espaiotemporal: S’ha de partir d’un ordre espacial i un ritme temporal que ajudin al nen o nena a orientar-se i tenir punts de referència.

Mantenir la mateixa disposició d'objectes mobiliaris i procurar uns ritmes estables en les rutines i hàbits diaris.

Per estimulació psicomotriu:

• Aspecte espacial: Activitats de desplaçament, itineraris, construccions, observacions, manipulacions.
• Aspecte temporal: Activitats on es manifesti una successió o simultaneïtat d’accions i aspectes de varietats i de ritmes.

Control Pràxic: Es refereix en essència al control de l’acte motor voluntari. L’adquisició de pràxies forma part del desenvolupament infantil i està inclosa implícitament en el desenvolupament sensorial, motor, emocional, social i cognitiu.

Pràxies Globals i Pràxies Finas:

El sistema pràctic està constituït pel conjunt d'intervencions espaciotemporals, proprioceptives, posturals, tècniques i intencionals amb objectius de dur a terme l’acte motor voluntari.

Condicions per a l'execució de les pràxies:

• Desig o intencionalitat
• Una integració de l’espai on es dur a terme
• Una organització postural que possibiliti el moviment
• Una previsió del moviment per executar-la

L’Educació Pràxica: Tant les pràxies globals com les fines són els resultats d’una sèrie de moviments coordinats. Factors que condicionen la qualitat de les pràxies:

• La precisió
• La rapidesa
• La força muscular

Algunes pràxies es poden automatitzar. En la infància no s’ha de requerir rapidesa ni força muscular en l'execució dels actes motors. S’ha d'exercir la precisió i la coordinació dels moviments.

L’Estructura de l’Espai: Es refereix a la percepció que el nen o la nena té de la localització del seu cos a l’espai i les relacions que estableixen en la sensació amb aquest. S’inicia quan l’infant separa el no-jo del no-jo.

El Jo: Espai intern. Sensacions proprioceptives.

El no-jo: Espai extern. Sensacions exterioceptives.

Estructuració de l’Espai: El coneixement de l’espai evoluciona en l’infant en 3 períodes:

• El primer: espai corporal
• Després: espai ambiental
• Finalment: espai simbòlic

Coincideixen amb l’adquisició de l’espai infantil segons Piaget:

• L’espai topològic: 0-3 anys
• L’espai euclidià: 3-7 anys
• L’espai nacional: A partir dels 7 anys

Els Trastorns Psicomotors: Engloben totes aquelles pertorbacions que manifesten els nens i nenes per grans dificultats o impossibilitat d’adquirir o integrar els diferents continguts de la psicomotricitat.

Classificació de M. Buchei:

• Trastorn de l'esquema corporal (estructura espai-temporal)
• Retards de mansanció
• Distraimanies tonicomotrius

Classificació de S. de Ajuriaguerra:

• Desordres en la realització psicomotriu
• Inestabilitat psicomotriu
• Debilitat motriu
• Problemes de lateralització
• Trastorns tonicoemocionals o de seriació

Metodologia d’Intervenció Psicomotriu:

Segons el tipus d’intervenció:

• Directiva funcional: Intervenció d’una programació i objectius que han d’aconseguir, una preparació i un ordre decidits prèviament.
• No directiva (vivencial): No hi ha programació prèvia i intervenció a partir de les vivències i els desitjos de l’infant per adquirir els conceptes i hàbits.

Segons els corrents ideològics:

• Conductista: Mitjans per aconseguir uns resultats, intencionalitat predeterminada, el disseny per provocar comportaments i actituds previstes i les pròximes han de tenir una finalitat.
• Psicoanalista: No hi ha models, cada nen és un model nou. Facilitar la vivència en cada posició dels infants. Proporcionar experiències a partir de les pròpies vivències i la idealització de les pràxies simbòliques.

Propostes Metodològiques:

• De tipus directives: El model psicocinètic de Jean de Boulch, la línia psicopedagògica de L. Picq i U. Vayer.
• De tipus no directives: L’educació vivencial d’A. Copiere i B. Aucouturier.

La Psicocinètica de Jean de Boulch: Proposta: Mètode general de l’educació que, com a mitjà pedagògic, utilitza els moviments humans.

Els seus principis teòrics es basen en una noció del cos propi (globalitzats). Objectiu fonamental: l’estructuració de la personalitat. Per assolir-lo és necessari l’estructuració de l’esquema corporal, que s’obté a partir dels moviments espontanis.

Objectius principals: Afavorir el desenvolupament humà a través del moviment. Amb altres activitats es podria obtenir: una estructuració perceptiva, l’ajust postural i l’ajust motor.

La Línia Psicopedagògica de Louis Picq i Pierre Vayer: Proposta: Utilitza de mitjans l’educació física amb la finalitat de normalitzar o millorar el comportament de l’infant. Propòsit: Educar d’una manera sistemàtica les conductes motrius i psicomotrius. Amb això es facilita l’acció educativa i la integració escolar i social, considera que el dinamisme motor està estretament relacionat amb l’activitat mental.

Motricitat, Psique, i l’Educació Psicomotriu: Fins als 3 anys la motricitat i psique estan imbricats. A partir de 3-4 anys es produeix aiterància entre les dues funcions. Finals 7-8 anys prenen consciència del seu propi cos. A través de l’educació psicomotriu s’obté: consciència del propi cos, domini de l’equilibri, control de les coordinacions globals, control de la respiració, organització de l’esquema corporal i orientació de l’espai, estructuració espai-temporal concreta, les millors possibilitats d’adaptació al món exterior.

Etapes del Diàleg Corporal:

1. 1a etapa. Exploració: El nen o nena entra en contacte amb diversos elements del món exterior i altres.
2. 2a etapa. Coneixements: Aprèn a controlar les seves accions, cosa que el condueix a les primeres nocions (representacions).
3. 3a etapa. Representació: Es pot controlar, l’acte és la realització d’una intenció.

Activitats i Exercicis: Va augmentant la dificultat. Es refereixen a 3 àmbits:

• Constitució del jo corporal.
• Nen o nena davant del món dels objectes.
• L’infant davant dels altres.

Per als nens i nenes de més de 5 anys proposa aquestes intencions educatives:

• L’educació de l'esquema corporal, o relació amb si mateixos.
• El nen davant del món present (realitat espai-temporal).
• L’infant davant dels altres (pedagogia relacional).

L’Educació Vivenciada d’A. Lapierre i B. Aucouturier:

Procés: Es basa en l’activitat motriu, en la qual l’acció corporal, vivenciada espontàniament, es dirigeix al descobriment de les nocions fonamentals, que al començament apareixen com a contextos i condueixen a l’organització i estructuració del jo i del món.

Objectius: Proporcionar a l’infant a través de l’educació vivenciada, unitària i global, ex: pas de la vivència motriu a allò abstracte.

Principis Teòrics:

1. Neurofisiològics: Sistemes cerebroespinal, simpàtic i parasimpàtic i hormonal, com estan junts; si algo afecta un, afecta al conjunt.
2. Psicogenètic: S’explica d’allò viscut a allò abstracte, a partir de les vivències sensomotrius amb el seu propi cos, ja sigui amb l’exterior i els altres.
3. Semàntic: La funció simbòlica s’instal·larà en l’infant a partir d’una reacció que es transformarà en un mitjà d’expressió.
4. Epistemològic: Totes les adquisicions primitives i fonamentals dels processos intel·lectuals neixen de l’activitat perceptiu-motriu.

Enfocament Pedagògic: Capta una educació vivencial: basada en l’observació, exploració i l’escolta; dirigida a l’adquisició de les nocions primitives i fonamentals; que permetin una educació sense compartiments estancats; en la qual els educadors ho fan més ràpid.

Experiències de les Sessions Psicomotrius:

1. Primer temps: activitat psicomotriu espontània.
2. Segon temps: anàlisi perceptiva.
3. Third time: intel·lectualització d’allò vivenciat.