Espriu, Pere Quart i Estellés: poetes catalans

Salvador Espriu

Poeta, dramaturg i narrador, l’obra d’Espriu té un caràcter fortament unitari. Hi contribueix la creació de mites que recorren la seva obra de procedència personal, com Sinera, Lavínia, Kolinòsia i Sepharad. Espriu formava part de la primera generació d’escriptors que es van trobar una llengua codificada i normalitzada i un marc de llibertats i autogovern per a Catalunya.

Durant el període de la República, Espriu havia publicat cinc llibres en prosa: El doctor Rip, Laia i Ariadna al laberint grotesc. El primer llibre publicat després del 1939, Cementiri de Sinera (1946), és una elegia del món destruït per la guerra, que el poeta identifica amb Sinera. En el llibre de poemes, Les cançons d’Ariadna (1949), va recuperar en vers satíric el món d’Arenys i va enllaçar la seva poesia amb la narrativa anterior a la guerra.

El 1948 va escriure l’obra teatral Primera història d’Esther, que va concebre com un testament de la llengua catalana, on entrecreua el mite bíblic amb el món de Sinera des de l’estètica grotesca i esperpèntica. Va publicar Les hores, Mrs. Death i El caminant i el mur. Aquests llibres tracen un camí d’interiorització que culmina amb l’experiència mística de Final del laberint, en què Espriu segueix principis lligats a la càbala. La pell de brau (1960) va marcar el moment de màxima projecció pública de Salvador Espriu.

Pere Quart

Pere Quart és el pseudònim amb què l’escriptor Joan Oliver ha signat la seva obra poètica. Abans de la Guerra Civil va estar vinculat al Grup de Sabadell. El 1934 va publicar el primer llibre de versos, Decapitacions, i el 1937, Bestiari. El 1948 va tornar a Catalunya i es va incorporar a la resistència antifranquista.

En els dos primers llibres de poesia publicats apareixen les característiques que defineixen la poesia de Pere Quart: la sàtira de la realitat, el compromís històric, l’escepticisme, el to moralitzador i la crítica de la burgesia, la ironia propera al sarcasme i el gust per l’expressió tallant i sovint prosaica.

El camí encertat amb aquesta obra es va continuar en Circumstàncies (1968), Quatre mil mots (1977) i Poesia empírica (1981). Aquest estil i la seva voluntat de crítica social l’aproximen al realisme històric.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor representatiu de la postguerra. El 1953 va publicar Ciutat a cau d’orella; el 1956, La nit; i el 1958, Donzell amarg. El 1971 va publicar Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. El 1972 va aparèixer Recomane tenebres, primer volum de l’obra completa que arribaria a deu volums.

S’ha publicat el Mural del País Valencià, composició extensa dedicada a cantar els pobles i ciutats valencians, personatges històrics i accidents geogràfics. En la poesia d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memòria d’un petit món, explicat en la seva quotidianitat. És un discurs poètic oposat al de la poesia pura, perquè esquiva la temptació del joc verbal, del lirisme hermètic i privat.

Inventari de la realitat esdevé un autèntic fresc o mural de la València del seu temps. Testimoniatge del qual un dels millors exponents és Llibre de meravelles, crònica impressionant d’un temps de crisi.