Esports col·lectius: definició, característiques i bàsquet

Definició i característiques dels esports col·lectius

Els esports col·lectius constitueixen expressions complexes de l'activitat física on es combinen simultàniament aspectes físics, tècnics i tàctics. Segons Parlebas (1988), són situacions motrius d'incertesa on els participants s'adapten constantment a un entorn canviant.

Interacció i objectius

Interacció motriu complexa. Cooperació constant entre companys i oposició amb adversaris. L'èxit depèn de les habilitats individuals i de la coordinació col·lectiva. Objectiu comú: el rendiment individual està subordinat al grupal. Cada acció s'orienta cap a la consecució de la victòria de l'equip. Espai i temps compartit: l'espai pot ser comú o dividit. El temps està delimitat o estructurat en sets segons la modalitat esportiva.

Reglament i rols

Paper del reglament: fixa condicions de participació: jugadors, durada, dimensions, ús del mòbil i formes d'interacció.

02 Rols diferenciats: Funcions defensives, ofensives o mixtes. Rols estables com el porter i altres dinàmics segons el joc. 03 Caràcter dinàmic: situacions obertes que requereixen decisions ràpides i adaptades al context canviant.

Tipologia segons diferents criteris

• Segons el mòbil
  • Pilota esfèrica: futbol, bàsquet
  • Pilota no esfèrica: rugbi
  • Amb implement: hoquei, bèisbol
• Segons l'espai
  • Esports d'invasió
  • Camp dividit
  • Camp i bat
• Segons jugadors
  • Grups petits (2-5)
  • Mitjans (6-8)
  • Grans (11+)
• Segons interacció
  • Cooperació-oposició directa
  • Cooperació-oposició alterna

Capacitats físiques i perfil

Resistència intermitent: capacitat de mantenir esforços d'alta intensitat amb recuperacions breus, característica fonamental segons Bangsbo (1994). Capacitats motrius: força, velocitat, agilitat, mobilitat i flexibilitat. El perfil físic varia segons la modalitat esportiva practicada.

Aspectes físics, tècnics i tàctics

Aspecte físic: sosté l'execució tècnica i permet mantenir el rendiment durant tot el joc. Aspecte tècnic: permet la interacció eficient amb el mòbil i l'execució d'accions de joc. Aspecte tàctic: orienta estratègicament les accions per resoldre situacions de joc. Segons Weineck (2005), aquests aspectes s'entrenen de manera integrada i simultània per aconseguir un rendiment òptim.

Resum: els esports col·lectius són disciplines obertes, dinàmiques i complexes que requereixen una integració equilibrada d'aspectes físics, tècnics i tàctics. L'anàlisi estructural permet organitzar l'ensenyament respectant la lògica interna de cada modalitat. L'enfocament didàctic ha de ser global i progressiu, des de jocs preesportius fins a situacions reals. La variabilitat en les tasques desenvolupa l'adaptabilitat tàctica i la transferència entre esports. L'entrenament integrat assegura un procés educatiu més complet i adaptat al context formatiu.

Bàsquet: dades bàsiques

Bàsquet: creat el 1891 per James Naismith. 5 jugadors per equip en pista. Cistelles a 3,05 m d'alçada; diàmetre interior de 45 cm. Posicions tradicionals definides. Pista: 28 x 15 m.

Dimensions i línies

Línia de tir lliure: està a 5,80 m des de la línia de fons. La línia té una longitud de 3,60 m. I la distància des de la cistella fins a la línia de tir lliure és d'aproximadament 4,60 m. 6,75 m triple. Cistella a 3,05 m d'alçada amb diàmetre interior de 45 cm, tauler de 1,80 x 1,05 m.

Posicions i funcions

Base (PG): director de joc per excel·lència, organitza l'atac, distribueix la pilota i dirigeix les jugades tàctiques amb visió panoràmica del partit.

Escolta (SG): principal anotador exterior, especialista en tirs de mitja i llarga distància, amb capacitat atlètica superior per crear el seu propi tir.

Aler (SF): jugador més versàtil, combina anotació perimetral, penetració, defensa i capacitat de rebot en totes les zones de la pista.

Ala-pivot (PF): força física del conjunt, especialitzat en rebot ofensiu i defensiu, joc proper a la cistella i bloquejos efectius.

Pivot (C): jugador més alt i físic, domina la zona propera a cistella tant en defensa com en atac, protegeix l'anella i anota en posició baixa.

Habilitats tècniques fonamentals

Dribbling: control precís de la pilota per avançar i crear oportunitats ofensives. Ús de la triple amenaça. Imprescindible dominar amb les dues mans per mantenir la imprevisibilitat.

02 Passada: element clau per mantenir el flux ofensiu, amb passes bàsiques (pit, picada) i avançades (darrere l'esquena, sense mirar). 03 Tir: tècniques fonamentals com el tir en suspensió, tir estàtic i bandeja. La mecànica és essencial. 04 Defensa: acció de recuperar la pilota, vital per evitar cistelles i aconseguir més possessió.

Sistemes tàctics i intel·ligència

Sistema ofensiu: moviment coordinat sense pilota, bloquejos efectius, penetracions programades i transicions ràpides per crear avantatges numèrics i espacials.

Sistema defensiu: pressió individual intensa, defensa en zona, ajudes defensives coordinades.

Intel·ligència tàctica: capacitat de presa de decisions en temps real, lectura del joc i adaptació constant a situacions canviants durant el partit.

Zones i línies clau

Zona: àrea rectangular de 4,9 x 5,8 metres davant de cada cistella. També anomenada "zona pintada" o "zona de tres segons". Lloc clau per rebots i joc interior. 03 Línia de Tres Punts: arc situat a 6,75 metres de la cistella (FIBA). Els llançaments des de darrere d'aquesta línia valen tres punts. Element estratègic fonamental en el joc modern. 04 Semicercle de no càrrega: ubicat dins de la zona, prop de la cistella. Si un jugador està dins o xafant-lo, no es produeix la falta d'atac.

Pick & Roll i Pick & Pop

Pick & Roll — Millor quan:

• Tenim un gran finalitzador a prop de cistella.
• Volem atacar la defensa a l'interior.
• El defensor del bloquejador és lent o poc àgil.

Resultat típic: alley-oop, tir a prop de cistella o tirs lliures.

Pick & Pop — Millor quan:

• El bloquejador té capacitat de tir exterior.
• Volem espaiar el camp i obrir línies.
• La defensa col·lapsa massa a l'interior.

Resultat típic: tir de tres punts obert o penetració posterior.