Esport a Catalunya: Característiques, Inserció Laboral i Hàbits

Característiques de la Pràctica Esportiva a Catalunya

A mitjans dels anys 70, la pràctica esportiva a Espanya, segons García Ferrando (1982-05), era molt baixa, amb només un 12% de la població practicant esport. Amb la mort de Franco (1975) i la fi del franquisme, la pràctica esportiva va augmentar considerablement. L'estat de benestar, la transició democràtica, una nova constitució i la gestió de l'esport per part dels ajuntaments van donar un impuls a la pràctica esportiva. A més, l'arribada de persones amb una mentalitat més europeista (com Samaranch) i els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van elevar els percentatges de participació, quasi arribant al 40% de la població. Des de llavors, la pràctica esportiva s'ha mantingut estable.

A Catalunya, des dels anys 90, hi ha hagut un increment significatiu en la pràctica esportiva, superior al 15%, i actualment arriba al 50% de la població, segons la Secretaria General de l'Esport (2009). La Secretaria General de l'Esport (2009) indica que la pràctica esportiva a Catalunya es caracteritza perquè la gran majoria de la gent practica esport per:

• Mantenir-se en forma o millorar la salut (82%).
• Perquè li agrada (76,5%).
• Només el 14% ho fa per competir.

Podem concloure que prop d'un 50% de la població de Catalunya realitza esport. Aquesta pràctica es caracteritza per la recerca de la salut, el lleure i el manteniment físic. La majoria ho fa en espais públics i pel seu compte, i un 60% dels que fan esport ho fan amb regularitat.

Facilitar la Inserció Laboral dels Esportistes d'Alt Nivell

L'esportista d'alt nivell passa per diferents etapes durant la seva carrera esportiva (iniciació, desenvolupament, perfecció i abandonament). En cada etapa, hi ha diferents agents socialitzadors: pares, germans, companys, entrenadors/ores, parella, etc., que influeixen en el seu desenvolupament psicosocial. Paral·lelament, durant l'etapa educativa, es prepara per a l'entrada al mercat de treball. Durant aquestes etapes, els esportistes desenvolupen estratègies i, juntament amb els agents socialitzadors, es defineixen diferents perfils d'esportistes.

És crucial preparar-se per a la transició a la vida laboral durant l'etapa d'esportista, i no al final de la carrera, per poder resocialitzar-se en altres àmbits de la vida. Segons els qüestionaris realitzats a la tesi de Vilanova (2009), els clubs, els pares i els companys són els principals agents que ajuden a trobar feina durant la carrera esportiva. Els entrenadors/ores, en canvi, no superen el 2% en aquest aspecte.

L'esport d'alt nivell es considera d'interès per l'estat. El CSD (Consejo Superior de Deportes), l'any 2009, va posar en marxa un programa d'ajuda als esportistes d'alt nivell per fomentar la seva integració al sistema educatiu, social i laboral, tant durant com en acabar la seva pràctica esportiva.

Per tant, els i les entrenadores poden facilitar i col·laborar en aquest procés, però no són els principals agents socialitzadors que ajuden a la inserció laboral dels esportistes d'alt nivell.

Criteris per Definir l'Esport en les Enquestes (García Ferrando)

García Ferrando, catedràtic de la Universitat de València, estudia els àmbits esportius des dels anys 80. Com ell mateix indica, existeixen problemes a l'hora de mesurar l'activitat esportiva. Què mesurem exactament? Què preguntem?

Els criteris que s'empren en les enquestes són:

1. Es pregunta si actualment es fa esport (pràctica subjectiva/interioritzada). Un 50% de persones de més de 15 anys afirma que sí.
2. Es pregunta si durant els darrers 12 mesos s'ha practicat algun dels tipus d'activitats que es mostren en un llistat. Un 85% de més de 15 anys afirma que sí.

A partir d'això, es dedueix que la definició tancada (tradicional) d'esport no és suficient per conèixer els hàbits esportius d'una regió, ja que no té en compte aspectes com l'activitat física general. En canvi, la definició oberta (Consell d'Europa, 1992) és més completa i integra la definició tradicional.

La definició oberta inclou tota mena d'activitat física que, mitjançant una participació organitzada o no, té com a finalitat l'expressió i millora de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials i l'obtenció de resultats esportius en competició.