L'Espill de Jaume Roig i Literatura Catalana: Segles XV-XVII

Espill o Llibre de les Dones (Jaume Roig)

Tema

Llarguíssima narració en vers que explica en primera persona els problemes que han causat a en Grosser, un pobre adolescent, les dones, així com el seu ascens econòmic i social. Destaca el caràcter antiheroi del protagonista.

Estructura

Versos heptasíl·labs agrupats en octaves, on explica la gènesi i la intenció de l’obra. El ‘Prefaci’ està en noves rimades migpartides i fa un discurs contra les dones. La història està formada per quatre llibres:

1. L’adolescent Grosser és expulsat de casa per sa mare perquè ell mateix busqui el manteniment. Viatja a Barcelona i París, i aconsegueix enriquir-se.
2. Torna ric a València, on es casa amb quatre dones diferents.
3. El rei Salomó li parla en somnis i el convenç perquè no es torni a casar, amb un discurs terrible contra les dones.
4. Fa pelegrinatge per diferents convents i es retira a València a fer vida devota.

Característiques

• Medievalisme: Ús de noves rimades migpartides (narració en vers a base de tetrasíl·labs apariats). Misogínia enfront de la tradició cortesana. Moralisme. Gènere satíric.
• Modernitat: Narració en primera persona (narrador protagonista). La informalitat alterna amb la solemnitat. Nou personatge: l’antiheroi. Realisme.

La Decadència Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Definició

Durant el segle XV, la literatura culta catalana decreix al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat o n'augmenta la producció i edició. D’això, precisament, en diem Decadència literària, i només va afectar la literatura culta. La literatura de caràcter popular es va mantenir molt vigorosa.

Causes de la Decadència

Les causes de la decadència tenen relació amb fets històrics i polítics. La ruïna de la burgesia i l’hegemonia política de l’aristocràcia van donar lloc a una situació de desprotecció de la literatura en català. Les causes de la ruïna de la burgesia van ser:

1. La marginació del comerç amb Amèrica.
2. Les fortes contribucions econòmiques per a sufragar les despeses militars dels Àustries.
3. La manca de protecció del comerç interior.
4. El fracàs de la Revolta de les Germanies, en la qual estava implicada.

Característiques de la Literatura de la Decadència

L'escassa literatura culta feta en català durant aquest període es caracteritza per:

1. La imitació dels grans autors castellans.
2. La influència de la poesia d’Ausiàs March.
3. La presència de castellanismes i dialectalismes.
4. La imitació de formes mètriques pròpies de la poesia castellana.

El Renaixement Literari Català (Segle XVI)

Context Humanista i Lingüístic

És la generalització a tot Europa de l’esperit humanista dels segles XIV i XV. Aquesta visió més humanitzada (antropocèntrica) del món es va reflectir en la literatura en l'equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure. La visió optimista va caracteritzar la literatura del Renaixement. És l’època en què les llengües vulgars esdevenen llengües nacionals després que en el segle XV se’n comencessin a fer gramàtiques. L’optimisme dels renaixentistes va elevar la inspiració popular a la categoria de literatura culta amb el conreu d’un estil senzill.

Autors Destacats del Renaixement

Poetes

• Joan Pujol (1532-1603): Lepant.
• Pere Serafí (1505-1567): va conrear la poesia d’inspiració popular de temàtica religiosa i els sonets.
• Valeri Fuster i Andreu Martí Pineda: continuadors del corrent satíric valencià.

Dramaturgs

Entre els dramaturgs cal destacar poetes vinculats a la cort del duc de Calàbria i Germana de Foix:

• Lluís Milà: El Cortesano, obra bilingüe.
• Joan Ferrandis d’Herèdia: La vesita, ambientada en una casa benestant.
• Joan Timoneda (València, 1518-1583): és l’autor més destacable d’aquesta època. La seva obra poètica apareix en cançoners com Cancionero llamado Flor de Enamorados, amb 277 poemes seus i d’altres autors. Hi predominen les cançons a imitació de les poesies de tradició popular. Les seves obres inclouen:
  • Novel·les i contes: Alivio de caminantes i Patrañuelo.
  • Actes sacramentals: El castell d’Emaús i L’Església militant.

El Barroc Literari Català (Segle XVII)

Definició

Fou un retorn al pensament més teocèntric, de concebre la vida com un lloc de pas: la vida terrenal no val res perquè l’important és preparar l’ànima per al moment del judici diví; la riquesa, els honors, els béns materials són caducs dins d’una durada limitada, mentre que la mort ens porta a una dimensió eterna.

Temes Dominants

• La vida com a lloc de proves que cal superar.
• La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps.
• La vida entesa com a preparació per a la mort.
• La visió distorsionada de les realitats, com si fossin miratges o il·lusions.

Recursos Literaris Destacats

• L’ús d’antítesis i d’hipèrboles.
• La complexitat oracional i els hipèrbatons.
• L’exageració i la distorsió de les realitats.

Característiques Generals i Influències

Es perceben continuïtats i influències d'autors clau com Ausiàs March i Roís de Corella. No obstant això, els autors barrocs van buscar predominantment en els escriptors castellans el model per a la modernització poètica, malgrat tenir referents significatius en la pròpia tradició literària catalana.

Autors Destacats del Barroc

• Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona): L’harmonia del Parnàs.
• Francesc Fontanella: Amor, firmesa i porfia.
• Francesc Mulet: Los amos de Melisendra.