L'Espill de Jaume Roig: Anàlisi, Misogínia i Sàtira Valenciana

Context Literari: Obres Històriques i Satíriques

De la mateixa manera que es diferencien els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques entre si, ho fan les obres històriques mitològiques i les obres satíriques.

• Les obres històriques mitològiques, dirigides a l'aristocràcia de la Cort (que pensava que la literatura només estava feta per a ells), tenen un llenguatge sublim i de prestigi.
• Les obres satíriques, dirigides a la burgesia, mostren realitat i realisme, i es burlen de la prosa aristocràtica i del seu llenguatge sublim.

L'Espill o Llibre de les Dones: Característiques Clau

Les característiques de l'única obra per la qual se'l coneix, L'Espill o Llibre de les Dones, són:

• El narrador és un narrador inventat i intenta ser una obra didàctica.
• No és autobiogràfica.
• Està escrita en versos apariats de quatre síl·labes.
• Vol servir d'exemple per als homes i posar en evidència els defectes de les dones.
• Està contra el matrimoni perquè provoca tot el mal.
• Les dones són malvades, perilloses, vicioses i dilapiden els béns dels marits. També són fredes, seques, imperfectes i inferiors per naturalesa.
• Fa un discurs androcèntric (l'home és el centre de tot, el model únic).
• L'home només es pot salvar vivint allunyat de les dones.

Aspectes Còmics i Satírics de L'Espill

Alguns dels aspectes còmics de l'obra són:

• Es tracta d'una obra satírica-còmica, ja que té un sentit de l'humor especial.
• Presenta una exageració extrema durant tota l'obra.
• Excés.
• Denigració de la dona.
• Llenguatge indecorós (inadequat).
• Clara misogínia.

Jaume Roig: Biografia i Context Històric

Jaume Roig va nàixer a València a començaments del segle XV i va morir a Benimaclet el 1478. Procedia de l’estament burgès i va ser un metge afamat.

Recepció i Propòsit de L'Espill

Es tracta d’una novel·la escrita en vers que va començar a escriure a Callosa d’en Sarrià. Aquesta obra, representativa del corrent satíric valencià, va tenir un gran èxit al llarg del segle XVI: va ser impresa tres vegades i traduïda al llatí i al castellà.

L'Espill es planteja com si fos un sermó per tal de prevenir els homes contra la malignitat de les dones. Aquesta novel·la representa l’ideal burgès, és a dir, des d’uns orígens humils, el protagonista acaba per aconseguir una posició acomodada i, a més, presenta evidents punts de contacte amb la novel·la picaresca castellana, com El Lazarillo.

La Misogínia en L'Espill: Tradició i Interpretació

El caràcter misogin que presenta l’obra es relaciona amb la tradició medieval en què la misogínia es pot considerar un tòpic. En L'Espill, la crítica a les dones arriba a ser caricaturesca i només se’n salven la Mare de Déu i la dona de l’autor, Isabel Pellisser. Tanmateix, es pot interpretar aquesta obra com un fracàs del masclisme perquè mostraria la impotència de l’home burgès per a sotmetre la dona, potser, fins i tot, amb la intenció de produir comicitat.

Interès Social i Lingüístic de l'Obra

Per altra banda, aquesta obra presenta una crítica de la societat de l’època i mostra els costums i la vida d’aquell temps sense ometre detalls desagradables. També té un gran interès lingüístic perquè reflecteix el llenguatge col·loquial de la València de l’època.