Espectròmetres de doble feix: principis i aplicacions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,93 KB
Espectròmetres de doble feix
Doble feix espacial:
En un instrument de doble feix espacial es formen dos feixos simultanis gràcies a un mirall en forma de V, anomenat divisor de feix. Això permet que un feix travessi la solució de referència o del blanc i continuï fins al fotodetector i simultàniament el segon feix travessi la solució de la mostra arribant fins al segon detector. Les dues senyals a la sortida s'amplifiquen i electrònicament s'aconsegueixen les dades.
Doble feix temporal:
En aquest sistema trobem miralls mòbils rotatius anomenats 'choppers'. Aquests miralls tenen dues parts, una transparent que deixa passar la llum i una altra que és un mirall. El total del feix de llum és dirigit pel chopper perquè passi per la mostra, però seguidament el chopper es mou fent que el feix passi pel blanc.
Difracció de la llum
El fenomen de la difracció es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura. És una demostració clara de la naturalesa ondulatòria de la llum, ja que només les ones tenen la capacitat de difractar-se.
Turbidimetria i nefelometria
Turbidimetria:
La turbidimetria és una tècnica de química analítica quantitativa basada en la dispersió de la radiació causada per les partícules de la matèria. Té l'avantatge de permetre la valoració quantitativa, sense separar el producte de la solució i a part els mesuraments poden efectuar-se amb qualsevol espectrofotòmetre.
Nefelometria:
És una tècnica complementària amb la turbidimetria, les quals s'utilitzen per a l'anàlisi quantitativa de dissolucions col·loïdals, emulsions o fums. Aquestes dues tècniques mesuren la terbolesa de la mostra.