Espectacles, ciència i creences a la Roma antiga

Espectacles romans

Els vehicles estaven comandats per un auriga que feia córrer els cavalls (podien ser 2, 4 o 6). Els romans apostaven pel carro. Un altre divertiment eren les representacions teatrals (capacitat d'un del teatre de Marcellus: 14.000 localitats; el Colosseu, amfiteatre més gran: 45.000 persones). Un altre espectacle: les lluites de gladiadors tenien lloc a l'amfiteatre; els gladiadors lluitaven fins que un moria. A part d'això, a l'amfiteatre també s'hi feien exhibicions d'animals i lluites entre animals.

Els jocs de la societat: els adults organitzaven banquets que duraven fins a la nit: es menjava i bevia molt i participaven en jocs de societat. Es jugava a daus, a cara i creu, al micatio, a una mena d'escacs (latrunculi)...

Naixement de noves llengües

Naixement de noves llengües: el llatí desapareix com a llengua d'ús col·loquial, però es manté com a llengua de l'Església i de la ciència.

Matemàtiques i llatí

Matemàtiques: Els numerals cardinals del llatí, com a prefixos per formar paraules compostes en el llenguatge matemàtic, són abundants. Exemples:

• Unus - unitat
• Duo - dual
• Tres - tri (triangle)
• Quattuor - quadruple / quadrat
• Quinque - quíntuple
• Sex - sèxtuple
• Septem - septuplicar
• Octo - octàgon
• Novem - nonuple
• Decem - decimal
• Centum - centèsima
• Mille - mil·lèsima

També hi ha conceptes matemàtics formats a partir d'ètims llatins: multi- (molts) — multilàter; equi- (igual) — equilàter; semi- (meitat) — semicercle; rect- (recte) — rectilini; circum- (al voltant) — circumferència; acut- (agut) — acutangle.

Altres termes matemàtics: potència (poder), incògnita (in + cognita "no coneguda"), addició (sumat), equació (igualació), multiplicar (multiplico, augmentar).

Química

Abans es creia que només hi havia quatre elements; més endavant es va comprovar que la matèria era molt més complexa i se'n van descobrir moltes substàncies. Els químics les van ordenar en funció de les característiques comunes en una taula periòdica. Exemples d'elements i els seus noms llatins o símbols:

• Or (Au - aurum)
• Plata (Ag - argentum)
• Coure (Cu - cuprum)
• Sofre (S - sulphur)
• Plutoni (Pu - plutoni)
• Titani (Ti - titani)
• Neptuni (Np - neptuni)
• Tàntal (Ta - tàntal)

Religió, superstició i personificacions

El temor tant dels grecs com dels romans d'explicar fets importants de les seves vides i el desconeixement del futur van fer que personifiquessin molts d'aquests temors, convertint-los en divinitats que tenien el control sobre els humans.

Les Parques

Les Parques són la personificació del destí, del qual ningú no pot fugir. Se les representa com tres germanes que disposen del destí de les persones en moments clau de l'existència: una s'anomena Cloto (presideix els naixements), l'altra Làquesis (controla la vida) i l'última és Àtropos (encarregada de la mort). Apareixen sempre filant, teixint i tallant el fil de la vida. Al fòrum de Roma estaven representades per tres estàtues anomenades tria fata ('els tres destins'); del mot fata ('destins') prové la paraula fada en català.

La Fortuna

La Fortuna: els romans van personificar els canvis inexplicables i sobtats que passaven a les seves vides amb la figura d'una divinitat, la Fortuna, que tant proveïa als humans de coses bones com de coses dolentes: riquesa i pobresa, plaers i patiments. La deessa Fortuna sol portar una cornucòpia o corn de l'abundància per indicar la riquesa que pot vessar sobre els homes; de vegades també porta un timó per mostrar que ella regeix el rumb (destí) de la humanitat.

Les sibil·les

Les sibil·les: hi havia altres personatges (no necessàriament divins) que podien predir l'incert futur; aquest poder el tenien les sibil·les, una mena d'antigues sacerdotesses. Es diu que Apol·lo es va enamorar d'una sibil·la de Cumes i li va prometre concedir-li un desig. Ella, amb un grapat de sorra a la mà, li va demanar viure tants anys com grans de sorra tenia a la mà. Però es va oblidar de demanar l'eterna joventut.

Cassandra

Cassandra, filla de Príam i Hècuba, reis de Troia, havia rebut de les mans d'Apol·lo el poder de predir el futur. Apol·lo es va enamorar de la jove princesa i ella li va prometre casar-se amb ell si li concedia aquest do. Quan li va ser atorgat, Cassandra va refusar casar-se amb Apol·lo que, enfurismat, la va castigar a no ser escoltada ni creguda per ningú. Ella coneixia el futur, però ningú no la creuria. Cassandra va predir la destrucció de Troia, però no la va poder evitar. Avui dia es coneix amb el nom de "síndrome de Cassandra" el fet de conèixer alguna cosa important i decisiva i no ser escoltat per ningú.

Tirèsies

Tirèsies: va ser un endeví que era cec, encara que podia veure més enllà. Accidentalment va veure la deessa Atena nua i aquesta el va castigar amb la ceguesa. La mare de Tirèsies va implorar misericòrdia a Atena i ella li va donar el do de l'endevinació.