Espècie i Cultura: Definició i Significat Antropològic

Espècie i Cultura: Una Visió Antropològica

Espècie: La diversitat de la vida no constitueix un continu de variacions graduals, sinó un mosaic de grups discontinus. Un gos i un gat són clarament diferents: físicament, en costums i en tendències en la seva vida social. Evidentment, no es creuaran mai, ni es reproduiran entre sí. Els gens d’un gat només passen a un gat, mai a gossos. Els gats estan reproductivament aïllats dels gossos. L’espècie dels gats és diferent de la dels gossos. Ara bé, malgrat tenir costums diferents, els gossos i els llops poden creuar-se entre sí i produir descendència fèrtil. Els gens dels llops poden passar als gossos i al revés. Per tant, els gossos i els llops pertanyen a la mateixa espècie. Entre gats i gossos hi ha discontinuïtat evolutiva, que no es dóna entre gossos i llops.

Aquests grups discontinus d’animals que poden entrecreuar-se entre ells, però no amb la resta, són les espècies animals.

Una espècie és, doncs, una població o conjunt de poblacions d’organismes sexuals biparentals que es reprodueixen entre sí i estan reproductivament aïllats d’altres poblacions.

Cadascuna de les espècies és única, singular i irrepetible, i, evidentment, l’espècie humana també.

El Concepte de Cultura

Cultura: Col·loquialment tendim a identificar cultura amb activitats d’oci relacionades amb l’art (música, teatre, pintura...), però des d’una perspectiva antropològica el significat que entenem per cultura és molt més ampli: “La cultura la composen les estructures socials, polítiques i econòmiques; les elaboracions simbòliques com el llenguatge, l’art, la ciència i les tradicions ètiques i religioses; les accions humanes que actuen sobre el medi i sobre si mateixos així com una elaboració i producció de béns de consum”

En definitiva, totes les pràctiques que constitueixen LA FORMA DE VIDA D’UNA SOCIETAT. El verb llatí colere significa conrear. Així, agrum colere significa conrear el camp, i vitem colere, conrear la vinya. De colere trobem cultum (forma supina del verb), i d’ella prové la paraula cultura, que en llatí originàriament significa agricultura. Així, agri culturae són les diverses formes de conrear el camp, i cultura vitium és el conreu de les vinyes. D’aquí procedeixen paraules com “viticultura”, “piscicultura”, “fruticultura”...

L’adjectiu llatí cultus indica la propietat d’un camp de ser conreat. Originàriament, doncs, “cultura” volia dir agricultura, i “culte”, conreat. Aquell que conrea el camp, en té cura constantment. D’aquí que l’adjectiu cultus adquirís també el sentit de “tenir cura”, i s’apliqués a les accions amb què els sacerdots tenien cura dels Déus (culte religiós).