Espècie i aïllaments reproductius: sistemàtica, taxonomia i bioconstructors marins
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,14 KB
Espècie biològica
Espècie biològica: grups de poblacions naturals interfèrtils i reproductivament aïllats dels altres grups. Dos tipus d’aïllament:
Tipus d’aïllament pre- i post-cigòtic
- Pre-cigòtic (pre-fecundació): intervenen barreres naturals com:
- Barreres etològiques: comportament reproductor.
- Barreres mecàniques: impossibilitat física de copular o pol·linitzar.
- Barreres ecològiques: poblacions que viuen en hàbitats i medis separats encara que conviuen a la mateixa zona.
- Barreres geogràfiques: muntanyes, mars, corrents.
- Post-cigòtic (post-fecundació):
- Hibridació: creuament entre diferents espècies que produeix descendència estèril (ex.: ruc + cavall = mula).
Limitacions de l'espècie biològica
- Biològiques: no contempla grups amb reproducció asexual ni alguns casos d’híbrids interfèrtils.
- Físiques: concepte teòric; no es pot verificar l’espècie biològica de poblacions totalment separades per espai o temps.
Altres conceptes d'espècie
- Espècie morfològica: caracteritza espècies només a partir de la morfologia.
- Parataxonomia: organitzar restes fòssils aïllades que no es poden associar directament a una espècie coneguda.
- Espècie evolutiva: llinatge de poblacions d’antecessors i descendents que manté la seva identitat respecte a altres llinatges semblants, amb tendències evolutives i desenvolupaments històrics propis.
Sistemàtica i taxonomia
Sistemàtica: organització de grups biològics i paleontològics seguint criteris que els relacionin.
Taxonomia: teoria i pràctica de com descriure i agrupar fòssils i organismes.
Enfocaments de la classificació
- Sistemàtica evolutiva: les espècies es poden agrupar de manera intuïtiva amb caràcters escollits; criteris subjectius poden influir.
- Taxonomia numèrica: paradigma positivista; intenta objectivar observacions subjectives. Segons el nombre de caràcters en comú, tots es consideren equivalents.
- Sistemàtica filogenètica: cal plantejar hipòtesis sobre les relacions de parentiu per fer classificacions. Les agrupacions han de ser monofilètiques i es basen en la genèsi, no només en la morfologia.
Tipus d'agrupacions: polifilètics, parafilètics i monofilètics
- Polifilètics: grups que provenen de diversos antecessors, basats en caràcters adquirits independentment per grups no emparentats (p. ex., adaptacions similars a un ambient).
- Parafilètics: agrupen només una part de la descendència d’una espècie.
- Grups monofilètics: inclouen tots els descendents d’un ancestre comú.
Caràcters en grups monofilètics
- Apomorfia: caràcters derivats que apareixen després de l’especiació, sovint únics d’una espècie.
- Sinapomorfia: caràcters que es transmeten des de l’espècie antecessora a les seves descendents (una espècie pot donar lloc a dues).
- Plesiomorfies: caràcters antics o primitius, comuns entre espècies, que no indiquen parentiu directe recent.
- Convergències evolutives: aparició de caràcters similars en dues espècies per evolució independent.
6.1 Bioconstructors marins: esponges (Porifera)
Porifera (formes: ascon, sycon, leucon). Espícules: axones, exos i actines. Organismes sèssils, planctònics i filtradors.
- Homoscleromorpha
- Calcisponges: esquelet espicular de calcita; sovint amb forma de copa.
- Demosponges: inclou diversos grups (p. ex., queratósids, esclerosponges, arqueociats).
- Hexactinèl·lides: esquelet espicular amb elements hexàctins; forma sovint de gerro.
6.2 Bioconstructors marins: coralls i altres cnidaris
Cnidaria (eumetazous més basals). Anthozoa: polips marins bentònics.
- Octocorallia: simetria bilateral; colònies amb polimorfisme.
- Hexacorallia: inclou diferents grups com Rugosa (calcita), Tabulata (colonials, calcítics, sense septes) i Scleractinia (aragonítics).
Medusozoa: altres grups de cnidaris amb fase medusa marcada.
7.1 Artròpodes: trilobits
Trilobits: primers fòssils d’artròpodes, formats per cefaló (cap), tòrax i pigidi. La majoria són bentònics. Presenten enrotllament esferoidal o doble. Creixement amb etapes: protaspis, meraspis i holaspis.