Especiació, Taxonomia i Biodiversitat: Conceptes Clau
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,03 KB
L'Especiació
L'especiació és el procés evolutiu mitjançant el qual, a partir d'una espècie preexistent, apareix una nova espècie. Quan les successives espècies formen una sola línia (llinatge), s'anomena evolució filètica o anagènesi, i quan formen línies que es ramifiquen en dos o més llinatges s'anomena filogènia.
Especiació per Aïllament
Procés en el qual cal que la població que evoluciona quedi aïllada perquè arribi a formar-ne una de diferent. És un procés lent en el qual es van acumulant les característiques aparegudes a l'atzar que la selecció natural considera avantatjoses (adaptacions al medi). Segons el tipus d'aïllament, trobem dos tipus d'especiació:
- L'especiació al·lopàtrica o aïllament geogràfic: La població queda dividida en dues subpoblacions a causa d'una barrera geogràfica. Al pas del temps serien tantes les diferències entre si que no podrien tenir descendència fèrtil.
- L'especiació simpàtrica o no deguda a l'aïllament geogràfic: L'aïllament té lloc en una mateixa àrea; les barreres no són geogràfiques, sinó biològiques, els anomenats Mecanismes d'Aïllament Reproductiu (MAR), que poden ser prezigòtics o postzigòtics.
Hi ha 5 tipus de MAR:
- Aïllament ecològic
- Aïllament estacional (Floreixen en una estació o una altra)
- Aïllament etològic (Uns per aparellar-se fan uns moviments i uns altres, altres.)
- Aïllament mecànic (Dues races de gossos, un és molt més gran que l’altra)
- Aïllament gamètic (Gàmetes masculins no poden viure a l'interior de la femella, o no són atrets pels gàmetes femenins).
Especiació Quàntica
Especiació sobtada deguda a mutacions. Generalment es produeix per poliploidia, que pot ser:
- Autopoliploïdia: Hi intervé una sola espècie.
- Al·lopoliploïdia: Intervenen dues espècies.
Classificació de les Espècies
Existeixen uns 10 milions d'espècies diferents. Per facilitar-ne l'estudi, Aristòtil va classificar els éssers vius en dos grans grups: el regne vegetal i el regne animal.
Linné va proposar la famosa nomenclatura binomial per donar nom a les diferents espècies i va establir agrupacions jerarquitzades d'éssers vius conegudes amb el nom de tàxons.
La Nomenclatura Binomial
Segons aquesta nomenclatura, cada espècie rep dos noms: el primer nom correspon al del gènere i el segon és exclusiu de l'espècie.
La Taxonomia i la Sistemàtica
La part de la biologia que estudia la definició dels tàxons rep el nom de taxonomia, i la que estudia l'agrupació i la jerarquització d'aquests tàxons s'anomena sistemàtica.
Els diferents tàxons són:
- Les espècies semblants s'agrupen en un gènere.
- Els gèneres similars s'agrupen en una família.
- Les famílies semblants s'agrupen en un ordre.
- Els ordres semblants s'agrupen en una classe.
- Les classes semblants s'agrupen en un fílum.
- Tots els fílums que tenen un mateix patró de complexitat estructural s'agrupen en un regne.
Els Cinc Regnes i els Tres Dominis
Els Cinc Regnes
- Regne dels Metazous (Animals): Éssers vius eucariotes, pluricel·lulars amb teixits ben formats i de nutrició heteròtrofa.
- Regne dels Metafits (Plantes): Eucariotes, pluricel·lulars, tissulars, nutrició autòtrofa fotosintètica.
- Regne dels Protists/Fongs: Algues i protozous. Són eucariotes i poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars en alguns casos.
- Regne de les Moneres: Unicel·lulars procariotes. Nutrició autòtrofa o heteròtrofa. (Parameci)
Els Tres Dominis
Domini: Bacteria
Tipus de cèl·lules: Procariotes
Nombre de cèl·lules: Unicel·lulars
Nutrició i altres característiques:
- Autòtrofa (fotosintètica o quimiosintètica) o heteròtrofa amb digestió externa.
- Peptidoglicans a la paret bacteriana.
- Membrana amb àcids grassos.
- DNA no associat a histones.
- Una sola classe de RNA polimerasa.
Domini: Archaea
Tipus de cèl·lules: Procariotes
Nombre de cèl·lules: Unicel·lulars
Nutrició i altres característiques:
- Autòtrofa (quimiosintètica) o heteròtrofa amb digestió externa.
- No peptidoglicans a la paret bacteriana.
- Membrana amb isoprenoides.
- DNA associat a histones.
- Diverses classes de RNA polimerasa.
Domini: Eukarya
Tipus de cèl·lules: Eucariotes
Nombre de cèl·lules: Unicel·lulars o pluricel·lulars
Nutrició i altres característiques:
- Autòtrofa (fotosintètica) o heteròtrofa amb digestió interna.
- No presenten paret bacteriana.
- Membrana amb àcids grassos.
- DNA associat a histones.
- Diverses classes de RNA polimerasa.
La Biodiversitat
És la varietat d'éssers vius que existeix en un lloc. Hi ha tres tipus de biodiversitat:
- Biodiversitat genètica o intraespecífica: Consisteix en la diversitat de versions dels gens (al·lels) i de la seva distribució, que és la base de les variacions interindividuals.
- Biodiversitat específica: És la varietat d'espècies que hi ha en un ecosistema (biodiversitat de l'ecosistema).
- Biodiversitat d'ecosistemes: És la varietat d'ecosistemes que hi ha a la biosfera.