Esparta i el Teatre Grec: Societat, Política i Cultura Clàssica

Atenes i Esparta: La Rivalitat de les Ciutats-Estat

Grècia tenia dues ciutats-estat principals, Atenes i Esparta, que van acabar lluitant enfrontades a la Guerra del Peloponès a finals del segle V aC.

Esparta: Orígens, Societat i Estructura Política

Fundació i Orígens de la Polis Espartana

L’any 1100 aC, els pobles del nord, bàsicament doris, van ocupar la Península del Peloponès i van fundar la ciutat d’Esparta, on abans hi havia la ciutat d’Amicles, a la terra de Lacònia. Els habitants primitius, els aqueus, van oferir resistència, i els doris van tenir un comportament desigual amb ells. Això explica la raó de les classes socials a Esparta:

Les Classes Socials a Esparta

• Espartans (Esparciates): Eren els ciutadans, gaudien de tots els drets, inclòs el de formar part de l’exèrcit. Tenien origen dori. Quan perdien capacitat econòmica, deixaven de ser ciutadans. L’estat s’ocupava de l’educació dels nens, que de ben petits eren arrencats de les llars paternes i educats sota una terrible disciplina inspirada en els principis de Licurg, el mític fundador d’Esparta. La constitució prohibia que hi hagués ciutadans rics i pobres, per tant, les terres es van repartir en gairebé 5.000 lots iguals, un per cada espartà (mai no hi va haver més ciutadans).
• Periecs: Eren els habitants de la vall del riu Eurotes abans de l’arribada dels doris. Es dedicaven al comerç, l’agricultura, la indústria i a les activitats que no podien realitzar els ciutadans. Estaven obligats a pagar impostos i servien a l’exèrcit com a infanteria pesada.
• Hilotes: Eren els habitants que més resistència van oferir als doris i en van rebre les conseqüències: estaven adscrits a la terra i pertanyien als ciutadans propietaris de les terres. Havien de treballar durament a canvi d’un sou miserable. No podien tenir res en propietat. Els ciutadans podien eliminar hilotes en qualsevol moment si veien que estaven massa organitzats. Acompanyaven els seus amos mentre durava una campanya militar.

Els Òrgans de Govern de la Polis Espartana

Els òrgans de govern més destacats de la polis d’Esparta eren:

Diarquia

Dos reis o arcagetes de les dues famílies més nobles (els Agíades i els Euripòntides) tenien el poder suprem del país.

Gerusia (Consell d'Ancians)

Era una mena de senat format per 28 ciutadans de més de 60 anys amb capacitat legislativa. Els arcagetes podien consultar la seva opinió.

Èfors (Inspectors)

Cinc inspectors que vetllaven pel compliment de les lleis i vigilaven els estrangers.

Apela (Assemblea Popular)

Assemblea formada pels ciutadans de més de 30 anys que havien de ratificar les lleis de la Gerusia.

El Teatre Grec: Religió, Festivals i Estructura

Orígens i Funció Religiosa del Teatre

El teatre grec estava lligat a la religió. Les representacions es feien sempre durant els jocs solemnes en honor d’alguna divinitat, principalment Dionís.

En la processó, uns cors cantaven:

• Ditirambes: Himnes que van donar lloc a la tragèdia.
• Himnes diversos: Cants que van donar lloc a la comèdia.

Festivals Teatrals

Les representacions es duien a terme durant dos festivals principals:

• Les Grans Dionisíaques (al començar la primavera), on es representaven les tragèdies.
• Les Dionisíaques Petites (a l’inici de l’hivern, després de tastar el vi jove), on es representaven les comèdies.

Estructura dels Teatres

Els teatres eren construïts en forma d’hemicicle, aprofitant el pendent d’un turó on se situaven les grades per al públic. Les parts principals eren:

• Orquestra: El lloc on es col·locaven els actors i el cor.
• Escena: Utilitzada com a magatzem i vestuari.