Espanya: Polítiques Regionals, Cohesió i Sistema Democràtic

Polítiques Regionals i de Cohesió

La majoria de regions líders en el desenvolupament de l'etapa postindustrial són les mateixes que concentraven una part de l'activitat industrial. Actualment, el desenvolupament social, cultural i polític no s'identifica en exclusiva en aquestes zones. Això és a causa de les característiques de les noves activitats i les polítiques de reequilibri industrial implantades en les darreres èpoques.

Polítiques Regionals i de Cohesió

Les polítiques regionals són el «Conjunt d’intervencions públiques encaminades a millorar la distribució territorial de l’activitat econòmica, a fomentar el desenvolupament de les regions més endarrerides i a reduir-hi les desigualtats (renda i ocupació)».

Hi ha uns instruments de política regional que duu a terme l'Estat:

• Fons de Compensació Territorial
• Ajudes de l'Estat de finalitat regional
• Cooperació de l'Estat

Amb la implantació de l'Estat autonòmic i l'entrada a la CEE, els factors polítics essencials de planificació i amplificació de plans i polítiques de desenvolupament regional també són responsables de l'augment dels nivells de renda i benestar de les regions. Aquestes polítiques de desenvolupament s'han concretat en inversions d'infraestructures, d'equipaments bàsics, de formació professional i de millora de sistemes i dels processos de gestió.

Fons de Compensació Interterritorial

Creat per l'article 159 de la Constitució, s'extreu actualment dels pressupostos de l'Estat per distribuir-lo entre les regions més pobres. El càlcul per rebre una part del fons inclou variables com el nivell de renda per càpita, infraestructures i equipaments, i nombre d'habitants.

Efectes de les Polítiques Regionals

S'observa un increment dels nivells de renda i de l'IDH a causa dels fons de compensació interterritorial i el Fons Europeu. Algunes CCAA tenen un ritme de creixement per damunt de la mitjana espanyola. Altres, o moltes CCAA, tenen esdeveniments promocionals amb exposicions universals, fires internacionals i competicions esportives. Aquestes han contribuït a mostrar l'emplaçament de ciutats i regions que abans havien estat en posició secundària, a impulsar la renovació d'infraestructures i a projectar noves iniciatives econòmiques.

Finançament de les CCAA

A Espanya hi ha dos models de finançament:

1. Règim Foral: País Basc i Navarra.
2. Règim Comú: Resta de CCAA.

Canàries, Ceuta i Melilla tenen un tracte especial.

Els canvis demogràfics dels darrers anys van portar, el juliol de 2009, a un nou model de finançament. Els principis d'aquest nou model eren:

• Igualtat de serveis públics fonamentals.
• Major convergència de les CCAA.
• Un sistema financer més dinàmic i estable.
• Recursos addicionals que l'Estat ha aportat de manera gradual.

El Sistema Democràtic Espanyol

Les societats s'organitzen segons la forma de govern: amb règims totalitaris i règims democràtics.

Principis Democràtics: Participació

La democràcia és l'organització política i social que empara el dret de participació, on hi ha informació de les autoritats públiques a la població, amb la voluntat institucional d'escoltar els ciutadans, i amb una cooperació i col·laboració basades en el respecte i la tolerància envers les llibertats, opinions i actituds dels altres.

Els partits polítics tenen unes funcions de canalitzar diferents opcions ideològiques, presentant propostes de gestió i planificació del territori i la societat. En les eleccions, cada ciutadà expressa la seva opinió i ideologia, amb votació secreta i personal, i es fan periòdicament. Els diferents col·lectius on tots estem integrats de manera natural, i que es formen per les nostres decisions.

Espanya, un Estat Democràtic

Espanya és un Estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme, on s'organitza una monarquia parlamentària regida pels principis de llibertat i igualtat, i on es reconeix la participació ciutadana com a base dels seus principis democràtics.

Democràcia Constitucional

La Constitució de 1978 és la llei fonamental de l'Estat, amb normes que regulen el govern d'Espanya, garanteix els drets individuals i col·lectius, i on s'estableix la sobirania nacional al poble per a majors de 18 anys.

Democràcia Parlamentària

Hi ha la monarquia parlamentària, regida pel rei, que és el cap de l'Estat (regna però no governa, símbol de l'Estat). I la representativa, amb l'article 23 de la Constitució, on els espanyols elegeixen els seus representants a ple vot. En les eleccions, els candidats s'integren en els partits polítics i les candidatures incorporen un programa de govern i una llista de candidats. Cada llista obté un nombre de parlamentaris segons els vots aconseguits, i aquests formen les Corts Generals.