Espanya: Geografia, Població i Organització Territorial

Espanya: Medi, Economia i Societat

Territori Espanyol

L'Estat espanyol ocupa més de quatre cinquenes parts de la Península Ibèrica, la qual presenta uns determinats condicionaments:

• Situació dins la zona temperada: entre 36ºN (Punta d'Estaca de Bares), a l'extrem sud-occidental del continent europeu i en un punt de cruïlla entre Europa i Àfrica, amb un clima d'aire temperat on es troben masses d'aire tropical i polar.
• Posició entre dues masses d'aigua: l'Oceà Atlàntic per un costat i el Mar Mediterrani per l'altre. Aquest fet determina pluges importants a les regions del nord-est peninsular. La Península està dividida en dos grans dominis climàtics: el domini atlàntic i el mediterrani; el domini mediterrani es distingeix per la seva gran aridesa.
• La disposició del relleu: la Península Ibèrica està formada principalment per un altiplà central envoltat per serralades i dues grans depressions; al territori espanyol hi predominen les terres altes, ja que està situat a uns 600 metres per sobre del nivell del mar. Aquesta altitud per sobre el nivell del mar fa que Espanya tingui uns hiverns molt freds, amb glaçades i nevades, amb un conjunt de serralades que dificulten les comunicacions entre l'altiplà central i les zones litorals.

Protecció del Medi Natural a Espanya

L'actual legislació espanyola està basada en la conservació de parcs naturals i de la flora i la fauna silvestre, on s'estableixen quatre figures de protecció: parcs, reserves naturals, monuments naturals i paisatges protegits. A partir de les bases d'aquesta llei, cada comunitat pot administrar i gestionar el tipus de protecció que consideri necessària pel seu territori. L'Estat es reserva la declaració d'espais maritimoterrestres i la gestió dels parcs naturals.

Paisatges d'Espanya

El paisatge de la Península Ibèrica es caracteritza pels espais agrícoles i forestals. Els paisatges de Catalunya es poden organitzar en quatre grups:

• Atlàntics: Amb una elevada densitat de població i un important poblament dispers, amb un paisatge on predominen les activitats ramaderes i forestals.
• Mediterranis: Amb una elevada densitat de població, on predomina la població concentrada i on existeixen grans concentracions urbanes, com són Barcelona, Màlaga, Sevilla i Saragossa.
• Mediterrani exterior: Amb escassa densitat de població, predomini del poblament concentrat, i on l'única gran aglomeració urbana i industrial es troba a Madrid.
• Paisatges de Muntanya Mediterrània Humida: Predomina l'explotació ramadera i forestal.

Població i Xarxa Urbana

Característiques de la Població Espanyola

• Escàs creixement vegetatiu.
• Baixa fecunditat.
• Envelliment de la població.
• Creixement de les grans concentracions urbanes i difusió de la població per un territori més ampli.
• Predomini de la població urbana.
• Increment del creixement migratori.

Dinàmica Demogràfica: Natalitat, Mortalitat i Fecunditat

Espanya és l'estat del sud europeu, juntament amb Grècia i Portugal, on ha disminuït més la fecunditat el 2002. Gran part de les comunitats autònomes de la meitat nord d'Espanya tenen un creixement vegetatiu negatiu: País Basc, Cantàbria, Astúries, Galícia, Cantàbria, Aragó, Castella i Lleó i La Rioja.

Estructura per Edats de la Població

La piràmide d'edats espanyola presenta una base molt estreta des del 1975 i una base d'adults relativament joves entre 30 i 60 anys, així com una gran quantitat de vells de més de 63 anys. A l'any 1975 va començar una disminució de la natalitat i un procés d'allargament de l'esperança de vida fins als 79,2 anys actualment; és una de les més elevades del món. L'envelliment de la població s'accelera des de 1980 fins ara. L'índex d'envelliment és el quart més alt del món (1,18).

Organització Politicoterritorial

L'organització del territori espanyol es concep en tres nivells territorials diferents:

Els Municipis

És el més antic, ja que la delimitació del territori té els seus orígens en l'Edat Mitjana. A Espanya hi ha 811 municipis, amb una extensió que depèn de les circumstàncies històriques amb què s'hagin format. Els municipis estan administrats per l'ajuntament, que tenen una sèrie de competències pròpies reconegudes per la Llei de Bases del Règim Local. L'alteració dels límits del municipi ha de ser aprovada pel govern de la Comunitat Autònoma corresponent.

Les Províncies

És la divisió territorial que l'Estat utilitza per la seva administració. Van ser promulgades per la Constitució de 1978, on es definien com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia formada per una agrupació de municipis. El govern i l'administració de les províncies es fa mitjançant les diputacions, on estan representats els municipis de la província i el govern hi té un subdelegat com a representant. L'alteració del territori d'una província és competència de l'Estat i ha de ser aprovada per les Corts mitjançant la Llei Orgànica.

Les Comunitats Autònomes

Apareix per primera vegada com a entitat pròpia en la Constitució de 1978. Estan formades per les províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes. Aquesta diversitat d'orígens històrics, econòmics i culturals fa que les 17 comunitats autònomes que formen l'Estat espanyol tinguin unes extensions territorials i unes quantitats de població molt diferents. Cada comunitat autònoma té reconeguda una certa capacitat d'autogovern.

Altres Divisions Territorials

Les principals són: les divisions per administració de justícia, formada per partits judicials i audiències territorials, la divisió militar, naval i les conques hidrogràfiques. En les divisions judicials s'han respectat les regions o nacionalitats històriques, ja que les comunitats autònomes també tenen algunes competències judicials. Les comunitats autònomes també poden crear comarques i altres tipus d'agrupacions de municipis, àrees metropolitanes, la creació de les quals també els correspon, i mancomunitats que es creïn per l'agrupament voluntari de diversos municipis.

Contrastos i Desequilibris Socials

Nivell de Desenvolupament Regional

En els últims 30 anys s'han produït una sèrie de processos que, en general, han disminuït les diferències socials entre els diversos territoris de l'Estat Espanyol, tot i mantenir importants contrastos econòmics. Els processos són els següents:

• Reducció de les desigualtats pel que fa a la distribució de la renda.
• Reducció de les diferències entre el nivell de vida de les comunitats autònomes espanyoles i la mitjana de la UE.
• Augment de les desigualtats en el repartiment de la població.
• Manteniment de les desigualtats en la producció.

Diferents Nivells de Desenvolupament

Territoris en creixement:

• Eix Mediterrani
• Madrid
• Illes Balears i Canàries

Territoris en crisi:

• Cornisa Cantàbrica

Territoris amb desenvolupament induït:

• Galícia
• Castella-la Manxa
• Castella i Lleó
• Andalusia oriental

Territoris sense desenvolupament:

• Andalusia occidental
• Extremadura
• Castella-la Manxa
• Castella i Lleó