Espanya després del Desastre del 98: Regeneracionisme, Moviment Obrer i la Gran Guerra

Després del Desastre del 98

En un principi, amb l'assassinat de Cánovas (1897) i la mort de Sagasta (1903), es manté la Constitució de 1976 i el torn de partits, no donant molta importància al Desastre del 98. Intervé el caciquisme per continuar amb aquesta escena política.

Regeneracionisme

Moviment polític i social que buscava la modernització política i econòmica i la descentralització administrativa. Van tenir un paper molt destacat polítics renovadors com Francisco Silvela, Camilo Polavieja, Raimundo Fernández Villaverde o Eduardo Dato. Aquest moviment neix de la mà de Joaquín Costa.

El regeneracionisme agrada a conservadors i regionalistes catalans

Encara que la col·laboració d'aquests es va torçar perquè la descentralització no arribava.

Tancament de caixes

Després de la Guerra del 98 es van augmentar els impostos que gravaven les activitats industrials, provocant el Tancament de Caixes, que comportava la desobediència fiscal. Cal destacar el paper del Dr. Robert, alcalde de Barcelona en aquell moment, que va donar suport als comerciants, creant-se així un estat semirevolucionari envers el Poder Públic.

Regnat d'Alfons XIII (1902 – 1931)

Inici del regnat finalitzada la regència de Maria Cristina (1885 – 1902). Maig de 1902: Coronació d'Alfons XIII, amb 17 anys. De petit viu en un ambient tancat i ultracatòlic. És un rei intervencionista, fet que acaba sent una conseqüència de la seva caiguda al 1931.

Política fins a la Gran Guerra

Inestabilitat política

Cánovas i Sagasta han mort. Difusió del sindicalisme torna a tenir impuls i presència pública. Hi ha reivindicacions obreres. Signes socialistes, republicans i nacionalistes al món rural. La Constitució de 1876 és massa antiga. 1901 – 1916: Hi ha 18 executius i 12 caps de govern diferents. Dos períodes: Predomini conservador / Predomini liberal.

Hegemonia conservadora

Maura (1907 – 1909)

Dirigeix l'estabilització política. Recomposa el sistema de partits. Governa amb el suport del monarca. 1904: Organitza el viatge del rei a Barcelona: provoca discrepàncies i un tens debat polític dins del catalanisme. En el segon mandat vol aplicar el seu programa regeneracionista: 1. Revitalitzar l'economia 2. Modernitzar la vida política 3. Modernitzar l'administració. Creu en la revolució des de dalt, és a dir, des de les institucions. Impulsa lleis fomentant la indústria i de la reforma electoral. Vol frenar la corrupció caciquista. Vol reformar l'administració per unir diputacions, creant mancomunitats per agilitzar l'administració. És frenat per la Setmana Tràgica (1909).

Moviment obrer

L'obrerisme està sotmès a una repressió intensa durant el segle XIX. No es creen organitzacions grans: es prefereixen grups petits (ateneus obrers o estructures similars). Final del s. XIX: Moviment anarquista té efectes negatius contra el moviment obrer organitzat.

Moviment obrer socialista

1879: Pablo Iglesias funda el PSOE. 1888: Es crea a Barcelona la Unió General de Treballadors (UGT). La capital catalana nota un decreixement d'afiliats a la UGT, encara que hi ha la major concentració obrera de tot l'Estat. L'arrelament previ a l'anarquisme es fa incompatible amb la UGT, una organització massa estricta. UGT sí que es consolida a Madrid, País Basc i Astúries: té una expansió ràpida, sobretot després de la Gran Guerra.

Moviment anarcosindicalista

Finals del s. XIX: Es nota la forta repressió obrera. 1902: Es veuen signes de recuperació (com vagues per solidaritat a Barcelona). L'anarcosindicalisme té una forta competència: el lerrouxisme, que utilitza el revolucionarisme verbal amb les masses.

• Congrés Obrer de 1907: Dóna origen la Federació Regional Solidaritat Obrera: Unió dels partits catalans per fer front al Govern Català.
• 1910: Sorgeix la CNT (Confederació Nacional del Treball): Coordinava els petits sindicats de fàbriques, sobretot catalanes ja que era on hi havia més afiliats.

La Setmana Tràgica

Causes

Guerra del Marroc (1903): Es vol emprendre una campanya colonial, arribant notícies de nous desastres militars. Risc de la vida arruïnava a famílies. Era un càstig als catalans per les revolucions: només es reclutaven tropes a Catalunya. Comitè benèfic/Comitè de dones: Dones burgeses que repartien estampetes i símbols religiosos als reclutats, fet que semblava una burla ja que els seus fills i marits no marxaven a la Guerra per pagar l'impost i lliurar-se d'aquesta. 24 de juliol de 1909: Comitè revolucionari de vaga: Té previst fer una vaga el 26/7, però el Comitè és dissolt per la radicalització dels més exaltats. Al comitè hi ha representants socialistes, anarquistes i lerrouxistes.

Fets

Revoltes urbanes: S'assalten fàbriques i esglésies, però no dependències administratives. Moviment anticlerical en el qual destaca la possible influència de Lerroux com a treballador a sou del Govern Central. Es produeixen barricades i assaltaments a tramvies, a Barcelona i ciutats del voltant (com Sitges, Badalona o Manresa). Ossorio y Gallardo era el governador civil a Barcelona que no va frenar la revolta amb les tropes, però es va perdre el control de la situació. Arriben les tropes pel mar, deixant morts (82 civils morts, 2 guàrdies civils i 3 soldats).

Conseqüències

Hi ha molts ferits, morts i afusellats. La major víctima va ser Francesc Ferrer i Guàrdia, que s'havia exiliat a França en un passat i que va tornar creant la Escola Moderna, amb l'objectiu de crear institucions renovadores. Ferrer tenia una ideologia anarquista. Ferrer i Guàrdia és afusellat, provocant un desprestigi envers Espanya i la seva monarquia. S'inicia una campanya amb el crit de 'Maura no!', provocant la caiguda del govern conservador i l'ascens liberal. S'inicia una repressió dura, impedint el procés de constitució de la CNT, fet que va radicalitzar l'obrerisme i va activar odis profunds. El compromís de Prat de la Riba amb la repressió va comportar al cap de poc una campanya en contra seu i una notable davalla electoral de la Lliga Regionalista. Joan Maragall escriu 'La ciutat del perdó', en defensa pública de Prat de la Riba, acusat de mal catalanista. Fins al 1910 destaca el moviment anarcosindicalista.

La Gran Guerra

1914 – 1918: Primera Guerra Mundial (o Gran Guerra). Dato declara la neutralitat d'Espanya. Es creia que la Gran Guerra podria tenir conseqüències nefastes per a Espanya, però va ser el contrari: l'Estat espanyol es va beneficiar pel fet de ser veí de França i produir productes agrícoles, ferro o carbó. Catalunya, a més, tenia una alta capacitat de producció. Les exportacions van augmentar, provocant una onada de creixement extraordinari sense intervenció directa de l'Estat. El benefici d'aquestes exportacions va ser molt notable sobretot a la burgesia, ja que els obrers continuaven treballant amb un sou molt baix degut a la inflació que es va produir, vivint gairebé en la misèria. La bonança no va durar gaire, ja que els burgesos no van reinvertir el capital guanyat en el manteniment de les fàbriques o eines.

La Triple Crisi

La Triple Crisi a Espanya és econòmica, social i parlamentària. Els burgesos no tenen previsions de futur en les indústries que han anat canviant per adequar-se a les necessitats de la Gran Guerra. Espanya, per tant, queda endarrerida tecnològicament i econòmicament.

Primera Guerra Mundial (1914 – 1918)

Guerra de posicions i de desgast. Escenari: trinxeres. Apareix la aviació, els submarins i els tancs. Hi ha dos bàndols (Triple Aliança i Triple Entesa).

Conseqüències de la Gran Guerra a Espanya

Econòmica

Creixen les exportacions, encara que no tots els sectors a la mateixa proporció. La primera demanda va ser de productes minerals, seguidament de la indústria naviliera. També destaca el creixement extraordinari de la indústria manufacturera i l'agricultura de qualitat. Un altre sector també va ser el de la construcció i serveis urbans.

Demografia

Creixement demogràfic produït pel procés de redistribució interna de la població. Les migracions, sobretot a països d'ultramar, van ser interrompudes pel tancament de fronteres. Barcelona: Es converteix en un nucli urbà molt important en el Mediterrani. Destaquen ciutats com l'Hospitalet o Badalona. A Espanya arriben molts immigrants en la segona meitat de la dictadura de Primo de Rivera i durant la Guerra. Arriben a Catalunya una gran quantitat de murcians. S'introdueix el concepte xarnegos (gent de fora, de parla castellana i no integrada). El creixement ràpid provoca efectes negatius: condicions de vida pobres per viure en barraques o zones amb pocs recursos. Creix la sindicació obrera a partir de les noves formes de pobresa i tensió social produïda pel xoc de cultures.

Societat i política

Societat de masses: Grans concentracions de persones a les ciutats que apareixen en actes multitudinaris, ja sigui de caràcter polític, sindical o esportiu. Aquesta societat té una opinió pública que apareix gràcies a la importància de la premsa, concretament els diaris o les publicacions especialitzades. Es popularitza el cinema.