L'Espanya del Segle XVIII: Dels Borbons a la Il·lustració

La Guerra de Successió i l'arribada dels Borbons

Carles II va morir sense descendència. Els candidats al tron eren Felip d'Anjou (Borbó) i l'arxiduc Carles (Àustries). El testament designava Felip V, però això enfortia el poder dels Borbons i es van posar en contra la Gran Bretanya, els Països Baixos i Portugal, que van donar suport a Carles. Això va crear la Guerra de Successió.

El conflicte intern i el Tractat d'Utrecht

A Espanya, Castella va defensar Felip V i la Corona d'Aragó a Carles. L'enfrontament va derivar en una guerra civil. Les forces dels dos bàndols estaven equilibrades, però Carles va assumir el tron d'Àustria per la mort del seu pare, i la Gran Bretanya i els Països Baixos van voler acabar la guerra i que guanyés Felip V. La pau es va firmar amb el Tractat d'Utrecht, on Espanya va perdre possessions. A Espanya, Felip V va guanyar a la Corona d'Aragó i va acabar la guerra civil.

L'Absolutisme i la Política dels Borbons

Els Borbons s'hi instal·len imposant l'absolutisme: al monarca li pertanyia el territori, amb un poder il·limitat, autoritat màxima i sense cap justícia per sobre d'ell.

Política interior i centralització

Política interior: l'objectiu era unificar i organitzar els regnes peninsulars mitjançant els Decrets de Nova Planta (imposar l'organització politicoadministrativa de Castella i crear un model uniformitzador i centralista). Es va suprimir el Consell d'Aragó pel de Castella. Al monarca l'ajudaven les secretaries (ministeris) i els funcionaris ajudaven els secretaris. Es van crear els Intendents: persones encarregades de la recaptació d'impostos del país i de la reorganització de la hisenda.

Política exterior i Ferran VI

Política exterior: es va produir una pèrdua important de poder en el context internacional; els Borbons es van concentrar en la millora de la situació interior del país. Amb l'arribada de Ferran VI, es va mantenir una neutralitat en la política exterior i es va dur a terme una reestructuració de l'exercit i la flota.

La Societat i l'Economia de l'Antic Règim

Societat estamental: es caracteritzava per la desigualtat jurídica i l'immobilisme. Els privilegiats eren els amos de la major part de la terra, no pagaven impostos i ostentaven càrrecs públics. El tercer estament (llauradors, burgesia, classes populars) suportava la major part de les càrregues econòmiques de l'estat. El poder dels privilegiats havia impedit el desenvolupament del comerç.

L'agricultura i el sistema de propietat

L'agricultura era la font essencial de riquesa, i s'hi dedicava més del 80% de la població. La major part de la terra estava amortitzada (béns de mans mortes), no es podia vendre ni comprar i s'havia de transmetre en herència. Els senyorius eren extenses possessions sobre les quals els nobles exercien jurisdicció i rebien rendes abundants. La major part dels camperols eren arrendataris o jornalers.

La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat

Il·lustració: la característica bàsica del pensament il·lustrat era la confiança en la raó. Els il·lustrats eren partidaris de l'educació i del progrés, afirmaven la igualtat i el dret a la llibertat de tots, i es van enfrontar a l'absolutisme monàrquic.

• Montesquieu defensava la separació de poders.
• Rousseau defensava el principi de sobirania nacional.

La Il·lustració a Espanya i Carles III

A Espanya, la introducció de la Il·lustració fou lenta i difícil. A partir de 1760 va sorgir una generació de pensadors il·lustrats que coincidien en la idea de progrés i en l'educació com a objectiu prioritari. Una altra preocupació era la qüestió econòmica. Carles III va accedir al tron per la mort de Ferran VI; ja havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades i es va mostrar partidari d'algunes d'elles, sempre que no atemptessin contra el poder de la monarquia absoluta. Gràcies a això, es va iniciar una etapa de despotisme il·lustrat.

Reformes i oposició

Carles III es va enfrontar a una oposició forta al seu programa reformista per part dels privilegiats; atemorit davant la revolta, va paralitzar les reformes inicialment. Quan el país es va pacificar, gràcies als seus ministres, va començar a aplicar canvis:

• En l'Església: expulsió dels jesuïtes i declaració de totes les professions com a honestes.
• En educació: reforma dels estudis i promoció de la fundació d'acadèmies.
• En economia: liberalització del comerç colonial i limitació dels privilegis de la Mesta.

El despotisme il·lustrat presenta un balanç positiu, tot i que les reformes tenien com a límit el poder del monarca i el manteniment de l'esquelet de l'Antic Règim.