Espanya i Catalunya al segle XVIII: Societat, Economia i Reformes

Espanya i Catalunya al segle XVIII

La Dinastia dels Borbons a Espanya al segle XVIII

A. Una societat estamental

• Plena vigència de l'ordenació estamental de la societat, dividida entre els privilegiats i els no privilegiats.
• La propietat de la terra, màxim exponent de la riquesa de l'època, era acaparada pels estaments privilegiats.
• Els no privilegiats (el "Tercer Estat") era format pel camperolat (majoria de jornalers sense terres i arrendataris a curt termini), soldats i criats, les classes populars urbanes i la burgesia comercial i mercantil, a més de milers de rodamóns i captaires.
• Insignificància de la classe burgesa, molt poc desenvolupada en comparació a altres Estats europeus.
• A Catalunya - Situació similar, però es produeix una major divisió social dins del Tercer Estat, amb l'aparició d'una nova classe burgesa enriquida per les activitats comercials i manufactureres, sovint d'origen pagès.

B. Una economia agrària i de subsistència

• Manteniment d'una demografia antiga, amb altes taxes de natalitat i de mortalitat i sotmesa sovint a les mortalitats extraordinàries.
• Població eminentment rural, en nuclis reduïts i amb dedicació majoritària al sector productiu primari.
• Majoria de terra amortitzada (de "mà morta"), en règim de senyoria (Corona, noblesa, Església, institucions, entitats municipals, etc.), amb drets jurisdiccionals i de rendes.
• L'activitat artesanal i manufacturera era reduïda i fortament controlada pels gremis, que reglaven la producció i el mercat.
• El comerç era molt feble degut a un mercat interior molt limitat, la manca de competitivitat i a un escàs nivell de consum.
• En l'àmbit comercial destacava el comerç colonial amb Amèrica, amb una activitat considerable durant tot el segle XVIII.
• A Catalunya
  • Presència de petita i mitjana propietat lliure amb arrendament a mig o llarg termini (emfitèusi).
  • El model majoritari de propietat rural a Catalunya incentivà la introducció de millores, l'increment de la productivitat i l'especialització agrària en funció del mercat.
  • És especialment destacable el model d'herència marcat pel Codi Civil Català, amb la figura de l'hereu i de la legítima per als germans no hereus, que permetia el manteniment de la propietat familiar.

C. Despotisme il·lustrat i uniformisme centralitzador

La Monarquia Borbònica a Espanya, sobretot a partir de Ferran VI, va dur a terme una política reformista (el "despotisme il·lustrat") destinat a impulsar la reactivació econòmica i la modernització del país, així com una política centralista i uniformitzadora iniciada a la Nova Planta.

Centralisme i uniformització

• El Decret de Nova Planta inaugurà una política fortament centralista, que imposà la legislació i el model polític castellà als antics regnes de la Corona d'Aragó (la Reial Audiència, els Corregiments, la Intendència, etc.).
• El regnat de Felip V i de Ferran VI es centraren en una política d'uniformització i l'enfortiment de l'Estat.
• En política exterior, destaca l'aliança amb França (els "Pactes de Família") i la tornada a la presència espanyola a Itàlia.

Les polítiques il·lustrades a Espanya

• Entraren a Espanya amb un retard important, de la mà de Carles III i de ministres com Jovellanos, Aranda, Campomanes o el català Antoni de Campmany.
• Expansió de la fisiocràcia (Expedient de Llei Agrària per part de Jovellanos).
• Expulsió dels jesuïtes (1766).
• Llibertat de Comerç amb Amèrica (1778).
• Declaració d'honestedat de totes les professions (1783).
• Creació de les Societats Econòmiques d'Amics del País, i de nombroses Acadèmies i institucions de caràcter científic i educatiu.
• Foment de les obres públiques i de l'urbanisme (com en el cas de Madrid sota el regnat de Carles III).