Espanya al Segle XIX i XX: Liberals, Conservadors i Nacionalismes

1. Comparació entre liberals i conservadors: Els liberals i els conservadors van ser els dos grans corrents polítics d’Espanya al segle XIX i principis del XX. Els liberals defensaven una monarquia constitucional o una república, mentre que els conservadors preferien una monarquia forta. Els primers impulsaven la separació entre Estat i Església, mentre que els segons ajudaven el seu poder. A més, els liberals promovien la llibertat d’expressió, mentre que els conservadors prioritzaven l’ordre. Tot i les diferències, compartien punts en comú. Tots dos van acceptar la monarquia borbònica en diversos moments i es van alternar en el poder durant la Restauració. També van dominar el sistema bipartidista fins a la Segona República. Malgrat tot, ambdós grups buscaven la prosperitat d’Espanya, encara que amb models polítics diferents.

2. Comparacions entre constitucions 69-76: Les Constitucions de 1869 i 1876 van establir una monarquia constitucional, però amb diferències. La de 1869 defensava la sobirania nacional, mentre que la de 1876 donava més poder al rei. A més, la primera garantia més drets, com la llibertat de culte, mentre que la segona la limitava i declarava el catolicisme religió oficial. També diferien en el sistema electoral: la de 1869 instaurava el sufragi universal masculí, però la de 1876 el restringia amb sufragi censatari. Tot i això, compartien elements comuns. Totes dues mantenien la monarquia, establien la separació de poders i es basaven en un sistema parlamentari amb Corts bicamerals, compostes pel Congrés i el Senat.

3. Comparació entre el nacionalisme català i basc: El nacionalisme català sorgí amb la Renaixença, defensant la llengua, cultura i autonomia dins Espanya. Es basava en la burgesia industrial i reclamava autogovern. El basc, influenciat pel carlisme, tenia un caràcter tradicionalista i defensava els furs suprimits el 1876. Mentre el català evolucionà cap a un moviment polític amb partits propis, el basc es vinculà més a la religió i a la idea d’una nació ètnica. El catalanisme s’adaptava a la modernització econòmica i política, mentre que el basc es resistia als canvis i veia Espanya com una amenaça per la seva identitat i tradicions.

Comentari de text

El document A és un text jurídic, ja que és un fragment de la Constitució espanyola de 1876, promulgada durant el regnat d’Alfons XII. Aquesta Constitució va estar vigent fins a la proclamació de la Segona República el 1931. Va ser redactada en el context de la Restauració Borbònica (1875-1923), quan es va restaurar la monarquia després del fracàs de la Primera República (1873-1874). El sistema polític establert era una monarquia parlamentària on el rei compartia el poder legislatiu amb les Corts, però mantenia gran influència.

Un aspecte clau del text és la relació entre l’Estat i la religió. L’article 11 estableix el catolicisme com a religió oficial, obligant l’Estat a mantenir el culte i els seus ministres. Tot i que es permet la pràctica privada d’altres religions, es prohibeixen les manifestacions públiques no catòliques. Això mostra la influència de l’Església en el sistema polític de la Restauració, consolidant el seu paper en l’educació i la societat. A més, el text recull drets fonamentals com la llibertat d’expressió, reunió i associació (article 13). Però aquests drets estaven subjectes a limitacions per garantir l’ordre establert. També es prohibia utilitzar la força armada per fer peticions polítiques, evitant insurreccions.

En l’àmbit polític, la Constitució establia un sistema de Corts bicamerals, formades pel Senat i el Congrés dels Diputats (article 19), amb capacitat legislativa compartida entre el rei i les Corts (article 18). Malgrat l’aparença de monarquia constitucional, el sistema de la Restauració es caracteritzava pel caciquisme i la manipulació electoral. El poder estava controlat per dos grans partits (conservador i liberal), que es tornaven en el govern mitjançant frau electoral. Aquest fenomen, conegut com a "turnisme", es va pactar per mantenir l’estabilitat política, però va impedir una democràcia real.

D’altra banda, el document B, el quadre La càrrega de Ramon Casas (1899-1902), ofereix una visió crítica del sistema polític de la Restauració, mostrant la repressió violenta contra les protestes socials. L’obra representa un escamot de la Guàrdia Civil carregant contra manifestants, possiblement treballadors en vaga o anarquistes. Aquest context reflecteix els grans conflictes socials derivats de la desigualtat i les condicions laborals precàries a finals del segle XIX i principis del XX.

En conclusió, la Restauració Borbònica (1875-1923) es va caracteritzar per una monarquia constitucional amb limitacions democràtiques, el predomini del bipartidisme manipulat i un sistema en què la religió catòlica tenia un paper central. Tot i que la Constitució de 1876 reconeixia drets fonamentals, en la pràctica eren restringits, i l’Estat va utilitzar la repressió contra els moviments obrers i anarquistes. Això es reflecteix en la legislació de l’època i en el quadre de Ramon Casas, que denuncia la brutalitat de les autoritats davant les demandes populars. Aquest sistema va durar fins als primers anys del segle XX, però les tensions van desembocar en la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i, finalment, en la caiguda de la monarquia el 1931.