Espanya al Segle XIX: Societat, Economia, Dona i Emigració

Espanya al Segle XIX i Principis del XX: Societat, Economia i Canvis

La Dona a l'Espanya del Segle XIX: Rol Social i Lluita per Drets

La situació de les dones a l'Espanya del segle XIX estava profundament marcada pel predomini dels valors burgesos, així com pel catolicisme i el conservadorisme. Jurídicament, estaven sotmeses als homes i mancaven de drets polítics, amb un paper essencialment reduït al d'esposa i mare.

La industrialització va llançar moltes dones a les fàbriques, especialment les tèxtils. Aquestes ocupacions, juntament amb el servei domèstic i les feines agràries de recol·lecció i ramaderia, eren les més habituals entre les classes més pobres. Les dones de classe alta, en canvi, utilitzaven nombroses criades com a signe de distinció, pagant-los salaris de misèria. Com a conseqüència d'aquesta precarietat, la prostitució va augmentar significativament a les grans ciutats. Entre les joves de classe mitjana, era comú treballar com a institutrius i dames de companyia, i a mitjan segle van començar a aparèixer les primeres infermeres.

El Codi Civil espanyol de 1889 establia que la dona casada no tenia autonomia personal; els seus béns i ingressos havien de ser administrats per l'home. Els moviments feministes del segle XIX es van concentrar en la lluita per aconseguir el sufragi femení, un dret del qual estaven privades. El camí va ser llarg, ja que a Espanya no el van obtenir fins al 1931. Finalment, cal destacar els baixos nivells d'alfabetització femenina i les grans dificultats per accedir a estudis superiors.

Emigració Espanyola (S. XIX-XX): Causes, Destins i Impacte

Durant el segle XIX, la major part de la població espanyola vivia en zones rurals, dedicada principalment a activitats agràries. No va ser fins al primer terç del segle XX que la situació va començar a canviar, iniciant-se un important èxode rural. Molts espanyols, davant les grans dificultats per trobar feina i els baixos salaris tant al camp com a les indústries, van optar per emigrar a l'estranger.

Fins al 1880, l'emigració exterior era relativament baixa i es dirigia principalment al nord d'Àfrica (Algèria) i les Antilles, sobretot a Cuba. A partir de principis del segle XX, l'emigració va créixer notablement, convertint-se en una de les més elevades d'Europa, amb una destinació predominant a Sud-amèrica.

Principals Zones d'Emigració

Les principals zones d'emigració van ser:

• Galícia
• Cantàbric
• Canàries
• Balears
• La costa mediterrània (des d'Alacant a Cadis)

També va ser significativa la migració interior, de les zones rurals cap a les àrees industrialitzades com Barcelona, Bilbao o Madrid.

El Cas de les Illes Balears

A finals del segle XIX, més de vint mil persones van emigrar de les Balears. La majoria eren camperols, seguits pels treballadors del comerç i transports. El principal destí va ser Algèria, però també van ser importants les emigracions a Cuba, França i Argentina. Les causes principals van ser les crisis agràries de Mallorca, com la devastadora plaga de la fil·loxera.

Els municipis que més emigrants van tenir foren Felanitx, Andratx, Sóller i Manacor. A principis del segle XX, fins a la dècada de 1920, es va intensificar la sortida d'habitants; a diferència del segle XIX, la majoria van tornar a Mallorca al cap d'uns anys.

L'Economia Agrària a l'Espanya del Segle XIX

L'economia espanyola del segle XIX era predominantment agrària, tant agrícola com ramadera, i la gran major part de la població vivia en el món rural. El cultiu principal eren els cereals, destacant-ne la producció a la Meseta. Al nord, predominaven la patata i el blat de moro, mentre que al Llevant teníem l'arròs i els cítrics; a Catalunya i La Rioja, la vinya; i a Andalusia, l'olivera. Les principals exportacions de productes agraris eren taronges, vi i oli d'oliva.

Tipus de Propietat i Jornalers

Els tipus de propietat més estesos a la península eren:

• Latifundi: Grans extensions de cultius, típics d'Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa.
• Minifundi: Petites extensions de cultius, predominants al nord.

Cal destacar la important feina dels jornalers als latifundis, que constituïen una part significativa de la força laboral rural.

L'Agricultura Balear

Les Illes Balears també es dedicaven fonamentalment al món agrari. Els jornalers eren molt nombrosos a Mallorca, representant al voltant del 50% de la població. Els amos de les possessions se situaven a l'escaló més alt de la societat pagesa, per damunt dels quals només hi havia els grans propietaris, els senyors. La pagesia pobra estava dividida en diverses categories:

• Masovers de possessió
• Pastors
• Roters
• Jornalers
• Carboners i llenyaters

Els principals cultius balears eren cereals, llegums, olivar, vinya, ametllers, figueres i cítrics. A finals de segle, la plaga de la fil·loxera va afectar greument la vinya.

Aspectes Clau de l'Espanya Contemporània: Resum

A continuació, es presenten alguns dels aspectes més rellevants que van marcar l'Espanya de finals del segle XIX i principis del XX:

Nacionalismes

• Nacionalisme espanyol: Basat en la llengua, història i cultura castellanes.
• Nacionalismes perifèrics:
  • Catalanisme:
    • Bases de Manresa: Programa polític autonomista.
    • Lliga Regionalista: Liderada per Prat de la Riba i Cambó.
  • Nacionalisme Basc: Naixement del Partit Nacionalista Basc amb Sabino Arana.
  • Galleguisme: O Rexurdimento a Galícia, amb figures com Alfredo Brañas.
  • Regionalisme Andalús: Moviment liderat per Blas Infante.
  • Regionalisme Valencià: Representat per València Nova i Joventut Valencianista.
  • Regionalisme Mallorquí: Impulsat per Miquel dels Sants Oliver.

Economia

• Acceleració de la indústria i mecanització.
• Manteniment de la indústria tèxtil, alimentària i de calçat.
• Creació d'indústria de béns d'equip i química.
• Consolidació de la siderúrgia.
• Expansió minera.
• Creixement dels cultius d'horta i fruiters, i davallada vitícola a causa de la fil·loxera.

Societat

• Natalitat i mortalitat infantil molt elevades.
• Millora de l'alimentació i la higiene.
• Notable creixement demogràfic.
• Increment de la taxa d'urbanització.
• Major protagonisme de les classes urbanes.

Cultura

• Augment dels espectacles de masses.
• Augment de les societats recreatives i culturals.
• Augment de l'alfabetització.
• Desenvolupament del Noucentisme, Modernisme i Avantguardes.
• Santiago Ramón y Cajal, Premi Nobel de Medicina.

Gènere

• Progressiu protagonisme de la dona (en l'àmbit laboral i acadèmic).
• La dona continuava sense drets polítics.