Espanya al segle XIX: Població, Economia i Societat

Població

El creixement de la població a Espanya durant el segle XIX va ser moderat i inferior al d'altres països europeus. Això es va deure al manteniment de taxes de natalitat elevades i a una reducció escassa de la mortalitat.

La distribució de la població es va caracteritzar pel contrast entre la perifèria litoral, molt poblada, i el centre peninsular, escassament habitat. També hi va haver contrastos entre el medi rural i les ciutats, que van créixer a causa de l'èxode rural i els nous focus industrials a Catalunya, el País Basc i Madrid.

Agricultura i Transformacions

Abolició del Règim Senyorial

Els senyorius jurisdiccionals van passar a l'Estat, mentre que els senyorius territorials van esdevenir propietat particular.

Desamortització

La desamortització va consistir en la venda de béns amortitzats, vinculats a institucions com la noblesa, el clergat o els municipis, que fins aleshores no podien ser venuts.

• L'Estat va confiscar i subhastar els béns del clergat (desamortització de Mendizábal).
• Es va obligar els ajuntaments a vendre les seves terres (desamortització de Madoz).

Els objectius eren obtenir recursos per a l'Estat i facilitar l'accés dels camperols a la propietat de la terra. No obstant això, la venda per subhasta va beneficiar els grups adinerats, perjudicant els petits propietaris que no van poder comprar terres i es van arruïnar. Després de la venda, els arrendataris i jornalers també van resultar perjudicats, ja que els nous propietaris van endurir les seves condicions de treball.

Millores Agràries

Les millores agràries van ser limitades, centrant-se en l'augment de la superfície cultivada i en la lenta introducció d'avenços tècnics.

Indústria: La Primera Revolució Industrial

La primera revolució industrial, iniciada cap a 1830, va ser tardana i incompleta a Espanya.

Causes de l'Endarreriment Industrialitzador

1. Situació Política i Demogràfica: La inestabilitat política i el creixement demogràfic insuficient van limitar la demanda industrial.
2. Aspecte Econòmic: Les transformacions agràries van desviar capitals cap a la compra de terres desamortitzades, impedint la inversió en indústria i la demanda de productes industrials. El comerç interior es veia perjudicat per les deficiències del transport, i l'endarreriment tecnològic obligava a importar màquines noves.
3. Pla Social: Hi havia una escassa burgesia emprenedora disposada a invertir en la indústria.

Sectors Industrials

• Sector Tèxtil: Es va concentrar a Catalunya, utilitzant inicialment màquines hidràuliques i posteriorment de vapor.
• Sector Siderúrgic: Va iniciar-se a Andalusia (Marbella) davant la inexistència de carbó mineral. Posteriorment, es va traslladar a Astúries per l'abundància de carbó i, finalment, al País Basc per l'existència de mines de ferro.

Activitats Terciàries

1. Transport: La primera línia ferroviària va ser la de Barcelona-Mataró, seguida de la de Madrid-Aranjuez.
2. Comerç: El comerç interior va estar limitat per la baixa capacitat de compra. El comerç exterior va acusar la pèrdua del mercat colonial.
3. Finances i Capitalisme: Van sorgir nombroses societats anònimes i bancs. Es van crear les borses de Madrid i Barcelona.

Nova Societat de Classes

La societat estamental de l'Antic Règim va ser substituïda per una nova societat de classes. No obstant això, l'antiga noblesa terratinent va mantenir el seu poder, i el desenvolupament de la burgesia i del proletariat va ser escàs.

• Classe Alta o Dirigent: Integrada per l'antiga noblesa i l'alta burgesia. L'antiga noblesa terratinent va perdre privilegis però va consolidar la seva posició econòmica. L'alta burgesia, un grup reduït, obtenia ingressos del comerç i les finances. La burgesia industrial va tenir menys pes.
• Classe Mitjana: Incloïa els mitjans propietaris agraris i grups urbans com professions liberals i funcionaris.
• Classe Baixa: Formada al camp per petits propietaris i jornalers, i a les ciutats per treballadors assalariats.

Conflicts Socials

Els conflictes socials van tenir com a protagonistes els jornalers i els obrers industrials.

• Jornalers: Patint salaris baixos i desocupació estacional, van protagonitzar nombroses revoltes.
• Obrers Industrials: Van patir salaris baixos, falta d'assegurances i explotació de dones i nens.

El Moviment Obrer

Les primeres formes de protesta van ser la destrucció espontània de màquines. Posteriorment, es van formar associacions obreres, que van tenir una escassa importància fins que es va reconèixer la llibertat de reunió i associació durant el Sexenni Democràtic.

Context Valencià

Guerra del Francès

València va resistir tenaçment el setge de les tropes franceses. El general Suchet va arribar a dominar tot el regne, excepte Alacant i les comarques més meridionals. A les zones rurals, partides de guerrilles fustigaven les tropes franceses.

Primera Guerra Carlina

Les reformes liberals van ser truncades pel pronunciament del general Elío, que va reposar Ferran VII com a monarca absolut. La mort de Ferran VII va iniciar la Primera Guerra Carlina. El carlisme defensava els interessos de l'Església i de la petita noblesa. El cap carlí Ramon Cabrera va arribar fins a les portes de València i va conquerir Morella. El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra, però el carlisme va continuar ressorgint cada vegada que es produïa un buit de poder.

El triomf de la revolució liberal va suposar el reforçament de la política centralista imposada pels Borbó. La Comunitat Valenciana va quedar definitivament dividida en tres províncies.

Federalisme i Cantonalisme

El federalisme va anar guanyant adeptes a la Comunitat Valenciana. Proclamada la Primera República, els federalistes es van alçar contra el govern centralista i van proclamar cantons com els d'Alcoi, Xàtiva i Alacant, entre altres.

La història dels cantons va ser curta. Al cantó d'Alcoi va coincidir amb una vaga d'obrers. Per controlar la situació, van haver d'intervenir l'exèrcit i la Guàrdia Civil.

El fracàs del cantonalisme i el pronunciament del general Pavía van portar la Primera República cap a una via unitària i centralista, que va durar fins que a Sagunt el general Martínez Campos va proclamar la Restauració de la monarquia.

Economia i Societat Valenciana

La població valenciana va créixer malgrat l'alta mortalitat i l'emigració. Les tres capitals de província van duplicar la població en gairebé 100 anys.

Els cultius es van orientar cap a una agricultura comercial, predominantment de regadiu, afavorida per l'expansió del motor de reg i el treball intensiu de la terra.

La indústria manufacturera de la seda i la llana va entrar en crisi, mentre que es consolidava la indústria tèxtil a Alcoi.

La noblesa va ser substituïda per una burgesia emergent de comerciants i propietaris agraris. Les classes mitjanes estaven constituïdes per petits comerciants, empresaris i empleats públics. Els estrats més baixos de la societat estaven formats pels treballadors de la indústria i del camp.