Espanya 1959-1973: Desenvolupament Econòmic i Immobilisme Polític
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB
De la Dictadura a l'Etapa de Desenvolupament (1959-1973)
Pla d'Estabilització (1959)
- Obertura de l'economia espanyola a Europa (influència del "miracle alemany").
- Atracció d'inversió de capital estranger.
- Necessitat de reestructurar l'economia espanyola. Mesures aplicades:
- Disminució de les despeses de l'Estat.
- Augment dels impostos.
- Devaluació de la pesseta.
- Congelació dels salaris dels treballadors.
Transformació Agrícola
- Introducció de la mecanització i ús de fertilitzants.
- Augment del rendiment per hectàrea, reducció de la superfície cultivada (excepte cítrics).
- Fi de l'agricultura tradicional, excedent de mà d'obra rural i èxode rural cap a les ciutats.
- Destins de l'emigració:
- Treball a la indústria o la construcció a les ciutats espanyoles.
- Emigració a altres països d'Europa o Amèrica.
Desenvolupament Industrial
- Sectors clau: siderúrgia, automoció, indústria química i tèxtil.
- Entrada de capital estranger i implantació de multinacionals.
- Balança de pagaments deficitària.
- Fort dèficit energètic, necessitat d'importació.
- Gran dependència del petroli (vulnerabilitat davant la crisi del 1973).
- Inici de l'aposta per l'energia nuclear (centrals com Vandellòs i Zorita).
L'Auge del Turisme
- Nou motor econòmic durant els anys 60.
- Creixement exponencial: de 7 milions (1961) a 24 milions (1970) de turistes anuals.
- Desenvolupament d'infraestructures: complexos hotelers, càmpings, etc.
- Zones principals: Canàries, Balears, Costa Brava, Costa Daurada.
- Impacte negatiu: explotació excessiva del territori i destrucció del paisatge.
- Contribució clau per equilibrar la balança de pagaments.
- Fenomen compartit amb altres economies mediterrànies (Grècia, Itàlia, Iugoslàvia) que s'integren econòmicament a Occident.
- Contrast sociocultural entre el catolicisme tradicional i els nous costums introduïts pel turisme (moda, llibertat sexual, etc.).
Immobilisme Polític (1966-1969)
La liberalització econòmica impulsada pels tecnòcrates (vinculats a l'Opus Dei) no va tenir correspondència en l'àmbit polític, dominat per l'immobilisme i els sectors més durs del règim.
Esdeveniments Clau
- 1966: Llei de Premsa (Llei Fraga)
- Abans (1939-1966): Censura prèvia (excepte per a l'Església).
- Després (1966): S'elimina la censura prèvia però s'estableix la censura a posteriori i l'autocensura; no implicava llibertat de premsa real.
- 1967: Llei Orgànica de l'Estat
- Aprovada mitjançant un referèndum considerat "arbitrari".
- Pretenia funcionar com una mena de "Constitució" del règim franquista.
- 1969: Designació del Successor
- Franco designa Joan Carles de Borbó com a successor a títol de Rei.
- 1969: Tensions Internes al Règim
- Divisió entre faccions franquistes:
- Tecnòcrates: Partidaris d'una certa obertura i modernització econòmica (considerats "aperturistes" dins del règim).
- Immobilistes ("Búnquer"): Sectors més radicals (sovint vinculats a la Falange) contraris a qualsevol canvi.
- Divisió entre faccions franquistes:
- 1969: Cas MATESA
- Escàndol de corrupció per frau en exportacions de l'empresa MATESA, que implicava ministres tecnòcrates.
- Franco va resoldre la crisi nomenant un nou govern dominat per tecnòcrates, amb l'almirall Carrero Blanco com a vicepresident, reforçant el seu poder.
Els tecnòcrates prioritzaven el creixement econòmic i veien important l'acostament a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), però l'ingrés ple era impossible, ja que només s'acceptaven països democràtics.