Espanya 1959-1973: Desenvolupament Econòmic i Immobilisme Polític

De la Dictadura a l'Etapa de Desenvolupament (1959-1973)

Pla d'Estabilització (1959)

• Obertura de l'economia espanyola a Europa (influència del "miracle alemany").
• Atracció d'inversió de capital estranger.
• Necessitat de reestructurar l'economia espanyola. Mesures aplicades:
  • Disminució de les despeses de l'Estat.
  • Augment dels impostos.
  • Devaluació de la pesseta.
  • Congelació dels salaris dels treballadors.

Transformació Agrícola

• Introducció de la mecanització i ús de fertilitzants.
• Augment del rendiment per hectàrea, reducció de la superfície cultivada (excepte cítrics).
• Fi de l'agricultura tradicional, excedent de mà d'obra rural i èxode rural cap a les ciutats.
• Destins de l'emigració:
  • Treball a la indústria o la construcció a les ciutats espanyoles.
  • Emigració a altres països d'Europa o Amèrica.

Desenvolupament Industrial

• Sectors clau: siderúrgia, automoció, indústria química i tèxtil.
• Entrada de capital estranger i implantació de multinacionals.
• Balança de pagaments deficitària.
• Fort dèficit energètic, necessitat d'importació.
• Gran dependència del petroli (vulnerabilitat davant la crisi del 1973).
• Inici de l'aposta per l'energia nuclear (centrals com Vandellòs i Zorita).

L'Auge del Turisme

• Nou motor econòmic durant els anys 60.
• Creixement exponencial: de 7 milions (1961) a 24 milions (1970) de turistes anuals.
• Desenvolupament d'infraestructures: complexos hotelers, càmpings, etc.
• Zones principals: Canàries, Balears, Costa Brava, Costa Daurada.
• Impacte negatiu: explotació excessiva del territori i destrucció del paisatge.
• Contribució clau per equilibrar la balança de pagaments.
• Fenomen compartit amb altres economies mediterrànies (Grècia, Itàlia, Iugoslàvia) que s'integren econòmicament a Occident.
• Contrast sociocultural entre el catolicisme tradicional i els nous costums introduïts pel turisme (moda, llibertat sexual, etc.).

Immobilisme Polític (1966-1969)

La liberalització econòmica impulsada pels tecnòcrates (vinculats a l'Opus Dei) no va tenir correspondència en l'àmbit polític, dominat per l'immobilisme i els sectors més durs del règim.

Esdeveniments Clau

• 1966: Llei de Premsa (Llei Fraga)
  • Abans (1939-1966): Censura prèvia (excepte per a l'Església).
  • Després (1966): S'elimina la censura prèvia però s'estableix la censura a posteriori i l'autocensura; no implicava llibertat de premsa real.
• 1967: Llei Orgànica de l'Estat
  • Aprovada mitjançant un referèndum considerat "arbitrari".
  • Pretenia funcionar com una mena de "Constitució" del règim franquista.
• 1969: Designació del Successor
  • Franco designa Joan Carles de Borbó com a successor a títol de Rei.
• 1969: Tensions Internes al Règim
  • Divisió entre faccions franquistes:
    • Tecnòcrates: Partidaris d'una certa obertura i modernització econòmica (considerats "aperturistes" dins del règim).
    • Immobilistes ("Búnquer"): Sectors més radicals (sovint vinculats a la Falange) contraris a qualsevol canvi.
• 1969: Cas MATESA
  • Escàndol de corrupció per frau en exportacions de l'empresa MATESA, que implicava ministres tecnòcrates.
  • Franco va resoldre la crisi nomenant un nou govern dominat per tecnòcrates, amb l'almirall Carrero Blanco com a vicepresident, reforçant el seu poder.

Els tecnòcrates prioritzaven el creixement econòmic i veien important l'acostament a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), però l'ingrés ple era impossible, ja que només s'acceptaven països democràtics.