Espanya 1921-1930: Crisi, Dictadura i Pacte de Sant Sebastià

El Desastre d'Annual i la Crisi de la Restauració

La crisi de la Restauració es va agreujar amb el Desastre d'Annual el 1921. La idea era controlar la zona de costa sota control del protectorat espanyol, però que no es controlava de manera formal. El general Silvestre va organitzar una acció militar per portar la tropa a Annual, apropar-se a Alhucemas i expulsar les tropes insurgents del territori. L'operació militar es va organitzar entre juliol i agost de 1921. L'exèrcit, després del Desastre, es va moure de forma desorganitzada, generant encara més baixes. El mateix general Silvestre va morir en circumstàncies desconegudes. Es parla de més d'11.000 soldats morts. Les tropes liderades per Abd El Krim van massacrar les tropes espanyoles que es movien descontrolades per la zona.

Això va obrir una nova crisi que es va intentar resoldre amb una investigació encarregada al general Picasso (familiar del pintor). La crisi era doble: es parla de més d'11.000 víctimes, però també hi va haver 400 soldats presos com a ostatges. Les unitats demanaven un rescat al govern espanyol per alliberar els soldats. Hi ha una doble mirada: el sector de famílies que pressionaven per alliberar-los (9.000.000 de pessetes) i els africanistes, que es negaven a negociar amb ells. Finalment, es va pagar el rescat, fet que va provocar una nova caiguda del govern.

L'Expedient Picasso va acumular centenars de folis, en el qual va participar el general Batet. S'estén la idea que la responsabilitat és del monarca Alfons XIII, qui va animar Silvestre a intervenir per aconseguir una victòria ràpida i recosir les ferides nacionals. Primo de Rivera començava a entrevistar-se amb altres militars a favor d'un pronunciament. No va rebre un sí rotund, però sí que va aconseguir que el missatge arribés a Alfons XIII. Aquesta no contundència va fer que cada vegada Primo de Rivera es veiés amb força per encapçalar un cop d'estat.

En aquest informe, el general Picasso analitzava les causes del desastre i establia responsabilitats, entre elles la del general Silvestre, el qual va actuar de forma irresponsable i temerària.

Causes de la Crisi de la Restauració (1923)

• Intervencionisme del rei en la vida política.
• Feblesa i divisió dels partits dinàstics.
• Conflictes com la Setmana Tràgica, la triple crisi del 1917 i el Desastre d'Annual.
• Creixement de l'oposició: moviment obrer, nacionalisme català i republicanisme.
• Malestar de l'exèrcit i creixent conservadorisme.
• Influència de les reformes regeneracionistes.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Directori Militar (1923-1925)

Aquesta serà l'etapa més exitosa i la que donarà a Primo de Rivera el poder. Serà l'etapa més repressiva, on especialment es perseguirà el moviment anarquista i tot allò que estigués al voltant de la CNT, que es considerava responsable del desordre social.

Ordre públic i repressió

Persecució del moviment obrer, especialment anarquisme i comunisme. La repressió i persecució aconseguirà allò que els sectors burgesos havien reclamat: millorar la situació caòtica que patia el país. El 1927 neix la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que acabarà controlant el moviment anarquista durant els anys de la República.

Nacionalisme català i basc

La repressió anirà lligada a la persecució de tot allò que fos nacionalisme català i basc. La Lliga Regionalista, que no havia vist malament el cop d'estat i que no afectaria el món catalanista i la Mancomunitat, va veure com des del principi es perseguia tot allò vinculat al catalanisme polític i cultural (es van tancar escoles, es va prohibir la llengua i es va tancar la Mancomunitat el 1925). Els projectes catalanistes faran una deriva cap a l'esquerra i cap a propostes independentistes. Hi haurà sectors opositors a la dictadura militar, especialment durant l'etapa de la II República.

Aprovació de l'Estatut Municipal (1924)

Llei que va servir per donar més autonomia i recursos als ajuntaments, que estaven lligats per una llei dels anys 1870 i que estaven controlats pels designis de Madrid (pressupostos i propostes). S'eliminen les restriccions amb l'aprovació de l'Estatut, que organitzava la manera de com s'havien d'escollir els ajuntaments, havent-hi dues maneres:

1. Mirada corporativa: part dels ajuntaments havien de ser escollits a través dels òrgans de govern.
2. Sufragi: a nivell de poder escollir uns representants i dins d'aquest sufragi hi havia la possibilitat que algunes dones poguessin votar, un col·lectiu concret (dones vídues i solteres majors de 23 anys).

Projecte que pretén nacionalitzar les masses. Primo de Rivera pensa que per incorporar el seu projecte han de nacionalitzar les masses, una manera que tenen és actuant al món municipal. Busquen incorporar part de la societat en el projecte i, a més a més, sense haver-hi risc que es descontrolin les classes populars. Durant aquests anys, però, no va haver-hi cap elecció municipal, es va seguir escollint de forma corporativa.

Liquidació del tema marroquí

Primo de Rivera era partidari d'abandonar el Marroc, però tenia por que amb aquesta idea el cessessin del càrrec. Canvia la seva visió per evitar posar-se en contra dels militars africanistes, que en cap cas haguessin acceptat abandonar el Marroc. El monarca tampoc volia abandonar el Marroc. Primo de Rivera havia assolit una amistat amb el general Pétain, amb qui havia après durant la Primera Guerra Mundial. Pétain era el responsable de controlar el territori marroquí francès, que tenia les mateixes problemàtiques que el territori espanyol.

Es produirà una aliança francoespanyola per actuar de manera conjunta al territori: el desembarcament d'Alhucemas del 8 de setembre de 1925, que serà un èxit per a les tropes franceses i espanyoles que aconsegueixen el territori dominat per Abd El Krim, que es rendeix el 1926.

Utilització d'armament químic: durant aquests anys, Espanya serà dels primers països que utilitzarà armes químiques contra la població civil amb l'objectiu d'acabar amb la insurgència.

Directori Civil (1925-1930)

Primo de Rivera canvia el seu projecte, entrant ministres civils, com Calvo Sotelo, ministre d'Economia durant aquesta etapa. El directori civil tindrà l'objectiu de consolidar la dictadura mitjançant dos elements:

Creació d'un partit polític únic (1925): la Unió Patriòtica

Únic partit legalitzat on tots els col·laboradors hauran d'afiliar-se. És un partit polític artificial, que tindrà una gran afiliació, amb gairebé 1 milió de persones, però que en el moment que la dictadura caigui, el partit també es veurà afeblit perquè no hi havia una fidelitat prèvia al partit.

Creació d'una Assemblea Nacional Consultiva

No s'escollirà per sufragi, sinó entre les persones que la Dictadura consideri. És un parlament corporativista que copiarà el model italià i que té l'objectiu de donar suport a l'activitat del dictador. En aquest moment hi ha un apropament al feixisme. El mateix Alfons XIII i Primo de Rivera aniran a Itàlia i contactaran amb Mussolini, on el dictador italià aconsella a Primo de Rivera certes maneres, com la redacció d'una Constitució que consolidi el projecte de dictadura.

Entre 1926 i 1928 es prepara la Constitució, però serà paralitzada per l'oposició del monarca a la dictadura a partir de 1928. El mateix monarca s'adona que si s'aprova la Constitució, el seu pes monàrquic serà molt menor. S'inicia una de les esquerdes que patirà la dictadura de Primo de Rivera.

Projectes econòmics

Buscaran acabar amb la crisi econòmica derivada del final de la I Guerra Mundial. Es posa en marxa una política de grans obres públiques. Serà un projecte vinculat a la dictadura i que s'apropa al feixisme, economia tutelada completament per l'estat i que en alguns aspectes intenta apropar-se a l'autarquia i que es recolza en la construcció de grans infraestructures, pagades des de l'estat i que donin feina a la població per revertir l'atur i la crisi econòmica:

1. Electrificació de zones rurals.
2. Construcció de xarxes viàries.
3. Racionalització de recursos hidrogràfics.

Fundació de bancs paraestatals de finançament i crèdit

• Banc Exterior d'Espanya
• Banc Hipotecari
• Banc de Crèdit Industrial

Crear grans monopolis per proporcionar a l'estat ingressos

• CINE (Companyia Telefònica Nacional d'Espanya, 1924)
• CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis, SA, 1927)

Turisme i exposicions universals: a Sevilla (relacions Espanya i Amèrica) i Barcelona (Exposició Universal).

En l'àmbit social: control de l'atur i les mobilitzacions

1. Obres públiques.
2. Jurats Mixtos (arbitratge laboral): tolerància amb la UGT i intolerància vers la CNT.
3. Paternalisme social (política d'habitatges, foment de la previsió social).

La Dictablanda i el Pacte de Sant Sebastià

El 30 de gener de 1930 es produeix la dimissió de Primo de Rivera. S'entra a la Dictablanda, ja que el rei nomena el general Dámaso Berenguer, que intentarà tornar al règim de 1876. Quan Primo de Rivera dimiteix, torna a Barcelona, intentarà algun moviment per tornar al poder, però fracassa, i es traslladarà a París on morirà per un atac de diabetis.

Mentre el monarca no vol cedir el seu projecte, l'oposició es comença a organitzar per portar Espanya a una nova República. El 17 d'agost de 1930, aquesta oposició de manera semiclàndestina es trobarà a Sant Sebastià i d'aquesta trobada neix el Pacte de Sant Sebastià, que té com a principals objectius portar Espanya cap a un projecte republicà amb una nova constitució.