Espanya 1918-1923: Crisi, Vaga Canadenca i Cop d'Estat

La Descomposició del Règim de la Restauració (1918-1923)

La campanya autonomista catalana

Poc després del final de la Primera Guerra Mundial (novembre 1918), la Lliga Regionalista, juntament amb altres, va lliurar al govern de Madrid el document Bases per a l'Autonomia de Catalunya, on es reivindicava un poder autònom per als catalans. El Parlament espanyol va elaborar un projecte d'estatut d'autonomia, però es va abandonar. La simple possibilitat que Catalunya tingués un estatut d'autonomia va provocar un moviment anticatalanista que es va iniciar a la premsa de Madrid i es va estendre per Espanya. Aquesta campanya va incloure manifestacions i boicots.

La Vaga de la Canadenca

Després de la Primera Guerra Mundial, els treballadors d'una empresa de Barcelona, "la Canadenca", van fer vaga per demanar millores. El sindicat CNT va aconseguir la solidaritat amb els treballadors de la Canadenca i altres empreses industrials de Barcelona també van fer vaga. El govern de Madrid va optar perquè personal militar substituís els treballadors en vaga. La situació es va radicalitzar i es va transformar en una vaga general que va afectar també altres sectors. Davant d'aquesta situació, es van reunir representants del govern i dels empresaris, i tots ells van signar un acord basat en 4 punts:

• Readmissió dels treballadors acomiadats.
• Compromís de posar en llibertat els treballadors detinguts.
• Augment del sou dels treballadors.
• Jornada laboral de 8 hores.

Alguns treballadors detinguts pels militars no van sortir de la presó i es va tornar a la vaga. El govern de Madrid va declarar l'estat de guerra. Els empresaris van amenaçar amb el tancament de totes les fàbriques si no es tornava a la feina. Finalment, es va acabar la vaga perquè la majoria de treballadors, en no tenir cap mena d'ingrés econòmic, van veure com la seva situació empitjorava.

El pistolerisme

• Dins de la CNT hi havia grups com, per exemple, "Los Solidarios", que eren partidaris de provocar una revolució i, per això, van atemptar contra empresaris, obrers d'altres tendències ideològiques i contra les autoritats. Fins i tot es va arribar a assassinar, el 1921, el president del govern Eduardo Dato.
• La violència anarquista va provocar que els empresaris formessin els anomenats Sindicats Lliures (1919) per atemptar contra els anarquistes. Els empresaris van comptar amb la complicitat del govern espanyol amb l'anomenada Llei de fugues. Aquesta llei permetia a la policia i a la Guàrdia Civil disparar contra els detinguts en cas que volguessin fugir.
• La situació va ser especialment greu a Catalunya, amb molts sindicalistes detinguts, empresonats i d'altres assassinats com, per exemple, Salvador Seguí o Francesc Layret, que era un advocat que defensava els treballadors.
• En altres territoris d'Espanya també hi va haver violència social. Entre 1918-1921 es coneix com el trienni bolxevic, fent referència a la Revolució Russa. Durant aquest trienni bolxevic es van produir actuacions violentes dels treballadors del camp que van incloure la destrucció de collites i l'ocupació de finques.

El desastre d'Annual

A la Conferència d'Algesires (1906), França i Espanya es van repartir el Marroc. A Espanya li va tocar el Rif (zona muntanyosa i amb població amaziga), amb Abd el-Krim com a líder. El general Manuel Fernández Silvestre va iniciar un avanç, això va provocar un problema perquè van morir el general Fernández Silvestre juntament amb uns 13.000 soldats.

• Aquest moment és conegut com el desastre d'Annual (1921) i va crear un gran desànim entre la població espanyola. Es va viure, a nivell social, un moment semblant al desastre de 1898 amb les pèrdues de les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. El govern de Manuel Allendesalazar va dimitir i el va substituir Antonio Maura. Es va anomenar una comissió al Congrés dels Diputats per obtenir la veritat (l'expedient Picasso), que va donar totes les responsabilitats al general Silvestre, que hi havia mort. Els sectors que defensaven la monarquia van fer tot el possible perquè no es posés al descobert la possible responsabilitat del rei Alfons XIII en l'avanç.

La dictadura de Primo de Rivera

El cop d'estat

Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya el 1923, amb tots els problemes que Espanya tenia, va decidir fer un cop d'estat el 13 de setembre de 1923. Tots els capitans generals d'Espanya, a excepció del de València, li van donar suport. Per això, de forma ràpida, el cop d'estat triomfa, i el mateix rei Alfons XIII hi està conforme i, dos dies després, l'anomena president del govern.

Les causes del cop d'estat militar són les següents:

• Els militars no estaven d'acord que Catalunya tingués un estatut d'autonomia perquè pensaven que després vindria la independència.
• A Espanya hi havia una situació econòmica molt dolenta que provocava una sèrie de conflictes socials.
• Les vagues i el pistolerisme eren freqüents i la burgesia demanava solucions de força.
• El desastre d'Annual va provocar una desconfiança dels militars cap als polítics i els sectors conservadors del país volien solucions dràstiques.

Quan el general Primo de Rivera rep l'ordre del rei de formar un govern, es va crear el Directorio Militar, un govern format per militars que va adoptar mesures pròpies d'una dictadura. Els ajuntaments i diputacions d'Espanya es van dissoldre. A conseqüència del suport que Primo de Rivera va tenir, es va crear una nova força política que va ser la Unión Patriótica.

La política de la dictadura i la fi de la guerra del Marroc

La política anticatalana

Durant el 1924, el govern del general Primo de Rivera va desmantellar la feina cultural, educativa i social de la Mancomunitat de Catalunya fins a arribar a la seva dissolució el 20 de març de 1925. La Mancomunitat tenia la seva seu central al Palau de la Generalitat i aquest es va espanyolitzar.

• Molts carrers de Catalunya que tenien nom català van canviar el seu nom. Un exemple d'aquestes transformacions: Plaça de les Glòries Catalanes → Plaza de las Glorias Nacionales.
• Es van clausurar centenars d'entitats catalanistes i molts diaris es van deixar de publicar. Es va prohibir l'ús públic de la bandera catalana, la sardana i l'ensenyament de la llengua catalana. També es van prohibir els Jocs Florals. Fins i tot el FC Barcelona va ser castigat.