Espanya 1917-1923: Crisi, Vaga General i Cop d'Estat

La crisi del 1917

L'impacte de la Gran Guerra

L'estiu del 1914, durant el govern conservador d'Eduardo Dato, va esclatar la Primera Guerra Mundial. El govern va declarar la neutralitat d'Espanya, la qual cosa va permetre exportar productes industrials i agraris, pels quals els països combatents estaven disposats a pagar. Els empresaris van poder fer grans negocis. L'exportació d'una gran part de la producció va provocar una pujada dels preus interiors, però no va anar acompanyada d'un augment equivalent dels salaris. L'encariment de la vida es va convertir en un problema per a les classes populars com a conseqüència de la pujada del preu de molts productes bàsics. El conflicte social a causa de l'empitjorament de les condicions de vida va anar creixent de manera imparable fins a desembocar en el moviment vaguístic del 1917.

La crisi del 1917

La protesta militar

L'exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d'oficials en relació amb el de soldats. La inflació havia comportat la disminució del valor real dels baixos salaris militars. El fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de juntes de defensa, associacions de militars que es van anar constituint a la majoria de les guarnicions. Les juntes reclamaven un augment salarial, s'oposaven als ascensos per mèrits de guerra i reivindicaven l'antiguitat com a únic criteri. El juny del 1917 van elaborar un manifest que culpava el govern dels mals de l'exèrcit i del país i feia una crida a la renovació política utilitzant un llenguatge de caire regeneracionista.

La crisi política

El 1916 el govern era en mans d'un gabinet liberal presidit per Romanones que va decidir clausurar les Corts. El 1917 el conservador Dato va tornar a ser cap del govern i, a mitjan mes de juny, una representació de diputats va reclamar la reobertura de la cambra. El govern s'hi va negar i, com a resposta, va declarar l'estat d'excepció i va endurir la censura de premsa. A iniciativa de la Lliga Regionalista, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de parlamentaris catalans, que va exigir reformar el sistema polític i descentralitzar l'Estat. Des de l'Assemblea es va convocar una reunió de tots els diputats i senadors espanyols. El govern va prohibir la convocatòria, que es va celebrar el 19 de juliol a Barcelona. Malgrat la celebració d'una segona reunió a Madrid, el moviment parlamentari va desaparèixer sense haver aconseguit la reforma constitucional. Cal cercar les causes del fracàs en el fet que ni les forces monàrquiques ni les juntes de defensa van donar-hi suport i també en les discrepàncies entre els catalanistes conservadors i els grups d'esquerra. A més, la vaga general de l'agost va inhibir les forces burgeses davant el temor d'un esclat revolucionari.

La vaga general revolucionària

El 1916 ja s'havia produït un moviment vaguístic important i, el març del 1917, les centrals sindicals CNT i UGT van acordar de signar un manifest conjunt per instar el govern a intervenir per aturar la pujada dels preus. A l'agost, la UGT va fer una crida a la vaga general. La protesta es va estendre per tot Espanya i va adquirir un caràcter polític perquè les forces obreres convocants reclamaven la fi de la monarquia, la formació d'un govern provisional que convoqués corts constituents i la implantació d'un sistema republicà. La vaga va tenir una incidència molt desigual. El govern va declarar la llei marcial i va ordenar a l'exèrcit sufocar el moviment. La vaga general va fracassar i no va aconseguir el suport d'altres sectors, però la contundència de la repressió va afeblir encara més el règim i va radicalitzar l'oposició obrera.

La dictadura de Primo de Rivera

El 13 de setembre de 1923, Primo de Rivera va fer un cop d'estat.

Causes del cop militar

El cop d'estat va ser una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que passava el país, la inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari. El dictador va anunciar la seva intenció d'acabar amb el caciquisme i posar fi a la corrupció política, la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional, però el que volia era més aviat evitar que el règim polític es democratitzés. Va influir-hi també el desastre d'Annual.

La reorganització de l'estat

Va tenir dues fases: fins al 1925 va governar un directori militar, però després va passar a ser un directori civil, tot i que els militars van seguir sent importants.

• Directori militar: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, prohibició de les activitats dels partits polítics i sindicats, militarització de l'ordre públic, repressió a l'obrerisme. Primo de Rivera juntament amb França va aconseguir posar fi al conflicte del Marroc.
• Directori civil: institucionalització del règim, es va prendre com a model el feixisme italià i es va crear una Assemblea Nacional Consultiva.