Espanya 1900-1931: Canvis Socials i Polítics

Espanya a principis del segle XX (1900-1931)

El govern va prometre tornar a la normalitat constitucional amb tanta lentitud que l'oposició va interpretar que volia evitar les reformes. La CNT va començar a reconstruir-se, la UGT i el PSOE s'oposaven a la monarquia, i el republicanisme i el nacionalisme perifèric es van aglutinar en un front comú per instaurar la república amb la signatura del Pacte de Sant Sebastià (agost 1930). Francesc Macià (futur 1r president de la Generalitat) va provocar un intent de cop d'estat (1926).

Canvi demogràfic (1900-1930)

A Espanya va disminuir la taxa de mortalitat i la taxa de natalitat es va mantenir alta. A Catalunya van disminuir tant la taxa de mortalitat com la de natalitat. Va començar l'emigració de la població dels camps cap als nuclis urbans (les capitals de província guanyen habitants). Catalunya es va convertir en terra de rebuda d'immigrants procedents de la resta d'Espanya (increment vertiginós de la població). Els moviments migratoris seguien una ruta relativament constant (focus principals d'atracció: Barcelona, Madrid, Bilbao i Sevilla). Hi va haver un descens de la població dedicada a l'agricultura.

En resum, durant els primers 30 anys del segle XX va augmentar la població absoluta, la població urbana i el creixement vegetatiu. Hi va haver una constant emigració del camp a la ciutat i un descens important de la població dedicada al sector primari. Als anys 30, Espanya era un país predominantment agrari.

Tensions socials al camp

Les causes principals de les tensions socials al camp eren: la concentració de la propietat de la terra en poques mans, la presència a la mateixa zona d'un nombre elevadíssim de jornalers, els dubtes que generava en els camperols el fet que els terratinents fossin legítimament els propietaris de la terra, la inexistència de recursos econòmics per ocupar l'excedent de població camperola i l'oscil·lació dels preus dels productes del camp al mercat.

Unió de Rabassaires (1891)

Els pagesos revoltats van declarar les vinyes en vaga a aquells propietaris que no volien negociar un altre contracte, perquè si feia mal temps i les rabasses morien, es quedaven sense feina.

Evolució de la indústria

• Diversificació dels sectors (producció més diversa).
• Augment de la productivitat de la mineria.
• Conjuntures econòmiques (Espanya es beneficia dels conflictes mundials).

Indústria catalana

Depenia molt de l'exterior pel que fa a les primeres matèries i l'energia.

Evolució del moviment obrer

Les condicions de vida i laborals eren dolentes. Hi havia dos tipus d'ideologies sindicals: anarquistes (CNT) i socialistes (UGT).

Dinàmica social

Les tensions socials van derivar en vagues i la repressió de la Guàrdia Civil. El 1917 hi va haver una vaga general que va aconseguir canvis en el moviment obrer (dret de vaga, pujada de sous, no treballar de nit, no treballar els diumenges). Finalment, es va aconseguir la jornada de 8 hores i un augment dels sous.

Condició femenina

La dona burgesa tenia una bona vida, però la dona camperola no tenia dret a res (explotada per l'home, sou inferior, tasques domèstiques, discriminada davant la llei en el treball i l'adulteri). Si l'home la maltractava, no podia fer res. Primers canvis: més control de la natalitat, comença a participar en àmbits polítics, dignificació del sou femení, reivindicació de l'educació.

Context històric: 1931

El 1930, Primo de Rivera va dimitir i Alfons XIII va encarregar la formació d'un nou govern a Dámaso Berenguer. El retorn a l'antic règim polític anterior a la dictadura va resultar impossible per tres raons:

1. Els partits dinàstics (conservador i liberal) van perdre suport.
2. Alfons XIII estava desprestigiat per haver donat suport a Primo de Rivera durant la dictadura.
3. Els partits antidinàstics (republicans i socialistes) es van ajuntar i van signar el Pacte de Sant Sebastià.

Pacte de Sant Sebastià (1930)

Objectius: crear un govern provisional que convoqués Corts Constituents, aprovés una nova Constitució i un nou estatut d'autonomia per a Catalunya. Per proclamar la república i enderrocar la monarquia, van coincidir en el dia (15 de desembre): insurrecció d'unitats de l'exèrcit (partidàries de la república) i convocatòria d'una vaga general. La mala sincronització de les accions per instaurar la República va fer que fracassessin.

El febrer de 1931, Berenguer va dimitir i Juan Bautista Aznar va ser nomenat president. Aquest va convocar eleccions municipals el 12 d'abril a favor de la república i van obligar el rei a exiliar-se. El 14 d'abril es va formar un govern provisional de la república, presidit per Niceto Alcalá Zamora. A Catalunya, Francesc Macià (líder d'ERC) va proclamar a Barcelona la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. El govern provisional va convocar eleccions legislatives (legals) el 28 de juny, mentre actuava per decret (va crear diferents decrets) en quatre direccions:

1. Camp: jornada de 8 hores i obligació dels propietaris de cultivar les terres si no volien que el seu usdefruit passés als treballadors (la terra és de qui la treballa).
2. Educació: establiment d'una xarxa de biblioteques i creació de noves escoles i noves places de mestres.
3. Exèrcit: creació de la Guàrdia d'Assalt (cos de policia armada moderna i de fidelitat republicana) i reducció del nombre excessiu de comandaments i divisions de l'exèrcit (mitjançant les jubilacions i l'anul·lació dels ascensos militars obtinguts durant la Dictadura).
4. Església: destitució del cardenal que proclamava missatges contra la república, però els bisbes es van posicionar políticament donant suport al cardenal. L'11 de maig hi va haver una crema de convents i, davant de la passivitat de les forces d'ordre públic, molts catòlics van començar a veure la república com a anticatòlica.

Les Corts

Les Corts (de centre i esquerra) van redactar el 28 de juny una nova Constitució que va ser aprovada el desembre de 1931. Reflectia els valors laics i esquerrans de la majoria política, ja que aquesta majoria no va tenir la voluntat de consens. Manifestava l'anticlericalisme (constitucional) degut al fet que atribuïen el retard de la societat espanyola a l'Església, que havia controlat fins llavors l'ensenyament.