Espanya (1900-1923): Demografia, Economia i Moviment Obrer

1. L'Evolució Demogràfica a Espanya (1900-1923)

El 1900, Espanya comptava amb 18,5 milions d'habitants. Es pot parlar d'una recuperació demogràfica després de la crisi de finals de segle. Es va produir un notable descens de la mortalitat, tot i que en paral·lel es va començar a percebre un cert descens de la natalitat. També van ser molt importants els processos migratoris interns cap a Catalunya, el País Basc, Astúries i Madrid. L'origen d'aquestes migracions es trobava a Andalusia, Extremadura i Múrcia. El creixement de les ciutats va ser notable. Per exemple, a Andalusia, tot i ser una zona predominantment agrícola, la seva població urbana va arribar a superar el mig milió d'habitants el 1900, amb Sevilla i Màlaga com les ciutats més poblades. En alguns casos, el creixement natural es va veure limitat per l'emigració. La Primera Guerra Mundial va limitar el flux migratori exterior, que posteriorment es recuperaria com a única sortida davant l'immobilisme social i polític.

L'estructura de la població era majoritàriament jove i agrària. Les xifres d'analfabetisme eren escandaloses, sobretot a Andalusia. L'educació havia estat una de les grans preocupacions del regeneracionisme de Joaquín Costa.

Els governs liberals van plantejar unes noves relacions amb l'Església (la Llei del Cadenat), amb la finalitat d'impedir que s'instal·lessin noves ordres religioses a Espanya.

2. Canvis Econòmics i Sectors Productius

2.1. El Sector Primari

Agricultura

Cal assenyalar la crisi cerealista que es va produir, tot i la millora de les tècniques de cultiu i la incorporació d'adobs i maquinàries, que van permetre un augment progressiu de les collites de blat. La vinya no s'havia recuperat de la crisi de la fil·loxera. Els primers intents de creació de Consells Reguladors per normalitzar la producció vinícola van tenir lloc als anys trenta. L'olivar, monocultiu d'extenses regions, l'oli seguia sent un producte d'exportació. Els fruits del Llevant i Múrcia (cítrics i remolatxa sucrera) van tenir un gran desenvolupament gràcies també a l'exportació.

Ramaderia

Es trobava immersa en una gran crisi. L'excessiva població activa del sector es va convertir en un gran factor recessiu. A això cal sumar-hi el feble mercat interior i exterior, i que la política agrària afavoria el gran propietari latifundista.

Mineria

La mineria, en canvi, no cessava d'augmentar la seva producció.

2.2. El Sector Secundari

Indústria

La pèrdua de l'imperi colonial ultramarí va repercutir greument en la indústria tèxtil. Aquesta indústria no es va arribar a recuperar fins que va augmentar la demanda durant la Primera Guerra Mundial. El sector secundari d'aleshores es caracteritzava per una forta regionalització, per una clara dependència de les inversions estrangeres i per un proteccionisme emparat per les decisions governamentals.

2.3. El Sector Terciari

El creixement dels grans bancs va suposar per a l'economia espanyola una reinversió de 2.000 milions de pessetes. El boom artificial de l'economia, produït per la Primera Guerra Mundial i la utilització de mesures polítiques que van donar estabilitat al país, va influir en la balança econòmica, que reflectia clarament les fluctuacions provocades pel conflicte.

3. Cap a una Societat Capitalista

Durant el regnat d'Alfons XIII, Espanya va començar a convertir-se en una societat capitalista. Això va repercutir en la vida laboral de la classe obrera: van pujar els salaris i es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores. On no hi va haver millores va ser en les condicions de vida de la població camperola, una mà d'obra amb escassa capacitat negociadora davant el mercat de treball. El salari d'un jornaler andalús era la meitat del que percebien els obrers de la indústria. Aquest grup social contrastava fortament amb altres grups socials com la burgesia industrial i la classe mitjana.

4. El Moviment Obrer i les Seves Tendències

4.1. Fases del Desenvolupament del Moviment Obrer

• 1881-1898: Reconstrucció sindical i aparició de la socialdemocràcia. En aquest període es van fundar el PSOE i la UGT.
• 1898-1914: Expansió del sindicalisme. Es produeix la creació de la CNT.
• 1914-1923: Crisi del sindicalisme obrer.

4.2. Les Diverses Tendències del Moviment Obrer

Moviment Sindical: La CNT

• La CNT (Confederació Nacional del Treball) es va convertir en la principal representant de l'anarcosindicalisme, amb gran influència entre els obrers i camperols fins a la Guerra Civil espanyola. Les seves bases s'assentaven en el rebuig als partits polítics i el recurs a l'acció directa. Va ser especialment activa a ciutats com Barcelona i a Andalusia.

Partits Polítics: El PSOE

• El PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) va evolucionar des del seu programa original (abolició de classes, socialització de la propietat i conquesta del poder polític per la classe treballadora) cap a posicions més pràctiques. Van tractar de diferenciar-se dels anarquistes i republicans. L'acció del PSOE es va basar en la legalitat, la plena acceptació de la democràcia parlamentària i la moderació de les reivindicacions. En el context polític, aquesta política aïllacionista del PSOE no va donar, en principi, bons resultats. Després de la Setmana Tràgica, es va rectificar, i l'acció conjunta de socialistes, republicans i liberals va fer caure el govern. El pas següent va ser la formació d'una conjunció republicanosocialista. El 1917, el PSOE va posar fi a l'aliança amb els republicans, i el 1921, les Joventuts Socialistes van crear el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Altres Tendències Ideològiques

• Catolicisme: Després de la Primera Guerra Mundial, va sorgir la Confederació Nacional Catòlic-Agrària (CNCA).
• Republicanisme: Molt menys radical que l'anarquisme i el socialisme, però amb influència en àmplies capes socials i, sobretot, entre els intel·lectuals de l'època. Es va dividir en dues grans formacions: el Partit Radical i el Partit Reformista. Ambdós es caracteritzaven per ser un moviment social amb vocació reformista, defensor de la idea de progrés, del foment de la cultura i la ciència, i, per descomptat, anticlerical.
• Catalanisme: Recolzat per les classes mitjanes i altes de Catalunya, demanava l'autonomia.
• Nacionalisme Andalús: Va aparèixer l'andalucisme històric, dirigit per Blas Infante, amb un projecte regeneracionista que es proposava acabar amb el caciquisme.