Espais Protegits i Paisatges: Gestió Ambiental a Espanya i Catalunya

Espais Protegits a Espanya: Biodiversitat i Conservació

El 1970, la UNESCO va iniciar el projecte L’home i la biosfera, que tenia com a objectiu conciliar la necessitat d’un desenvolupament sostenible amb la possibilitat d’entendre el medi com un recurs natural. Amb aquesta finalitat es van seleccionar àrees representatives dels diferents hàbitats del planeta. Aquestes àrees es coneixen com a reserves de la biosfera i tenen com a funció principal la conservació i la protecció de la biodiversitat.

Espanya és un dels països d’Europa amb una major diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals: de fet, el 54% de les espècies existents a Europa es troben en territori espanyol. Hi ha:

• 15 parcs nacionals
• 130 parcs naturals
• 57 paisatges protegits
• 121 reserves naturals
• 230 monuments naturals

Els LIC (Llocs d’Importància Comunitària), que inclouen des dels parcs nacionals fins als diferents nivells de protecció, s’integren en la Xarxa Natura 2000 europea. Espanya hi aporta el 22% dels LIC europeus. També en el context de la Xarxa Natura 2000, a Espanya hi destaquen 644 ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus).

Mesures de Política Ambiental: EIA i Auditories

A instàncies de la UE, la legislació espanyola obliga que abans que s’aprovi i s'iniciï la construcció de grans obres públiques, es faci una Avaluació d’Impacte Ambiental (EIA), és a dir, un estudi per analitzar les conseqüències que aquesta obra pot provocar al medi. Si l’EIA reconeix que la construcció altera de manera significativa el medi, les autoritats poden impedir-ne la realització o recomanar modificacions del projecte perquè l’impacte ambiental sigui menor.

Certes empreses i activitats econòmiques estan obligades a fer auditories ambientals, un informe independent per obtenir informació ambiental i avaluar-la per tal que es compleixi la legislació vigent.

Els Paisatges de Catalunya: Gestió i Protecció

Canvis en els Paisatges: De Tradicionals a Uniformes

Ha tendit a difuminar-se la delimitació clara entre el camp i la ciutat; les ciutats han canviat radicalment la seva fisonomia. En les darreres dècades, els paisatges tradicionals, que eren resultat d’una llarga i lenta interacció entre els elements del medi natural i l’activitat humana, han donat pas a la uniformització i banalització de molts paisatges.

En veure’s qüestionada la diversitat i, doncs, el futur dels paisatges europeus, el Consell d’Europa va aprovar, l’any 2000, el Conveni Europeu del Paisatge, amb un èmfasi especial en l’educació.

Endreçant els Paisatges de Catalunya: Objectius de Qualitat

Una unitat de paisatge és la part del territori amb un mateix caràcter paisatgístic i, per tant, amb una idiosincràsia diferenciada de la resta.

Objectius de Qualitat Paisatgística per a Catalunya

Del llistat d’objectius de qualitat paisatgística establerts per l’Observatori del Paisatge i definits en els catàlegs de paisatge, en destaquen deu que fan referència a aspectes que són comuns a la major part de Catalunya:

• Uns paisatges ben conservats, gestionats i ordenats.
• Uns paisatges vius i dinàmics.
• Uns paisatges heterogenis.
• Uns paisatges endreçats i harmònics.
• Uns paisatges singulars.
• Uns paisatges que mantinguin i potenciïn els seus referents i valors tangibles i intangibles.
• Uns paisatges sempre respectuosos amb el llegat del passat.
• Uns paisatges que transmetin tranquil·litat.
• Uns paisatges que puguin ser gaudits.
• Uns paisatges que atenguin la diversitat social.

Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya

Actualment, el sistema d’espais naturals protegits a Catalunya depèn de la legislació catalana, espanyola i europea. Els parcs nacionals (a Catalunya només hi ha el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici).

Parcs Naturals Protegits de Catalunya

• Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
• Cadí-Moixeró
• Montseny
• Montserrat

Les Reserves Naturals

Les reserves naturals són espais naturals protegits de petites dimensions, molts dels quals es troben inclosos dins d’espais protegits més grans. Cada reserva té una normativa específica que permet assegurar la protecció dels ecosistemes que s’hi troben.