Espais educatius a l'educació infantil

L’espai com a RR educatiu

Entorn físic on es duu a terme l’acció educativa. Es vip com a facilitador d’aprenentatges

Depèn de:

• Dimensions del centre.
• Distribució arquitectònica que ha de complir amb la normativa.

Els educadors intervindran en l’espai condicionant-lo i distribuint-lo segons necessitats

(NORMATIVA)

Espais a educació infantil

Aules: lloc on els infants passen més hores fent accions diverses i per això lles identifiquen com un espai propi i el fan seu.

Han de ser prou amplies per permetre les activitats del grup sencer però cal tenir alguna zona per treball individual o en petit grup.

Cada grup ha de tenir el seu espai propi. En primer cicle hi ha 2 configuracions diferents: aula de lactants i les aules d’un a tres anys.

Aula lactants

Per nadons menors d’un any, entre 4 i 12 mesos. Te uns requisits especials:

• Zona d’higiene: lavabo amb visibilitat a l’aula, canviador amb escala d’accés, moble caseller o armari per desar-hi bolquers i utensilis d’higiene de cada infant i contenidor per a bolquers usats
• Zona d’alimentació: espai diferenciat per preparar aliments, nevera per llet i aliments, triturador, escalfabiberons, esterilitzador i trones..
• Zona de joc: amb moqueta o superfície amb coixins i superfícies suaus per gatejar i agafadors per posar-se dempeus.
• Zona per descans: hamaques reclinables o bressols apropiats en un lloc tranquil i que es pugui enfosquir fàcilment.

Lavabos

Son importants ja que si treballa els hàbits d’higiene i control d’esfinters.

La normativa diu que a cada sala del centre hi haurà un lavabo per infants de dos a tres anys visible i accessible des de la sala amb dos piques i dos vàters de mida adequada.

Han d’estar ventilats i amb condicions higièniques adequades

Aula 1-3 anys

En general son dos metres quadrats per lloc escolar i 30 metres quadrats com a mínim. Hauria d’incloure:

zona amplia per fer activitats i jugar amb coixins, moqueta, taules i cadires, prestatges.

zona per higiene i canvi de roba amb un lavabo adequat a l’alçada dels infants amb sabó i tovallola de cadascun o dispensador de paper i espai per canviador amb escala i prestatges per la roba de recanvi.

zona pel descans per fer la migdiada amb matalassos, llençols i mantetes.

Menjador

Espai de relació i trobada.

Hi ha escoles amb espai propi i altres ho fan a la sala polivalent i te avantatges i inconvenients cada espai.

Es pot optar per catèring o cuina pròpia depenent dels recursos, ho acostuma a gestionar l’AMPA.

Cuina

Per normativa hi ha d’haver una cuina o sala diferenciada i suficient per preparar aliments. Si es càtering serà en l’espai cuina on es fa la preparació i repartiment del menjar. Si es fa el menjar caldrà una cuina que ha de seguir les directrius escolars sobre cuines i menjadors escolars.

Sala polivalent

Serveix per les escoles que no tenen espais definits per cada activitat.

El mobiliari es pot moure i arraconar fàcilment per tal de poder condicionar-la segons les activitats a fer.

Per normativa ha de tenir almenys 30m2 mínim.

Es poden fer tallers, menjador o dormitori improvisat

Espais de pas

No tenen un ús definit i són els passadissos i vestíbuls.

En els centres infantils tenen un valor educatiu perquè sovint són extensions de les aules i s’hi programen activitats i també s’hi poden penjar els treballs, produccions i documentacions.

A l’entrada de l’escola sol haver un vestibul que serveix de trobada de la família i acolliment i recollida de les criatures i serà el pas de l’entorn familiar a l’escolar i viceversa.

Hi ha el tauler d’informació per famílies i per exposar treballs

Espais pels educadors

Servirà per descansar, canviar-se, deixar les seves coses o fer tasques que no son d’atenció directa. Ha de tenir cambra de bany exclusiva per educadors. En les aules hi ha d’haver un armari. Han d’haver-hi despatxos o sales per entrevistes amb la família, per a tasques i gestions administratives...

Espais oberts: El pati

Distribució pati

Hi ha unes especificacions:

• Mantenir condicions higièniques adequades
• Que tingui un espai ampli per joc en gran grup i amb estructures on entrar, pujar, gronxar-se.
• Que hi hagi zona dura i zona enjardinada i àrees de sol i sombra.
• Zona de sorral amb sorra rentada i desinfectada periòdicament.

Zones

• Zona d’estructures: tobogans, tubs, ponts
• Zona de sorral: galledes, pales, motllos
• Zona de joc simbòlic: casetes, cabanes, cuines
• Zona de joc lliure: per jugar i correr lliurement.

Activitats i jocs al pati

ACTIVITAT MOTORA: Per esplaiar la seva energia, saltar córrer....

JOCS FANTASIA: a traves del joc simbòlic de construccions, recreació de situacions.

EXPERIÈNCIES DE LA NATURA: Donar als infants experiències amb la natura per incidir en la seva cura i que tinguin actituds respectuoses amb el medi.

Els materials i joguines del pati han de ser per exteriors i s’han de quedar al pati desats en baguls o caixes exteriors.

Organització d’espais

Per treure’n el màxim profit, els hem de convertir en:

• Flexibles i adaptables: que es puguin canviar segons necessitats educatives del moment.
• Versàtils i polivalents: que un espai pugui servir per diferents usos o funcions.
• Que siguin estèticament bonics i agradables per als sentits i estimulants.
• Serà més fàcil si tenim diversos espais i fàcils de comunicar per moure’s de manera directa

Mobiliari

Segons les possibilitats d’adaptació considerem dos nivells:

• Elements d’adaptació rígida: armaris, mobles o prestatgeries que encara que es poden moure no ho fariem cada dia.
• Elements d’adaptació flexible: Com mampares, bancs, tanques que ens permeten adaptar espais amb més facilitat.
• Cada espai ha de R a les seves funcions a les que esta destinat: joc, descans, activitats en silencia, per embrutar....

Les condicions ergonòmiques i ambientals seran que estigui ventilat , la temperatura adequada i mínim soroll possible.

Espai com a RR metodològic

Ha de donar un ambient i entorn estimulant que suggereixi accions i que sigui funcional

S’hi ha de poder treballar en racons i en ambients.

RRMM i TECNOLÒGICS

Mobiliari, equips, instruments joguines I qualsevol objecte utilitzat en intervenció educativa.

Per planificar-ho cal: previsió dels materials que reflectirem a la programació

Adquirir els materials que faltin

Reposar o reparar de materials malmesos

MOBILIARI CARACTERÍSTIQUES

Que compleixi les condicions de seguretat i higiene, cantells arrodonits, integre, pintat amb pintures no tòxiques i ben mantingut.

Versàtil per moble i per crear espais

Funcional: facil d’utilitzar i adequat a possibilitats de l’infant.

Bònic i de disseny atractiu.

Que serveixi per allò que volen les educadores que serveixi.

Material de joc

Joguines

Materials de joc inespecifics

Materials de la natura.

Ho tria i decideix el centre: senzills, poc estructurats, amb qualitats que es vegin amb colors contrastats i mides i textures diferents i que tinguin usos variats.

Disseny per a tothom o disseny universal

ús equitatiu, ús flexible, ús simple i intuïtiu, informació perceptible i comprensible, tolerància a l’error, esforç físic baix, dimensions apropiades.

RR tecnològics

Pissarres digitals, Tauletes, Per treballar la motricitat fina, Per bits d'intel·ligència, Per visionar videos, Contes interactius, Visionar enregistraments a l’aula.

El timing

Permet ordenar temporalment les diferents actuacions i activitats.

Es planifica en 2 nivells:

• Calendari: per tot el curs
• Horari: per dies i setmanes

Calendari

Per saber els dies en que el centre estarà obert i atén als infants, hi ha diferències entre primer cicle i segon cicle:

• El segon cicle segueix el calendari que marquen les administracions educatives.
• En 1r cicle hi ha dos situacions:
  • Calendari igual que a segon cicle
  • Els centres privats solen disposar d’horari més flexible i variat amb criteris de conciliació laboral i familiar.

Horari

Hi ha les activitats que fan els infants al centre i organització de temps a l’aula.

Publiques: de 9 del mati a 5 tarda i període d’adaptació l’horari és més reduït.

Privades: tenen més amplitudf d’horaris peró no massa més.

Es Poden Flexibilitat segons les necessitats d’infants i famílies: permanencies o diferents jornades.

Organització temps a l’aula

L’eix són les rutines alimentació-descans-higiene que serveixen per estrucutrar el ritme de l’activitat diària en els mes petits els ocupa quasi tota la jornada.

Conforme van creixent es fan més activitats de joc i paral·lelament s’afegeix plàstica, biblioteca, musica...

Organització aula i paper educadors

Han de decidir sobre:

• Rutines, activitats de joc i activitats més específiques
• Les activitats més enèrgiques i les mes tranquil-les
• Les que volen més concentració i les més lúdiques
• Les que donen més llibertat individual i les de grup.
• VIP: Tenir en compte xpreparar, fer i recollir.activitats

Educadors

Han de tenir temps per:

• Atenció directe
• Reunions per programar activitats, avaluar resultats...
• Atenció individualitzada als alumnes
• Organitzar temps pels suports i especilistes.

Període d’adaptació

3 possibilitats:

• família al centre durant uns dies i hores que es redueix progressivament.
• Previsió període d’adaptació on al principi es va poc temps fins assolir horari sencer.
• A temps complet des de l’inici.

Depen del que digui el centre.

RRHH a l’escola infantil

Director: responsable màxim de tot el que passa al centre

Equip d'educadors: tutor de grup i educadors de suport

Especialistes: logopedes, psicomotristes...

Menjador: responsable del bon funcionament del menjador

Personal no docent: personal cuina, administratius, suport sortides

Agrupament dels infants

S’indica en la proposta pedagògica. En el 1r cicle es permet més flexibilitat en grups classe i grups de treball.

El més habitual és fer agrupaments classe tipus:

• Infants entre 4-9/10mesos
• Infants entre 9/10-18/20 mesos
• Infants entre 18/20-24/26 mesos
• Infants entre 26/28 -36 mesos

Excepcionalment en llars d’infants que s’incorporen a escola primària no s’admeten nadons fins que caminen.

Flexibilitat en grups de treball

Donada la diversitat d’activitats i l’acomodació de l’ús dels RR els canvis en grups d’infants es donen sovint.Els criteris són:

• Finalitat de l’activitat
• Metodologia emprada
• Disponibilitat i mida espai
• Necessitats de RRHH

Normativa

Decret 282/2006, de 4 de juliol , de regulació dels requisits del centres d’Educ

ació Infantil:

Article 1 Àmbit d’aplicació

Article 2 Objecte.

Article 3 Principis del primer cicle de l’educació infantil

Article 4 Objectius del primer cicle de l’educació infantil

Article 5 Competències educatives

Article 6 Denominacions genèriques i publicitat

Article 7 Denominació específica.

Article 8 Titularitat de la llar d’infants

Article 9 Creació, autorització, modificació i extinció de l’autorització

Article 10 Modalitats del servei educatiu.

Article 11 Nombre i qualificació dels professionals.

Article 12 Nombre màxim d’infants per grup

Article 13 Requisits d’espais i instal·lacions

Article 14 Condicions sobre seguretat, higiene, sanitat, habitabilitat i accessibilitat.

Article 15 Programació i oferta de places.

Article 17 Informació a l’Administració educativa.

Article 18 El consell de participació de les llars d’infants públiques

Article 19 El consell de participació de les llars d’infants privades sufragades amb fons públics.

Article 20 Delegació de competències als ajuntaments en relació al primer cicle de l’educació infantil.

6 disposicions addicionals,5 transitories i una de final