L'Espai Urbà: Estructura i Dinàmiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,01 KB
La Ciutat
2. Agents Productors
Els agents urbans són totes aquelles persones, grups i institucions que intervenen en la creació i la producció d’espai urbà.
- Propietaris privats del sòl urbà:
Com a propietaris decideixen què fer amb el sòl. Especulen amb el preu per vendre en el moment més car.
- Els empresaris:
Són un altre tipus d’agents destacats en la transformació de les ciutats, perquè busquen una millor ubicació per a les seves fàbriques, i com que creen llocs de treball, reclamen que l’administració els construeixi infraestructures.
- Els poders públics:
Els ajuntaments i el govern representen els interessos dels ciutadans. Per mitjà dels plans urbanístics, són els encarregats de decidir quins usos s’atribueixen a cada tros del sòl urbà i quina orientació s’ha de donar a l’expansió de la ciutat.
- Els moviments socials urbans:
Els ciutadans volen maximitzar el benestar i minimitzar els aspectes negatius. El paper dels ciutadans depèn molt de quina classe social són i a quin barri viuen.
El sòl urbà es classifica en quatre categories:
- El sòl urbà: sòl urbanitzat amb subministrament elèctric, clavegueram, aigua.
- Sòl urbanitzable: tipus de sòl que en un futur podrà ser construït i urbanitzat.
- Sòl no urbanitzable: tipus de sòl que està protegit i per tant no es podrà urbanitzar.
- Sistemes generals: tipus de terreny que té una funció pública.
5. Plans urbanístics:
Són documents on es recullen les propostes que tenen a veure amb el creixement de la ciutat. Desenvolupen el traç viari de la ciutat. També decideixen i preveuen serveis i equipaments.
Plànol d’una ciutat: és el resultat de la combinació de superfícies obertes i construïdes al llarg de la història.
Irregular |
|
Ortogonal o quadrícula |
|
Radiocèntric |
|
Lineal |
|
3. Model Jerarquia Urbana d'Espanya
Jerarquia urbana: organització de ciutats segons la seva àrea d’influència i la seva grandària demogràfica, les funcions i els serveis dins del sistema de ciutats d’un territori.
- Metròpolis globals/nacionals:
- Madrid i Barcelona
- Seu d’empreses multinacionals
- Concentren milions d’habitants
- Metròpolis regionals:
- València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao
- Ciutats de metròpolis entre aproximadament menys d’1 milió d’habitants
- Sobreregionals:
- Menor influència (menys de 500.000 hab.) → Lleida i Alacant
- Ciutats ben comunicades
- Ciutats mitjanes/centres subregionals:
- Santander, Segòvia, Logroño
- Tarragona (capitals de províncies)
- Ciutats comarcals:
- Ciutats amb menys habitants (10.000-50.000)
Ciutats globals: ciutat que té una influència que va més enllà del seu propi país i que arriba a pràcticament tot el planeta.
Ciutat Compacta:
Model de ciutat que es caracteritza per tenir un passat històric. Té problemes propis de les edificacions antigues, acostumen a ser ciutats que no estan preparades per a l’ús d’automòbils. Actualment les ciutats compactes estan patint plans de remodelació → provoca que els residents (majoritàriament gent gran) no tinguin recursos i hagin de traslladar-se a una altra zona de la ciutat. Trobem un envellament de la població, dels edificis, situacions de marginació i trobem una funció comercial molt especialitzada.
Ciutat Difusa:
És conseqüència de la generalització de l’ús d’automòbil i del model cultural que hi va associat. Aquesta dispersió ha accelerat el consum del sòl. També el fet de cada vegada ocupar més sòl, comporta una mobilitat individual. Augmenten els viatges quotidians. És un model costós des del punt de vista ecològic. Té tendència a la dispersió d’activitats. Quan la ciutat dispersa assoleix grans proporcions aquests privilegis es converteixen en limitacions i es posen en evidència els seus desavantatges.