Espai Schengen i UE: Treball, Salut i Lliure Circulació

Què és la Unió Europea (UE)?

La UE està formada pels següents països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia.

Què és l'Espai Econòmic Europeu (EEE)?

L'Espai Econòmic Europeu (EEE) es va instaurar l'1 de gener de 1994 amb motiu d'un acord entre països membres de la Unió Europea (UE) i de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), excepte Suïssa. La seva creació va permetre als països de l'AELC participar en el mercat interior de la Unió Europea sense haver d'adherir-se a la UE.

Membres de l'EEE

• Els 28 països integrants de la UE.
• Els membres de l'AELC següents: Islàndia, Liechtenstein i Noruega.

Què és l'Espai Schengen?

• L'espai Schengen es va crear el 1985 amb cinc membres (Bèlgica, Alemanya, França, Luxemburg i els Països Baixos) i ha anat creixent des d'aleshores.
• Dins d'aquest espai no hi ha fronteres interiors.
• La legislació comunitària permet a un ciutadà de la UE circular lliurement, de manera que, en teoria, només cal una comprovació de la documentació per accedir al país en un tràmit senzill.

Quan van desaparèixer les fronteres a l'Espai Schengen?

• Els cinc estats fundadors van signar el Conveni d'aplicació al juny de 1990.
• Al març de 1995, el conveni va entrar en vigor i es van suprimir els controls fronterers entre Bèlgica, Alemanya, Espanya, França, Luxemburg, Països Baixos i Portugal (Espanya i Portugal es van sumar al juny de 1991).
• De mica en mica es van anar sumant la resta de països.

Què suposa l'Espai Schengen?

La creació de l'espai Schengen té dues vessants:

• Pràctica: La circulació és lliure, ràpida i còmoda. Estalvia als viatgers tràmits fronterers i permet una connexió molt més eficient en els transports per terra, mar o aire.
• Simbòlica: Schengen va ser i és un pas crucial en la integració europea a la qual les institucions, especialment el Parlament Europeu i la Comissió, no estan disposades a renunciar.

Laboral i Salut a la UE

Objectius:

• Assolir un alt nivell d'ocupació i una forta protecció social.
• Millorar les condicions de vida i de treball.
• Garantir la igualtat salarial i d'ocupació entre dones i homes.
• Vetllar per la cohesió social.
• Protegir el dret a la informació i consulta dels treballadors.

Condicions de treball

• Horaris, treball a temps parcial, treball de durada determinada, treballadors desplaçats, etc.
• Informació i consulta als treballadors en cas d'acomiadament col·lectiu, traspàs d'empreses, etc.

Cada país membre és lliure d'oferir nivells de protecció més alts si ho desitja. La Directiva europea sobre ordenació del temps de treball garanteix el dret dels treballadors a 20 dies de vacances pagades a l'any.

Si la Comissió considera que un país de la UE no ha incorporat correctament una directiva a la seva legislació nacional, pot iniciar un procediment d'infracció. Tot i així, els recursos particulars s'han de presentar a les autoritats nacionals.

Salut

• Prevenció, sobretot a través del foment d'estils de vida més saludables.
• Igualtat d'oportunitats per a tothom pel que fa a la bona salut i l'assistència sanitària de qualitat (independentment dels ingressos, el sexe, l'ètnia, etc.).
• Lluita contra les amenaces greus per a la salut que afecten més d'un país de la UE.
• Envelliment amb bona salut.
• Suport als sistemes de salut dinàmics i les noves tecnologies.

Els governs nacionals són els responsables d'organitzar l'assistència sanitària i garantir la seva prestació. El paper de la UE consisteix a complementar les polítiques nacionals:

• Ajudant els governs de la UE a assolir objectius comuns.
• Generant economies d'escala en posar en comú els recursos.
• Ajudant els països de la UE a abordar reptes compartits com les pandèmies, les malalties cròniques o l'impacte d'una esperança de vida més llarga en els sistemes d'assistència sanitària.