L'esmorzar campestre de Manet: Anàlisi i Context

L'esmorzar campestre d'Édouard Manet

Anàlisi de l'obra i context històric

L'esmorzar campestre és una obra d'Édouard Manet (1832-1883) pintada l'any 1863. Pertany a l'estil impressionista i utilitza la tècnica d'oli sobre tela. Representa una escena costumista i es troba al Museu d'Orsay a París.

Context històric i artístic

Aquesta obra se situa a la segona meitat del segle XIX. En aquesta època, França era l'escenari de les revolucions de 1848, del Segon Imperi, de la Comuna (que va fracassar a París el 1871) i de la formació de la III República, on hi havia una brutal repressió contra les classes populars mentre la burgesia consolidava el seu poder.

París era el centre de les principals activitats artístiques i intel·lectuals. Els personatges que les protagonitzaven es trobaven a cafès, especialment al Cafè Guerbois, on discutien sobre art, política, poesia, etc. Els artistes eren identificats com a bohemis, amb ideologies polítiques d'esquerra i formaven part del món dels intel·lectuals crítics amb el poder.

En el món artístic encara tenien importància els Salons, grans exposicions anuals organitzades per les acadèmies i patrocinades pel govern, on només s'exposaven les obres que superaven la selecció establerta. Va sorgir la figura del marxant, que aconsellava i dirigia els artistes i clients, alliberant-los de la dependència dels salons i les acadèmies. Aquesta figura contrastava amb el conservadorisme imperant. També es feien crítiques d'art a la premsa escrita, augmentant l'interès per aquest tema, ja que per als autors era preferible una crítica que el silenci. El nom d'"impressionisme" va sorgir a partir d'una crítica despectiva de Louis Leroy.

L'estil impressionista de Manet

L'estil impressionista, concretament la tècnica pictòrica de Manet, observa i reprodueix allò que l'envolta de manera refinada i elegant. Fa una original síntesi de l'art del passat, combinant gravats japonesos amb el realisme. Busca crear composicions lliures, malgrat l'organització perfecta dels seus quadres. Utilitza grans superfícies de color i té una preferència pel pla pictòric per sobre de la perspectiva tradicional. Ressaltava les figures, retallades sobre el fons.

Anàlisi de "L'esmorzar campestre"

Pel que fa a l'obra, predominen les tonalitats verdoses que envolten els negres, blancs, ocres, blaus i morats. El color s'aplica a través de taques que suggereixen el volum. Combina zones clares amb zones fosques, creant en alguns punts del llenç violents contrastos cromàtics, com per exemple el peu de la noia de primer terme que contrasta amb la sabata. No hi ha clarobscurs, sinó que la llum es fon amb el color i incideix de manera destacada al cos de la model nua. La pinzellada és solta i fluida. Es trenca amb la perspectiva lineal tradicional, creant un nou tipus d'espai on la perspectiva és ascendent i els plans estan superposats en alçada. El paisatge té forma de decorat i les figures són afegides al davant. Es forma una estructura piramidal a partir dels personatges. La noia nua mira i fa còmplice a l'espectador amb una mirada insolent. Trobem també un home d'aspecte distret i un altre amb el braç estès que sembla que ha pres la paraula.

Biografia d'Édouard Manet

L'autor procedeix d'una bona família. Va abandonar la carrera naval per convertir-se en pintor. Es va formar copiant quadres del Louvre i entre 1850 i 1856 va viatjar i va copiar els grans mestres. El 1859 va presentar "El bevedor d'absenta" al Saló i va ser rebutjat. Finalment, als anys 60 van acceptar la seva obra "El guitarrista espanyol", ja que els temes espanyols estaven de moda a França. Baudelaire va qualificar Manet com el prototip de pintor modern.

Els models de l'obra

Les figures humanes representades a l'obra són models reals: l'home de la mirada absent és l'escultor holandès F. Leenhoff, la model nua és la model preferida de Manet, Victoria Meurent, l'home del braç estès és el germà de Manet i la dona del fons és la germana de F. Leenhoff i esposa del germà de Manet. Sorgeixen idees noves en què la pintura ha de compaginar temes dels nous temps amb formes tradicionals de la història de l'art. El quadre no vol representar un esmorzar a l'herba, sinó la prostitució, la qual era molt habitual però no se'n parlava ni es representava en l'art. Aquesta obra sobrepassa el realisme, però encara té trets de l'academicisme perquè Manet necessita el reconeixement de l'acadèmia. Tot i que la composició és acadèmica, el tema és tabú.

La recepció de l'obra i la seva influència

La intenció de Manet en pintar aquesta obra era que fos acceptada pel Saló i que es pogués exposar. No obstant això, en ser refusada, va causar un escàndol per als pintors d'avantguarda, ja que consideraven Manet com l'artista més gran de la generació. Napoleó III va crear el Saló dels Refusats perquè es pogués donar fe de la poca qualitat pictòrica dels quadres no acceptats dels salons.

Els models d'aquesta obra són "El judici de París" de Rafael, "El concert campestre" de Ticià i altres models clàssics, sobretot la pintura veneciana i el barroc espanyol (Velázquez). Les seves obres van influir en els impressionistes pel tractament de la llum i el color.