Església de San Lorenzo de Florència: Anàlisi Arquitectònica

ESGLÉSIA DE SAN LORENZO: Fitxa tècnica:

Arquitecte:

Filippo Brunelleschi (1377-1446).

Cronologia:

1421-1470.

Localització:

Florència (Itàlia).

Estil:

Renaixement (Quattrocento).

Materials:

Pedra.

Sistema constructiu:

Arquitravat i voltat.

Biografia de l'autor:

Va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià. Les seves obres més famoses són totes a Florència. La seva obra mestra és l'alta cúpula de base octagonal del Duomo, acabada el 1434, la primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l'antigor. Va començar com a escultor en un taller florentí i era membre del gremi dels orfebres. En el concurs per a l'adjudicació dels segon parell de portes per al Baptisteri de Florència, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la famosa “Porta del Paradís”. Sembla que hauria treballat a Roma amb el seu amic Donatello. Els seus vastos interessos comprenien des de les matemàtiques i l'enginyeria fins a l'estudi dels monuments antics. Va ser ell qui va fer les primeres proves amb la perspectiva en el camp de la pintura, va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies.

Cúpula de San Lorenzo des de l'exterior:

El Mèdici li encarreguen la construcció d'aquesta església, en la qual ja utilitza tots els elements clàssics. San Lorenzo i Santo Spirito creen un tipus de temple renaixentista inspirat en la planta basilical paleocristiana.

Església de Sant Lorenzo:

Es va voler recuperar el model de les antigues basíliques cristianes. Planta de creu llatina, capelles adossades als costats, tres naus longitudinals i sostre pla. Arcs de mig punt, capitells compostos amb fragments d'entaulament clàssics. Al centre del creuer hi ha una cúpula. Va ser la materialització de les teories sobre la perspectiva de Brunelleschi, tal com es veu en el seu espai interior.

Tipologia:

Aquest edifici és un temple per la seva funció clarament religiosa, encara que també es pot considerar un mausoleu, donat que és de la família Mèdici.

Materials:

Està construït en pedra, amb marbre en els revestiments, i materials per omplir les voltes.

Planta:

Recupera el model de basílica romana, però amb planta de creu llatina molt allargada. L'interior de l'església consta de tres naus al cos longitudinal: una central i dues laterals. La nau central és el doble que les laterals, les quals tenen un seguit de capelles als costats, que es perllonguen per tot el perímetre de la planta. A destacar l'absis de base quadrada rectangular, i de la mateixa mida que el creuer i quasi com els trams del transsepte.

Interior:

Columnes clàssiques corínties amb el fust sense estries, suporten els arcs de mig punt de la nau central, tant les columnes com els arcs estan fets amb una pedra de color gris fosc típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l'església. La coberta de la nau central és plana de fusta i està decorada amb cassetons. Al pis superior, sobre els arcs, s'obren grans finestrals, que són la principal font de llum de l'edifici. Les naus laterals s'il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles; capelles separades i situades entre les pilastres al mur.

Sagristia Vella:

Construïda entre els anys 1419 i 1422 per Filippo Brunelleschi com a annex a la Basílica de Sant Llorenç. Es coneix com a vella per diferenciar-la de la nova, construïda anys més tard per Miquel Àngel. Aquesta obra ha estat considerada com un dels exemples més expressius de l'arquitectura de Brunelleschi. Es tracta d'un espai cúbic, una petita edificació, plenament integrada en el conjunt de l'església, subdividida en dos quadrats, un de major i un de més petit, on Brunelleschi va situar l'altar. L'àmbit major està cobert per una cúpula sobre petxines, amb llanterna i arestes radials, a aquest espai s'uneix, al fons, un altre espai similar, més petit i, també de planta quadrada, igualment cobert amb cúpula sobre petxines, i que actua com un absis. La sagristia queda dividida verticalment per tres zones d'idèntica mida. L'entaulament recorre continu els dos espais creant així un espai visual complet, unitari i lineal. En la cúpula hi ha 12 òculs que simbolitzen els 12 apòstols i que es subordinen al gran òcul central, que fa referència a la Divinitat. L'arquitecte un cop més, va concebre el seu projecte a força de l'ocupació de dues figures geomètriques simples.

Sagristia Nova:

La Sagristia Nova de l'església de Sant Llorenç de Florència és una de les obres més significatives del Cinquecento. Es tracta d'un mausoleu de la família Mèdici. El papa Lleó X el va encarregar a Miquel Àngel el 1519. Es va inspirar en la Sagristia Vella.

El projecte del mausoleu i la decoració escultòrica:

En el projecte inicial se sap que Miquel Àngel va estudiar la possibilitat d'erigir un monument sepulcral al centre de la capella com l'inacabat mausoleu de Juli II. Les figures sedents dels ducs enfrontades dirigirien la seva mirada cap a l'entrada, on s'hagués ubicat el doble sepulcre dels Mèdici més importants de la dinastia. Avui en aquest lloc trobem tres escultures: la inconclusa Mare de Déu dels Mèdici de Miquel Àngel, i la flanquegen Sant Cosme i Sant Damià.

Interpretació:

L'ordenació regular de l'espai, la simplicitat en la distribució dels elements i la utilització de columnes molt primes i arcs de mig punt per delimitar les naus fan que predomini clarament l'horitzontalitat sobre la verticalitat. Al Renaixement es recuperà la mida humana i es vol remarcar la horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i la perspectiva. La pobresa ornamental i els materials típics de la zona i l'estuc blanc, significa que Brunelleschi volia centrar l'atenció en la seva obra arquitectònica, prescindint d'ornaments i elements que amaguessin o deixessin l'estructura en un lloc secundari.

Models i influències:

És una reinterpretació de les plantes de les basíliques romanes i les paleocristianes. També imita models del romànic i bizantins, com les formes cúbiques, els entaulaments dels capitells, i la cúpula sobre petxines inspirada en l'antiguitat i l'art bizantí. Un altre antecedent, més immediat, és el pòrtic de l'Hospital dels Innocents, del mateix autor, on utilitzà les columnes corínties, la distribució rítmica de les finestres. Se la considera la primera església plenament renaixentista en la qual es tingué en compte la mesura de l'home, es recuperà el llenguatge clàssic i l'equilibri i sobrietat constructiva. A partir de Brunelleschi, tots els arquitectes del Renaixement cercarien les mateixes formes.