Església de San Lorenzo: Anàlisi i Context Històric

FITXA 43: ESGLÉSIA DE SAN LORENZO

FITXA TÈCNICA

Edifici:

església de San Lorenzo

Autor: Filippo di Ser Brunelleschi (Florència, 1377-1446).

Estil: 1421-1470

Tipologia: església

Material: pedra

Localització: Florència (Itàlia)

CONTEXT

La prosperitat de les ciutats italianes del s.XV va originar l’existència de nombrosos nobles i burgesos enriquits que no dubtaven a esdevenir mecenes d’escriptors i artistes. Els més destacats són els Mèdici, de Florència, uns banquers rics que van arribar a regir la ciutat durant diverses generacions i la van convertir en el model de centre cultural amb un sentit clàssic paganitzant. El temple de San Lorenzo és la gran església dels Mèdici a Florència, encarregada a Brunelleschi per Cosimo de Mèdici, dit el Vell.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Brunelleschi va ser un dels arquitectes florentins més importants del s.XV. La seva formació es va iniciar com a orfebre i en el camp de l’escultura. La derrota en el concurs per decorar les portes del baptisteri de la ciutat de Florència, projecte que va ser adjudicat a Ghiberti, va impulsar Brunelleschi a abandonar l’escultura per dedicar-se a l’arquitectura, on va aconseguir els seus millors èxits i aportar grans innovacions tècniques. Encara que no se li coneix activitat pictòrica, se li atribueix l’invent de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar en les seves construccions.

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’exterior de l’església de San Lorenzo és relativament tosc, sobretot la façana, en la qual mai no es va arribar a col·locar el revestiment de marbre que li corresponia segons els plans inicials. Tot i així, el conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden veure amb claredat les diferents alçades de la nau central, les laterals i les capelles. A la part posterior hi sobresurt la cúpula, lleugerament ogival, que corona el creuer.

A l’interior, la planta de creu llatina s’articula en 3 naus i capelles laterals, transsepte, i absis central flanquejat per 2 sagristies. La sagristia de la dreta és de Miquel Àngel i la de l’esquerra de Brunelleschi. A l’absis de la sagristia de l’esquerra hi ha la cúpula en la representació del cel. La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre corinti, que mitjançant, suporten arcs de mig punt. A sobre s’hi disposa un mur en el qual s’obren llargs finestrals que es corresponen de l’arc inferior.

A les naus laterals, les capelles s’organitzen a través d’arcs de mig punt, sobre els quals es disposen finestres circulars. La coberta se soluciona mitjançant voltes bufades als laterals i un sostre pla amb cassetons quadrats al centre. Al creuer, Brunelleschi hi aixeca una cúpula semiesfèrica sobre petxines.