L'Església Medieval: Cismes, Poder i Espiritualitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,9 KB
El Cisma d'Orient (1054)
El 1054, essent Lleó IX pontífex a Roma i Miquel Cerulari patriarca a Constantinoble, es produí el Cisma d’Orient, amb una excomunicació mútua i la divisió definitiva.
Conseqüències del Cisma d'Orient
- Distanciament cultural representat en l'ús del llatí (Occident) i del grec (Orient).
- Celebracions litúrgiques diferents.
- A Occident, el papa mantingué el seu poder; a Orient, es mantingué una direcció més col·legiada dels bisbes.
Les Investidures
Les investidures consistien en la concessió o donació d’una església a un clergue o en el nomenament d’abats i bisbes que reis i nobles feien d’una manera interessada, la qual cosa provocava tensions i conflictes.
- Després d’un seguit de problemes i enfrontaments, el Concordat de Worms (1122) decidí que els bisbes i els abats havien de ser escollits per l’autoritat eclesiàstica.
- L’Església pogué continuar amb el seu procés de renovació:
- Abolició de la simonia.
- Reconeixement del papa com a cap únic de l’Església.
- Jurisdicció exclusiva del tribunal eclesiàstic per al clergat.
- Celibat obligatori per a clergues i sacerdots.
El Cisma d'Occident (1378-1417)
- Climent V va ser escollit papa i escollí Avinyó com a seu papal per la seva bona comunicació i per la protecció del rei francès.
- Els papes van residir a Avinyó gairebé setanta anys (1309-1377).
- Gregori IX tornà a residir a Roma el 1377.
- Urbà VI fou escollit papa, però els cardenals francesos no acceptaren la seva elecció i van escollir, pel seu compte, Climent VII, que fou reconegut pel rei de França i va fixar la seva residència, novament, a Avinyó.
- Entre 1378 i 1417 l’Església tingué dos papes, que tingueren diversos seguidors en funció de la geografia i la política.
- Per a solucionar el problema, es va convocar un concili comú a Pisa (1409), que va escollir Alexandre V.
- L’Església, davant el Cisma d’Occident, va quedar dividida en tres blocs:
- Els papes de Roma, reconeguts a Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Polònia, Hongria i Flandes.
- Els papes d’Avinyó, reconeguts a França, Escòcia, Nàpols, Portugal, Navarra, Aragó i Castella.
- Alexandre V, amb reconeixement minoritari a Itàlia.
- El Concili de Constança (1414-1418) destituí els tres papes i escollí Martí V, amb reconeixement general, la qual cosa posà fi al Cisma d’Occident.
Els Pelegrinatges Medievals
- Consisteixen en viatjar als santuaris on hi ha les relíquies dels màrtirs cristians més populars.
- Orígens dels pelegrinatges des d’una perspectiva cristiana:
- Necessitat de cercar les arrels de la pròpia fe i el desig de ser coherent i de comprometre’s amb els valors de l’evangeli.
- Seguir l’encàrrec de Jesucrist: anunciar, tot fent camí, la possibilitat de ser feliç.
- Convertir els valors negatius en valors de l’amor.
El Teocentrisme i el Poder Eclesiàstic
El teocentrisme és la consideració de Déu com a centre i raó de tot el que existia.
- El govern d’Europa estava repartit entre emperadors i reis, i la jerarquia de l’Església.
- L’ambició i el poder de la jerarquia eclesiàstica comportà l’oblit del servei espiritual i pastoral.
Les Croades i els Ordes Militars
- Les Croades: campanyes militars (vuit en total) per recuperar Terra Santa, amb resultat escàs.
- Els Ordes Militars: institucions religioses creades per protegir pelegrins i cavallers que anaven a Terra Santa.