Església de la Madeleine, París: Estudi Detallat

Església de la Madeleine: Documentació General

Catalogació

• Nom: La Madeleine
• Arquitecte: Pierre Vignon
• Localització: París
• Any d'inici: 1764

Aspectes Bàsics

Materials

• Marbre
• Pedra

Elements Constructius

• Sistema Constructiu: Arquitravat a l'exterior i de volta a l'interior.
• Elements de Suport: Columnes clàssiques a l'exterior i murs a l'exterior.
• Elements Sostinguts: Llinda i entaulament a l'exterior; arcs de mig punt i voltes a l'interior.

Anàlisi Formal

Espai Interior

La planta és rectangular, creant un espai força ampli i espaiós d'una única nau. L'interior de l'edifici està cobert amb tres cúpules semiesfèriques sense tambor, sobre petxines, separades per arcs de mig punt que descansen sobre columnes clàssiques adossades a les parets.

Sota cada volta hi ha quatre arcs torals i, a la part superior, un òcul (lucernari) que proporciona il·luminació natural.

A les parets laterals, entre les columnes, s'aixequen petits altars-edifici amb frontó triangular i petites columnes d'ordre jònic. Es tracta d'un interior no gaire lluminós, tot i la presència d'obertures a les cúpules. La nau única s'orienta cap a la zona del presbiteri, on destaca l'escultura teatral, realitzada per Carlo Marochetti, que representa la Magdalena al costat d'uns àngels que l'enlairen.

Espai Exterior

L'exterior es va inspirar en els temples romans i en l'anomenada Maison Carrée de Nîmes. Així, ens trobem amb un exterior dominat per les següents característiques (pròpies de l'art romà):

• Temple aixecat sobre un podi.
• Una única escala d'accés (28 graons).
• Columnes d'ordre corinti.
• Columnata exempta, no adossada al mur (com un temple grec).
• Entaulament amb relleus decoratius.
• Cornisa i frontó triangular amb decoració escultòrica.
• Temple perípter i octàstil.
• Dimensions més grans que la Maison Carrée.
• Coberta.

Elements No Constructius

A l'exterior, destaquen les escultures del frontó, que formen un grup molt compacte amb la representació del Crist omnipotent envoltat dels arcàngels Gabriel i Miquel, així com la figura de Maria Magdalena. A l'interior, cal assenyalar la decoració daurada dels capitells i dels cassetons octogonals de les voltes, que contrasten amb les tonalitats blanques de columnes, arcs i parets. Així mateix, hi ha la representació escultòrica de la Magdalena, i també cal destacar a la capçalera la pintura mural de J.C. Ziegler, La Història de la Cristiandat, amb la representació de Napoleó i el papa Pius VII.

Estil Neoclàssic

L'obra és clarament neoclàssica per les següents raons:

• Imitació de formes clàssiques: simplicitat espacial i compositiva, escassa ornamentació exterior, proporcions.
• Adopció del model d'un temple romà.
• Combinació d'arquitectura arquitravada i de volta.
• Transmet valors eterns.

Interpretació

Encàrrec i Recepció

L'encàrrec sorgeix del mateix Napoleó qui, després de la seva coronació com a emperador, va decidir dur a terme un conjunt d'intervencions artístiques per convertir París en la capital de l'imperi que s'estava construint a través de les victòries militars franceses. Es va convocar un concurs per construir aquest edifici i el mateix Napoleó va triar la proposta de Vignon.

Funció o Finalitat

Religiosa: església catòlica.

Significat o Marc Històric i Cultural

• Relació amb l'Imperi Romà i Napoleó: Exaltació imperial i solemnitat de l'arquitectura romana.
• Raó: Influència de la Il·lustració i la Revolució Francesa. Rebuig del Barroc i el Rococó, i retorn a la puresa i simplicitat clàssiques, sense oblidar el caràcter propagandístic.
• Context Arqueològic: Relació amb les excavacions arqueològiques del món clàssic des de mitjans del segle XVIII.
• Imitació d'un Temple Romà: Record de l'imperi per a un nou somni imperial, el de Napoleó.
• Model de la Maison Carrée: Edifici francès i valuós des d'una visió nacionalista francesa.